Després del 1 d’octubre, de la desaparició de la “C”, de la nova estratègia del eixamplament i col·laboració amb les esquerres espanyoles, de la renuncia ha utilitzar 74 diputats i el 52 % pro independència, ER ha comprovat a les seves carns el desastre monumental de la seva estratègia.
De res ha servit la col·laboració amb el govern “d’esquerres i progressista” per solventar allò que afecta als catalans. Inversions, rodalies, infraestructures, competències, immigració. Les dades i fets ens mostren amb cruesa el grau d’incompliment del Govern espanyol amb tot el que te ha veure amb Catalunya.
Comprovar que el preu per investir i donar estabilitat va valdre un “taula de diàleg” sense cap resultat tangible i transferir la casseta del Turo del Home del Montseny, com a mínim és per fer-s’ho mirar.
Menys vots, menys diputats, allà i aquí, governar en minoria i investir a un membre destacat del PSOE/155, sembla que no afecta els fonaments organitzats de ER. La direcció i malgrat tot el ventall de misèries produïdes des de ER, no només no ha dimitit, sinó que part d’aquesta és vol presentar com alternativa i renovació del partit. Això si amb nom nou, “Nova Esquerra Nacional”. Igual lo del republicanisme i donat que formem part d’una monarquia parlamentaria, ja no és important.
ER ha deixat clar que ja no és cap alternativa i ates que la nova nomenclatura es basteix amb els mateixos, tampoc.