Actualment tenim tres associacions que municipis de tot color ideologic van formar. La Federació de Municipis de Catalunya, fundada al 1981 i integrada a l’espanyola FEMP, bàsicament la van formar el Ajuntaments governats per les “esquerres” PSC, ICV i ERC.
L’associació Catalana de Municipis formada també al 1981, curiós, son els municipis de formació convergent, avui de JxCat i PDeCAT.
Per últim, tenim la Associació de Municipis per la Independència constituïda al 2011.
Actualment aplega oficialment totes les diputacions provincials (Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida),[2] 37 consells comarcals (90,2% del total), 787 municipis catalans (el 83,0% del total), 9 entitats municipals descentralitzades i 1 consorci. Dades extretes del Viquipèdia.
La AMI, és la organització política més transversal infrautilitzada i ara volgudament silenciada.
El discurs de l’Oriol Junqueras va ser prou diàfan i clar volen guanyar el màxim d’alcaldies i regidors a les properes municipals.
JxCat en boca del Jordi Sánchez també i, fins i tot és prepara un reglament, per escollir candidats, prou obert i generós perquè els del PDeCAT i d’altres si trobin be.
ER i JxCat a la caça, primer del regidor i desprès de l’Alcaldia. Legítim i, sobre tot adequat, si no fos perquè de res serveix tenir molts regidors i Alcaldies sinó hi són per la independència i només és pretén gestionar el que la legalitat espanyola ens permet. Cal saber que la regulació administrativa municipal depèn gairebé amb la seva totalitat de la legislació espanyola i els seus dispositius de control malgrat tinguem la Llei 8/1987 de 15 d’abril del Regim Local de Catalunya. Esmentem les mes importants d’àmbit estatal; Llei de bases de Regim Local, Llei del Estatut basic del empleat públic i l’expressió regulada dels funcionaris amb Habilitació de Caràcter Nacional (FHN), Secretaris, Interventors i Tresorers.
Som on som i canviar la legalitat administrativa només ho podríem fer des de la independència amb un Estat decidit a construir una administració eficient i democràtica.
I sembla que del que és tracta no és per treballar per la independència, sinó per tenir el màxim de regidors i alcaldies per desprès controlar administracions com les Diputacions, Àrees Metropolitanes i Consells Comarcals. Destaquen les Diputacions que son engreixades directament pel diner públic provinent de Madrid sense cap control de la Generalitat.
Actualment les Diputacions són repartidores de convenis i col·locació d’assessors que sense cap sorpresa i que malauradament te a veure amb afinitats ideològiques i de partit.
El pitjor de tot és la reiterada duplicitat administrativa que deixa clar que Generalitat i Parlament són des de la perspectiva autonòmica entitats controlades des de el poder del Estat i Govern espanyols.
Doncs si, tenir molts regidors i alcaldies amb el propòsit exclusiu de gestionar, l’únic que fem és consolidar els fals autonomisme i negar-nos que tenim eines de país com la AMI, ara hibernada, per fer política amb l’objectiu de la independència.
És una contradicció flagrant tenir com objectiu polític liquidar administracions redundants i a l’hora aconseguir la posició de domini per gestionar-les. D’axó sen diu; “qui dia passa any empeny” i, segur que pot servir temporalment per garantir estructures de partit, però per la independència segur que no.
La reflexió està servida. Regidor Alcalde per gestionar, o per la independència. O per gestionar explicant amb argument i dades que gestionem la misèria i per això necessitem la independència. Aquesta és la qüestió i l’Oriol i el Sánchez ho saben i tenen clar que la seva proposta per obtenir el màxim de regidors de moment només serveix per repartir, no per fer la independència.
El dia que ERC, JxCat, CUP amb el recolzament del CxR, ANC i Òmnium facin d’unes eleccions l’eina per guanyar-ho tot, ens creurem que l’objectiu és la independència. De moment tot indica que l’objectiu és tenir la parcel·la de poder per cada escu més gran, això si més autonòmica.
RSS Feed
