Agradi, es vulgui o no, el regim del 78 a situat a Catalunya, de “forma democràtica”, diuen, als peus de la legalitat espanyola i don no pot fugir, sinó és amb una “revolució” encara que sigui escrupolosament pacifica. De moment, ni full de ruta per la independència, ni cap projecte de País per si algun dia som lliures.
Cap Govern autonòmic d’ençà el 1978 a fugit del marc espanyol ni del que podia admetre el seu Estat. Ni els de Jordi Pujol, malgrat els seus tocs nacionalistes. Sempre han estat prebendes, a major gloria per la governabilitat del “Gobierno español” de torn i supervisades des de Madrid, el Congres i per tots els poders fàctics espanyols.
Pocs recorden la llei, LOAPA, feta desprès del 23 F. Café per tothom i, deixar clar que totes les CA a España són iguals. Les rialles són incontenibles, disculpeu.
Tots els partits, tots els que han tallat part del bacallà, sempre han proposat millorar l’autogovern amb més competències i fer del Parlament una càmera legislativa de les bones. Doncs res, ni més autogovern ni Parlament que pugui legislar amb llibertat. La legalitat espanyola ens te capats, al Govern, al Parlament.
És mentida, ni governem ni legislem. Som els nous governadors per garantir que l’espoli espanyol sobre Catalunya està garantit. Perquè per si algú en te dubtes, ha de saber, que totes les institucions de Catalunya són i representen l’Estat espanyol. Amb els seus símbols inclosos.
Si tota l’estratègia és al voltant d’una taula de diàleg i fer veure que governem, els borbons, els franquistes, els espanyolistes els del “a por ellos”, els “de habla castellano”, fa estona que ens han guanyat.
Els espanyols tenen clar que volen i com fer-ho. Per això tenen el seu exercit, la guàrdia civil, la policia “nacional” clar que si, la hisenda i uns tribunals a favor i, nosaltres que teníem tot un poble, per allò de ser pal de paller i federalista ho hem llençat tot a “can pistraus”. I segur que més d’hora que tard ho pagarem.
Ens cal foc nou. Puigdemont semblava era el revulsiu per tenir el “momentum” definitiu. Exiliat, però euro diputat i, amb tots els seus drets inicialment. Boyer li va dir que no podia tornar que l’engarjolarien. Potser si, però Espanya i el seu Estat haguessin tingut un greu problema amb la Unió Europea.
Si Puigdemont desprès de la missiva llençada per la Ponsatí, calla i no pren cap iniciativa per desmentir, fer autocrítica o per dir la seva, voldrà dir que l’únic instrument que no controlava España ha fet llufa.
Pinten bastos i POTSER l’única forma per continuar caminant dignament és amb nous lideratges i noves organitzacions. Trist però els fets no ens permeten dir altra cosa. Mentrestant sol o acompanyat el que mai aconseguiran els espanyols, és que jo, me’n senti i els meus tampoc. Cosa que vol dir que continuem la lluita.
RSS Feed
