Hitites, Perses, Egipcis, Romans i fins els nostres dies, la base del poder ha esdevingut possible amb la mesura que om ha tingut una soldadesca i uns lideratges que sempre tenien clar perquè servien i a qui servien.
La defensa va ser la primera necessitat de les tribus. El poder, les riqueses i la subsistència el pas següent de les tribus. Més tard, la defensa és transformaria en exercits que no només és dedicarien a la seguretat. L’objectiu seria colonitzar i enriquir-se.
Tres potes lliguen el sistema occidental capitalista, diplomàcia, mercat i exercit, diuen els entesos i defensors d’allò tant tronat de, per un Estat un exercit.
La Unió Europea, i per molta moto que ens vulguin vendre, a dia d’avui, bàsicament és la unió d’uns Estats que no volen perdre els seus poders i el militar sura com un dels importants.
La OTAN, entitat fonamentalment creada per defensar el sistema capitalista i potenciada pels EEUU, és la resposta al mon soviètic i comunista. De fet La OTAN circumscriu la seva activitat a impedir que Rússia s’acosti a Europa i sobre tot a mantenir la despesa militar internacional.
Situar un escut de míssils intercontinentals a la frontera amb Rússia, potser no és la millor forma de pactar reduccions armamentístiques. Rússia no s’acostarà ni modificarà les seves politiques, si Europa continua practicant i tractant-los més com enemics que com potencials europeus.
Dèiem que la UE és més una confluència d’interessos econòmics i de mercat que d’altra cosa. S’ha de reconèixer que amb qüestions rellevants com el terrorisme s’han fet passos molt importants, però lluny d’una eficàcia coordinada de la policia. La coordinació policial és sens dubta deficitària. Per tant la resposta al terrorisme ni és excel·lent, ni té la prevenció adequada.
28 Estats conformen avui la Unió Europea i 28 exercits amb estructures diferenciades, més una OTAN dirigida pels EEUU són la defensa de la UE. Sembla que ser Estat i tenir reconeixement, és indispensable en el concert de les nacions, tenir exercit. El problema esdevé quelcom més que una reflexió quan un és pregunta perquè i de qui s’han de defensar els Estats de la Unió Europea. Holanda ha de tenir exercit per prevenir una agressió francesa. França ha de tenir exercit per prevenir una agressió alemanya. Alemanya ha de tenir exercit per prevenir una agressió italiana.
Construir la Unió Europea políticament i econòmicament, només serà possible si la seguretat i defensa també és europea. Mantenir avui 28 exercits només s’entén des de la perspectiva de la desconfiança i d’una reserva insolidària extraordinària. De fet té molt a veure amb les tesis de les dues velocitats per construir la UE.
Catalunya no té exercit i el debat no tancat és si n’ha de tenir quan és converteixi el 29 Estat de la UE. De moment el més plausible és que proclamarem la independència sense tenir exercit. Això per si sol demostra perquè serveixen els exercits, i per proclamar independències pacifiques i democràtiques zero.
Catalunya ha de tenir la seguretat controlada i exercida amb un índex d’una qualitat immillorable. La seguretat si que és el pilar basic per construir el benestar. La seguretat és l’única forma de garantir llibertats. Sense seguretat la societat estructurada i equilibrada no és possible.
Catalunya ha de renunciar a la defensa del territori i de les persones, en absolut. El que tothom convindrà és que la societat catalana, tot i tenir deficiències, és pot afirmar, que no te apetències imperialistes ni d’ampliar res que no és pugui fer amb el comerç i els acords.
Quin model de defensa ha de tenir Catalunya. La millor defensa passa primer per garantir la seguretat interna. L’externa només és pot fer des de els patriotisme i la intel·ligència.
Catalunya, els catalans, si finalment ho aconseguim, haurem fet historia i de la grossa. Fer de Catalunya un nou Estat mitjançant la democràcia i l’absència de violència, voldrà dir que existeixen fora de la violència camins on la ciutadania deixarà de patir.
Catalunya pot continuar fent historia, només cal que aprofundim en la construcció de la Unió Europea. Una unió europea, la dels pobles, un exercit i una sola seguretat. Aquest és el camí, i fins que no hi arribem el que pertoca és incrementar la seguretat i aprofundir en la construcció d’una Catalunya amb llibertats, drets i oportunitats.
Postdata, la OTAN no pot ser l’embrió del exercit de la Unió Europea. La defensa l’hem de fer a mida i en cap cas ens l’han de fer des de fora. Ser un Estat i compartir la defensa és el que fan els que estan convençuts de que construir i eixamplar sempre és millor que limitar.
RSS Feed
