
Els de ERC, la direcció, insisteixen obertament en dir-nos que el PSOE i PP, malgrat la seva defensa del Estat espanyol, del regim del 78, de la utilització del clavegueram institucional del Estat, dels borbons i del 155, que no són el mateix. Però amb ells ara al poder, els nostres presos politics i exiliats, continuen allà mateix. l’excusa és la separació de poders, separació que s’han passat pel folre quan els ha convingut i mentin dient-nos que el Govern espanyol no mana sobre la fiscalia del Estat.
Podríem acceptar que les formes del PSOE, sovint no són les del PP ni Ciutadans, fins i tot els hi podríem acceptar apropaments democràtics aparents, però si gratem el fons, res de res.
La darrera proposta que fa el Pedro Sánchez, és interessant i reveladora al mateix temps. Diu que la solució al conflicte entre Catalunya i Espanya s’ha de resoldre votant. En cap cas diu s’hauria. Interessant perquè admet que el conflicte existeix, que més de dos milions de catalans som independentistes i que gaire be un 80 % dels catalans volen un Referèndum acordat.
Reveladora perquè la seva proposta és l’única que ens farà. Votar com espanyols i una proposta que no trenqui absolutament res.
El que faci falta per impedir que els catalans som subjecte polític. Ens volen espanyols. Ens ho recorden insistentment amb les seves lleis, la seva legalitat, el seu Estat i una transició tant falsa com manipulada.
La nostra llengua és un dialecte, del castellà diuen. Els catalans només tenim folklore i res més. Som espanyols perquè Catalunya sempre ha format, des de el “Paleolític” part d’Espanya, malgrat aquesta comences a caminar el 1716.
Volem ser subjecte polític i per això hem fet un Referèndum, i si, unilateral perquè amb els unionistes mai l’acordarem, per comptar-nos i per decidir el nostre futur. També per decidir que volem deixar de ser espanyols. Potser el desllorigador sempre l’hem tingut davant els nassos i no hem tingut nassos per exercir-lo. Abans que espanyols, apàtrides, catalans i europeus. Potser que algú és decideixi i proposi una campanya renunciant a una espanyolitat imposada.
Espanya, la Unió Europea i el mon han de saber i tenir clar, que volem ser lliures per construir un futur millor, per ser més justos, més solidaris, però també per deixar d’una vegada una espanyolitat imposada pels borbons i tots els dictadors espanyols.
Repensar-nos que fem dins i col·laborant a les institucions espanyoles no és baladí. Sobre tot repensem-ho, perquè és inaudit, i gens entenible, si per l’únic que serveix, de moment, és per legitimar-los i per admetre que la seva llei val més que la nostra. Ells ens condemnen i nosaltres som els carcellers. Vergonya cavallers, vergonya.