
Sembla que finalment els patriotes catalans haurem de triar entre dretes, esquerres, centre, centra dreta, centre esquerra, democristians, socialistes refundats, republicans anarquistes, republicans de dretes, republicans d’esquerres, anticapitalistes, catalanistes a seques.
Va costar deu i ajut construir el Junts pel Si sense les CUP, ells no hi van voler ser-hi. Les pressions per trencar la unitat transversal mostrada com una força vital els 11 de Setembre, sempre han estat intenses, volgudes amb accions perfectament planificades des de l’Estat espanyol, les seves clavegueres i els col·laboradors necessaris.
Varem construir un Junts pel Si sense presos politics, sense la repressió policial i judicial desfermada, sense una persecució oberta i descarada al dret d’expressió i comunicació, sense una intervenció total de les institucions de Catalunya.
La tristor avui és immensa. El President Puigdemont legítim a demanat solemnement des de l’exili la “llista unitària de País” i sembla que la seva proposta no a reeixit.
No culparem a ningú per aquest desastre. Sembla que ERC i les CUP és retroculpen, ja s’ho faran. Convertir aquestes eleccions, que són autonòmiques i convocades il·legítimament pel Rajoy, en el Referèndum que mai farem pactat i acordat, i en un suport nítid a la República, semblaria el normal un cop acceptades.
Qui pensi des de l’espai sobiranista independentista que aquestes eleccions són per triar un nou President autonomista l’erra i serà castigat a les urnes.
Des de aquest humit bloc, el que si farem per decència és treballar i demanar el vot a la llista on hi sigui el nostre President Carles Puigdemont. Ell representa el Govern al exili, i ell és l’únic que té la legitimitat per continuar sent el President. Esperem que les candidatures ho diguin, ho respectin hi ho defensen.
Avui participar d’unes eleccions autonòmiques il·legítimes per obtenir una quota de diputats només, amb la que esta caient, no només no és legítim, és una traïció a tots els represaliats i Catalunya.