
Avui la bandera de l’Estat espanyol és la dels borbons i Franco. Amb pollastre o sense. Franco no només és present, sinó que existeix l’objectiu descarat de fer-lo passar com el gran salvador de la pàtria espanyola i fins i tot com un demòcrata, això si una mica dur.

Una bandera que a Catalunya només té sinònims destructius i d’imposició. Inicialment els borbons duien ensenyes blanques i a l’armada la roja i gualda i serà al 13 d’Octubre del 1843 quan és decreta que la roja i gualda substitueixi les ensenyes i estendards i passa a ser l’ensenya nacional.

Catalunya té bandera pròpia des de el 1150. Ramon Berenguer IV va ser el primer mandatari en usar-la. Jaume I la convertiria en la bandera o senya reial. La quadribarrada sempre ha representat Catalunya. Ha estat prohibida en temps de pèrdua de les nostres llibertats anomenades Constitucions, usos i altres drets i sempre per guerres imposades.
Seria bo reconèixer que el franquisme té els seus adeptes. Avui estant representats pel PP i aquests són els encarregats d’explicar i justificar que la dictadura va ser legitima. D’aquí que el valle de los caidos estigui en peu, que existeixi una fundació feixista de Franco, que és condemni per opinar sobre la mort de Carrero Blanco torturador i feixista, que no és torni la dignitat als assassinats i torturats pel franquisme i sobre tot que no és condemni el cop d’Estat del 18 de Juliol i és restauri la República que continua sent legal moralment i legítimament, SI MÉS NO PER UN BON GRUIX D'ESPANYOLS.