El resultat del 12F, per fi ho deixava clar. Tenim les majories adequades per implementar la República catalana i publicar la Llei de transició jurídica. Per allò de fer-ho tot be i complint els estàndards democràtics.
Doncs no. Sabem, perquè ho diu la norma, que el dia 26 de març és farà el debat per investir o no un nou President. La primera nota negativa ja va ser que el mateix 12F, amb els resultats definitius, ER, JxCat i CUP i com mata de jonc, no sortissin junts declarant que la INDEPENDÈNCIA havia guanyat.
Els del PSOE tot i ser el partit que guanya en escons, només sumen per tenir el Govern si forces unionistes i teòricament independentistes ho volen. En aquest punt sembla que ER ho té clar, els independentistes sumen i la presidència és per ells. Per tant o el Pere Aragonès és President o anem de pet a eleccions.
ER el dia 13, creiem, va posar fil a l’agulla per preparar la investidura. Primer cop d’efecte, la primera reunió és fa entre forces d’esquerres, ER i CUP. De moment JxCat espera, comença la festa i, és transmet i publicita que JxCat no és d’esquerres i que la independència immediata forçant la unitat ni hi és ni se l’espera.
Aquesta és la imatge que se’ns ofereix fins el 21 de març, on ER i CUP fan públic un preacord que certifica el que no havien dit i que interpretàvem.
El preacord, o pacte, al que tenen tot el dret, faltaria més, és un pacte que segur el volen d’esquerres. El problema és que qualsevol política, de dretes o esquerres només s’implementa si els calerons hi son. Molt ens temem que ni clau ni calerons, l’Estat espanyol no és poden permetre segons quins luxes. El d’acceptar que les autonomies tenen capacitats i decideixen segons marca la llei espanyola, aquestes si.
I sembla que ER i CUP ho saben i d’aquí el Preacord fet públic. Un preacord que ho diu tot i no serveix per la independència però si per la dita de qui dia passa any empeny.
S’han de preparar les condicions necessàries per un nou embat democràtic. Insinuar, ni que sigui de forma esbiaixada que tot el que hem fet els catalans fins adia d’avui no ha estat democràtic, és d’una irresponsabilitat que pagarem molt car. De moment s’accepta que els presos i exiliats són uns delinqüents i tot el que és va votar al Parlament va ser un frau de llei.
Embat que preferentment ha d’acabar amb un Referèndum. ER i CUP no només accepten que l’1 d’octubre no va legitimar res, sinó que accepten que la repressió exercida per les forces policials espanyoles van ser necessàries per fer complir la legalitat espanyola. Accepten que a Catalunya només és pot votar quan ho diu Espanya i el seu Estat.
Un nou model d’ordre públic. Com és pot ser tant tanoca i pretendre tractar-nos als catalans de retardats mentals. Mossos i policies locals estant sotmesos a la legalitat espanyola. Seves són les competències i, sobre tot, sempre a les ordres dels sistema judicial que mai podrem superar mentrestant siguem part d’Espanya. Això si podrem decidir com els vestim, horaris de feina i quins vehicles tenen per córrer més o menys per reprimir-nos, multar-nos i dir-nos quins drets tenim i quins no tenim. Són l’autoritat.
Actualitzar protocols per evitar desnonaments. Regular llogues i evitar els desnonaments, creiem que era un acord entre el PSOE i Unidas Podemos per fer el millor “Gobierno de España” d’esquerres i progressista. El mes calent a l’aigüera, o pitjor, ara és no. Oblidar que a cada llei progressista que hem fet al Parlament, com per exemple la de la pobresa energètica, ha estat anul·lada pel TC a petició del “Gobierno de España” és enganyar al respectable.
Per últim: Assolir el 25 % dels Pressupostos per Sanitat. Sembla que la nostra sanitat és una merda. Doncs no. El problema és que no hem pogut decidir qui decretava l’Estat d’alarma. Qui comprava els subministres (respiradors, mascaretes, hidro gels). Qui decidia els ajuts als que s’obligava tancar el negoci. Quins recursos per ajudar la investigació per les vacunes. Amb quins recursos per incrementar les UCI’s. Amb quin recursos contractar nou personal sanitari. Per que hem hagut de tancar els CAP per manca de personal. La resposta és diàfana; perquè el 95 % dels impostos de Catalunya els recapta la Hisenda espanyola. Continuem sent un poble espoliat. La solidaritat no la fem nosaltres ens la fan.
Dir que és vol un 25% dels pressupostos per sanitat i no dir que només és pot fer deixant d’invertir amb educació, amb politiques de treball, amb cuidar els altres sectors productius i fer les inversions per ser competitius és mentir, enganyar i legitimar l’espoli que fa més de tres segles que pateix Catalunya.
Avui proposar allargar més l’agonia, que pagarem i molt car, és traïció a tots aquells que varen morir lluitant per una Catalunya lliure i sobre tot esfondrar un possible futur pels nostres joves.
Potser és hora que tothom ha de saber qui vol la independència de Catalunya, qui vol ser un espanyol autonòmic i, qui vol ser membre de la República espanyola que com sempre ni serà federal ni respectuosa amb els pobles de la Península. Abans eleccions i que tothom sàpiga a qui vota. No vindrà d’uns mesos més quan portem més de tres segles.
RSS Feed
