
Diuen que el xoc de trens no arribarà. Nosaltres fa estona que diem que el xoc no arribarà perquè el tren espanyol ja va descarrilar al 2010.
Passi el que passi, fins i tot si el govern espanyol a més de la justícia utilitzes altres mitjans, res a Catalunya i les relacions amb Espanya i el seu Estat tornaran al 78. I res serà igual malgrat fem el referèndum i el perdem.
Catalunya, mentrestant sigui una regió comunitat autònoma no pot decidir res que contradigui l’Estat espanyol. No pot superar ni amb més democràcia cap llei espanyola. Ja ho varem dir fa temps el nou franquisme va passar de dir no a la Constitució del 78 a descobrir que amb la Constitució del 78 ho tenien tot lligat i ben lligat.
Homs ho va dir, però és va quedar curt; “ara la Generalitat ja està intervinguda”. Li va caler matisar i dir que la Generalitat restaurada al 77 va quedar intervinguda de facto a partit del 78. La Generalitat i així ho diuen i confirmen, com totes les CA, només són entitats de gestió i concessió administrativa. Tota llei aprovada al Parlament de Catalunya o qualsevol altra, mai, insistim mai podrà superar l’espanyola. Ni per fer que la democràcia sigui de més qualitat.
Hores d’ara, i creiem encertar-la, els actors politics estan posicionats. Del PP, PSOE i Ciutadans sense cap dubta. Catalunya no és una nació, no te cap dret diferenciat i que a Espanya tothom és igual, menys els bascos, els navarresos, els canaris i els de Ceuta i Melilla. Curiós que els d’esquerres ho silencien sense cap rubor.
Alguns poden creure que els de Catalunya si que és pot, podemites variats, finalment s’afegiran. Doncs no. No és van afegir al 9N, no hi són amb els encausats pel 9N, han callat quan la UDEF i els seus aliats mediatics van interferir a les campanyes electorals, cosa que està penada. Però encara és pitjor, mai han denunciat els incompliments pressupostaris d’inversions a Catalunya. Del corredor del Mediterrani ara sembla que hi són. No fan costat al Govern Puigdemont quan és denuncia judicialment els incompliments del govern espanyol a les sentencies favorables a Catalunya. La seva misèria política ara és visualitza, i al mateix nivell que l’Iceta, no fen costat a la mesa del Parlament. El front unionista espanyol està servit. Alguns ja parlen del quintacolumnisme del segle XXI i aquest cop dirigit per una presumpta esquerra.
Coscubiela, Rabell, i els seus acòlits atiadors de l’odi, són espanyols i punt. Amaguen la corrupció espanyola i utilitzen la de Catalunya com eina d’erosió. Només els hi falta dir que ser català és sinònim de corrupte.
Colau amb els socis corruptes del PSOE, Coscubiela, Rabell i els seus acòlits ens volen fer passar bou per bestia grossa. No és que no puguin defensar la seva espanyolitat, faltaria més. El que no és de rebut és que no expliquin que volen que on és decideixi tot sigui a Madrid, que la seva única nació és Espanya, que amb el castellà ja ni ha prou i que amb les concessions gracioses de gestió en tenen prou.
Aquest és el perquè de tot plegat. Ho ens convertim en subjecte polític amb el dret que tenen tots els pobles a decidir, ho admetem que amb la representació espanyola a Madrid en tenim prou.
Amb Espanya i sense cap més capacitat que la que dictin els poders fàctics de l’Estat espanyol, o amb el dret a decidir a la butxaca. Com deia l’Ovidi; ja no ens menen les motlles volem el pa sencer. Els podemites, comunistes reciclats i colauites sembla que amb les motlles en tenen prou.