Doncs si, a tots els efectes Espanya i el seu Estat formen par de la Unió Europea, ONU, OTAN, OMS, creu roja internacional, UNESCO, OIT, OCDE, OSCE, GBM i d’altres institucions internacionals. Vaja és podria dir que a tots els efectes, Espanya i el seu Estat, és un país amb un estol de compromisos que garanteixen la democràcia i els drets universals per a tots i cada un dels seus ciutadans.
Doncs no. Espanya i el seu Estat ni fan cas, ni escolten, ni compleixen amb les recomanacions, acords internacionals o sentencies d’obligat compliment segons els acords signats i aprovats legalment sota el paraigües de la legislació espanyola.
Les peticions d’organismes internacionals, ONU, ONG per que Espanya i el seu Estat deixin lliures als Jordis han anat a parar a la paperera. La justícia espanyola impera i la seva doctrina convindria que fos acatada internacionalment, és el que venen a dir aquests magistrats del TSJE i del TC. Ho sabem, només eren peticions, denuncies que en cap cas tenien resolució judicial, i per tant cap obligació per complir-les.
Ara si que tenim resolucions, sentencies judicials i, sense ser experts amb la juridisprudencia, doctrina, que les sentencies desprenen, sabem que les estructures judicials són piramidals a l’hora d’emetre i salvaguardar drets. Un jutjat ordinari quan sentencia i depenen del assumpte, sap que instancies superiors poden revocar la seva sentencia. Però arriba un moment que les instancies s’acaben i les sentencies és converteixen en fermes.
A la Unió Europea, institució acceptada pels Estats que la conformen a més d’un banc central, existeix el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i tots i cada un dels Estats també te el seu TSJ com institucions superiors de justícia. Vol dir que si un TSJ de qualsevol dictamina, resolt o sentencia, només el TSJUE podria revocar, però de moment qualsevol afectació a segons s’ha de complir.
No explicarem tot l’entrellat de les euro ordres i l’ineptitut de la justícia espanyola, això ho fan extraordinàriament be els advocats Boyer i Cuevilles. El que farem és intentar explicar les derivades dels darrers fets judicials on la justícia belga, ara ja amb sentencia ferma, donat que la fiscalia belga ha renunciat a interposar recurs.
Una sentencia que desmunta l’entramat judicial espanyol i que deixa a la justícia espanyola com eina política partidista, lluny d’impartir justicia i propera als vells tics franquistes on la policia, guàrdia civil i jutges sempre tenien raó i el reu també sap que serà condemnat.
Però som al segle XXI i Espanya i el seu Estat ens expliquen que són un país democràtic on impera l’estat de dret. Tenen, si així fos, ara mateix l’oportunitat magnifica per demostrar-ho.
La Consellera de justícia de Catalunya i d’acord les seves competències, hauria d’ordenar l’immediat alliberament per judici nul als presos politics, d’acord la sentencia que el Conseller Lluis Puig ha rebut. Sentencia on deixa clar que tot el procés judicial és viciat d’inici i per tant nul de ple dret. I si la justicia o els funcionaris s'oposesin, haurien de rebre per desobediència la "represió" administrativa adequada.
Estem segurs que fer-ho tindria la resposta espanyola com si el fet fos un delicte, i els nostres politics tornarien a llepar. Ara be, la situació ja no és la mateixa donat que tenim sentencies que deixen tot el procés judicial derivat de l’1 d’octubre en paper mullat i potser, diem potser, si que arribaria l’hora que la UE digues que fins aquí hem arribat. Però mentrestant els presos d’acord una sentencia serien alliberats i és deixaria al Estat espanyol amb la disjuntiva de; Estat de dret i dictadura on els drets són inexistents.
Evidentment també ens cal que els nostres politics, amb responsabilitat institucional decideixin, o amb la justícia espanyola o amb la europea.
RSS Feed
