
Hores d’ara tothom que ho vol saber sap que ni Referèndum pactat ni una reforma de la Constitució espanyola que reconegui que Catalunya és subjecte polític i una Nació. PP, PSOE, Ciutadans, potser ens proposaran una reforma, però mai per renunciar al poder que l’Estat espanyol te, econòmicament, políticament i jurídicament. Els de Unidos Podemos, malgrat el matis democràtic d’un reconeixement nacional i pactar un Referèndum, són defensors de la unitat territorial, amb un sol Estat i la continuïtat del regim del 78. Altrament posarien en qüestió la Monarquia cosa que ni fan i sembla que no faran.
Hem proclamat la República, però hem estat incapaços d’implementar-la com nou Estat. Aquesta batalla de moment l’hem perdut. La Unió europea ha dictaminat que tancar a la presó demòcrates triats amb unes eleccions legitimes i practicar una repressió total, és normal. Tampoc hem vist cap Estat fent un reconeixement de la República catalana. Amb les adhesions personals i particulars, tot i que siguin d’agrair, no anem en lloc.
Varem fer unes eleccions el 27 S i varem guanyar, malgrat les clavegueres del Estat espanyol. Hem fet un Referèndum l’1 d’Octubre i malgrat la repressió ferotge d’Espanya i el seu Estat també l’hem guanyat. Malgrat aquests fets, Espanya ens ha imposat un 155, a liquidat les institucions de Catalunya i ens ha imposat unes eleccions que les volen autonòmiques.
Davant el panorama que tenim i la repressió que serà ferotge i global, l’escola i els mitjans de comunicació seran la següent fase, entenem que només ens queda una via per dir al mon i a Espanya que no volem ser ni formar part d’un projecte neó franquista i no passa per mobilitzar-nos permanentment, cosa que per cert sempre pateix una autoliquidació donat que la mobilització eterna és impossible, ni tampoc passa per una recollida de signatures per demanar perdons graciosos.
Proposem “la” recollida de signatures, oficial, legitima i amb un caràcter polític que demostri que la majoria de catalans volem la independència perquè volem deixar de ser espanyols.
Si és cert, que ho és, que el 1’Octubre més de dos milions de catalans varem votar independència, ara, i al marge de les eleccions il·legítimes del 21 de Desembre, hem de dir públicament que volem la independència, no només per projectes politics i de País diferents, sinó que també per que no volem ser espanyols. Només és podrà reconèixer que els catalans som un subjecte polític distint a l’espanyol dient-ho i confirmant-ho de forma fefaent, i aquest ara és el gest mínim que hem de fer.
Desistim a pressionar als partits politics per una “Candidatura de País”, la misèria partidista els pot més que anar a una per defensar la República. El que farem, si ho podem organitzar, és presentar-nos a la ciutadania, perquè decideixin si val la pena que Espanya i el mon sàpiguen que volen ser lliures, dient públicament que som catalans i no espanyols. Aquest és el preu polític mínim que podem fer els catalans que ni serem candidats, ni controlarem els partits.
Volem ser lliures, independents, tenir Estat en forma de República i ser SUBJECTE POLITIC, i per ser-ho ens cal dir ven alt i fort que no som subjectes politics espanyols. Sabem que a Catalunya hi ha ciutadans que volen el contrari, però si la mesura és efectiva i acceptada, que ningú ho dubti, també seria una forma de comptar-nos. Ni més ni menys.