ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

UNA LLEIALTAT MAI COMPARTIDA.

12/2/2015

0 Comments

 
Picture


D’aquí al 27 de Setembre CiU i “Esquerra” no arribaran a cap acord més. Demanar-li al President que condemni al ex president Pujol i al seu entorn ho certifica. Ell no ho farà mai, “s’ha de ser molt miserable intententar renunciar al tu passat”, va dir a la “Comissió Pujol”. Per tant tot quedarà reduït als pressupostos i una data.

El Govern del President Mas, té ara la gran responsabilitat de mostrar-se com el millor gestor i alhora defugir la confrontació que tant de mal està fent al procés.

“Esquerra” ja fa estona que ha decidit que primer vol ser d’esquerres i que aquest afer és antagònic amb anar mínimament junts amb CiU. Només un tacticisme partidari els va obligar a fer el “Pacte de Legislatura”, i per això la negativa inicial per formar part del Govern.

És obvi doncs que “Esquerra” amb CDC, amb Unió està per veure, no arribaran a cap acord que no els afavoreixi electoralment. “Esquerra” va decidir que la proposta del President de la Llista de País no anava amb ells. Ara ho acaben de confirmar, i tots els contertulians i periodistes addictes ho reblen amb una dosis de mala llet digna dels millors conspiradors, Mas serveix, CDC i les seves arrels pujolianes, no. Més clar l’aigua, “Esquerra” primer vol l’extermini convergent i després la resta.



0 Comments

PABLO IGLESIAS I ADA COLAU, "TANTO MONTA MONTA TANTO"

12/2/2015

0 Comments

 
Imagen


Pablo Iglesias i Ada Colau, espanyol ell i catalana espanyola ella, són ara mateix l’alternativa que tots els moviments alternatius sense aparença ideològica, desitjaven.

Pablo Iglesias ha conformat la seva aposta política a través d’un mitja televisiu, La Sexta. Ell ha tingut el recolzament mediàtic que molts, fins i tot els addictes al sistema voldrien. Més d’un any per denunciar i per destacar per sobre d’una recula de contertulians que feien més de teloners que de contraposadors. Nosaltres mantenim que són l’operació per fer fracassar el procés.  PP i el PSOE han mostrat la seva incapacitat per fer-ho.

Ada Colau, activista espanyola, amb aparences catalanes, contra els desnonaments, tasca per cert mol lloable, ha utilitzat sense escrúpols i de forma poc raonable aquesta lluita per anar directament a l’estadi d’una nova seguritat personal poc raonada. Utilitzar la plataforma de les misèries socials com catapulta política, pot ser legítim, però el que segur no és, és moral.

Pablo Iglesias i Ada Colau, sinó són uns corruptes standars, el que si que podem dir és que són uns manipuladors de la massa. Sembla que volen suprimir la casta i per ells, només ho són són el PP en Mas i CiU. De la resta en parlen poc ho gens. Deu ser per allò de no tancar portes com a Barcelona amb els de ICV, que ja han decidit que no són casta.

Tots dos són uns impostors populistes i demagogics, potser l’Ada Colau un xic més. Tothom i l’Ada Colau també sap que qui te tot el poder legislatiu a l’Estat espanyol, és el govern espanyol de torn i el seu Parlament. Això vol dir que la Llei Hipotecaria, qui la pot reformar no és el Banc o Caixa, tampoc les Autonomies ni Ajuntaments, és el govern i el Congrés de diputats. Doncs bé, l’Ada Colau i durant els darrers dos anys, ha esmerçat tots els seus esforços contra els desnonaments, manipulant als pobres ciutadans i muntant un espectacle digne d’un circ, a les vivendes, a les seus dels Bancs i sobre tot a Catalunya allà on la Generalitat hi fos.

Cap concentració a les seus del PSOE, o del PP, on fos, per denunciar-los com responsables directes dels desnonaments i dels beneficis bancaris al no fer res per modificar la Llei Hipotecaria. Només els calia utilitzar la seva sacrosanta Constitució, que determina el dret dels espanyols a una vivenda digna, per acabar amb un privilegi centenari, que hores d’ara no té res a veure amb el lliure mercat i si amb l’avidesa rapinyaire dels poders econòmics anomenats casta. La majoria parlamentaria per fer-ho la tenien. Segur que ara ens explicaran que si ells tenen majoria canviaran la Llei.

Han manipulat i continuen utilitzant als ciutadans com trampolí personal i electoral. Ha estat la corrupció generalitzada del PP i PSOE el que possibiliti el seu desembarcament a la política. Temps enrere ni hi eren ni se’ls esperaven. Són i suren a partir de les misèries de la ciutadania i del sistema. Cap contingut ideològic ni patriòtic, que no sigui més Espanya. No deixem que aquest parell ens “embauquin”.



0 Comments

ACABAR AMB LA DESCONFIANÇA ÉS EL QUE TOCA.

11/2/2015

0 Comments

 
Imagen


ERC està a punt de perdre la darrera oportunitat d’or per tancar la corrupció al voltant del procés. Va ser un error obligar al President a anar a la Comissió sobre l’afer Pujol i la corrupció. Una vegada la malifeta s’ha executat, cal treure’n profit en termes politics del que és pugui.

Que l’Oriol Junqueras no estes present i que no tanques el debat sobre si el President està “pringat” o no, i CDC, és perdre una bona oportunitat per refer confiances. Si el silenci, ha de ser la norma, voldrà dir que “Esquerra” no accepta les explicacions del President i manté la suposició com eina de desgast. “Esquerra” no ha valorat el que va suposar que fos el Parlament de Catalunya el que obligués al President al seu interrogatori.

“Esquerra” té l’obligació moral i política  de dir si se l’han cregut o no al President. Continuar i mantenir l’estratègia del dubta permanent, no només no serveix al Procés, sinó que dona medis a tots els enemics de Catalunya i dels catalans.

ERC hauria de tancar files amb el President i amb CDC. Aquest tancament més aviat que tard s’hauria de visualitzar amb un gran acord de govern. Treure’n profit d’un despropòsit, és el millor que pot passar per generar sinergies i enteses patriòtiques. ERC s’ha de posar a les ordres del President Artur Mas per allò que tingui a veure amb el Procés. El 27 de Setembre hem de guanyar i aquest és el camí per fer-ho.



0 Comments

"ESQUERRA" FACILITA L'AQUELARRE CONTRA EL PRESIDENT MAS.

10/2/2015

0 Comments

 
Imagen


“Esquerra”, després d’haver possibilitat  l’interrogatori i en primer grau, del President de Catalunya Artur Mas i de CDC, deuen creure que ni hagut prou per netejar els seus acords amb la pèrfida dreta catalana. Fins i tot segur que uns quants dels seus seguidors més a prop de l’abjecció que del respecte institucional, acabada la compareixença ho hauran celebrat de debò. “Esquerra” ara ja pot afrontar les eleccions del 27 de Setembre amb un Programa on digui que graciés a ells, la corrupció a Catalunya està controlada i denunciada. El paraigües ja no caldrà ni que l’obrin.

El President Mas ha estat prou contundent quan ha exposat que quan les clavegueres de l’Estat van condicionar amb mentides el resultat electoral, del 2012, i cap partit català ho va denunciar ni van fer costat, va quedar clar que ja s’havia sentenciat, “Mas culpable de corrupció”.

La compareixença d’aquest 9 de Febrer del President Mas, tindrà algunes “virtuts”, Una i no menor, a excepció de CiU, ha estat la visualització de la resta de partits, pretenent involucrar-lo amb la corrupció, finançament irregular i tot el que envolta a la família Pujol. L’altra que les “esquerres” espanyoles, independentistes i la dreta unionista i espanyola, són un bloc, matisat però un bloc.

El President Artur Mas, s’ha na sortit prou bé. Tampoc era difícil vist els interlocutors parlamentaris. El problema, és que ha quedat clar que no només no hi ha trempera entre Junqueras i Mas, sinó que mai han volgut compartir candidatura, ni a les europees, ni a cap procés electoral, perquè Esquerra ha decidit que al President Mas,  hi ha CiU ni aigua. L'objectiu de la independència està per veure.

La previsió vist com va tot plegat, és obvia. Tindrem unes eleccions autonòmiques, si és convoquen, amb vernissos sobiranistes, on les “esquerres abjectes” i gens patriòtiques, voldran guanyar la partida. Alguns amb un cert poder autonòmic en tenen prou. Són bones cadires i bons sous. Ho van comprovar i sustentar amb dos tripartits.

No cal ser un Duran qualsevol per dir que els “d’Esquerra”, ni són lleials ni comparteixen els objectius de país, que ara passen per independència si o no. “Esquerra” acaba de rearmar als unionistes espanyols i a la caverna mediàtica per crucificar en Mas. “Esquerra” torna ha ser aquell partit que a l’any 1931 va decidir autonomia quan  podia haver decidit Estat Català.  Sembla que han oblidat la dita; Roma no paga traïdors. Lluis Companys va cobrar la seva lleialtat a la República espanyola, amb un afusellament.

Som en una encreuada. Ni CDC, amb Unió està per veure, podrà guanyar les eleccions per majoria absoluta, ni “Esquerra” tampoc. És doncs evident que només una entesa basada amb l’objectiu i amb un lleialtat a proba de bombes ens en podem sortir. El problema és que “Esquerra” no està afavorint que això pugui succeir.

Sortir de l’encreuada, està en mans del President Mas i de la societat civil. “Esquerra”, si continua igual aviat no comptarà. Cal recuperar la proposta del President Mas, una “Llista de País” feta amb patriotes i eficients professionals i liderada pel nostre President Mas. El paraigües que l’obrin els d’Esquerra” i que demostrin d’una vegada quins són els seus interessos.

 

 



0 Comments

PERQUÈ ANAR SEPARATS SI VOLEM EL MATEIX.

8/2/2015

0 Comments

 
Imagen


Tenim arguments. Els hem anat bastin al llarg dels segles, anys i mesos. Ara, la majoria de catalans han passat d’autonomistes a voler la independència, però no en tenim prou. La tasca pendent que ara toca és explicar, detallar els arguments, i fer que arribin a tots aquells que a dia d’avui no n’estan convençuts del tot.

Josep Rull, Coordinador general de CDC, l’altre dia ho va exposar amb claredat i rotunditat. És el moment d’aprofundir explicant perquè volem i necessitem la Independència de Catalunya, com hi hem d’arribar i amb la mesura del possible, començar a dibuixar la Catalunya del futur.

En Rull feia referència a la pantalla que ens hem de guanyar després del 27. Hem de fer del 27 de Setembre un triomf total. Sense la victòria sobiranista, ni full de ruta posterior, ni eines d’estat, ni autonomia. Perdre el 27 de Setembre, no només ens retardarà, sinó que probablement rearmarà Espanya i el seu Estat per acabar l’anorreament que va començar un 11 de Setembre del 1714.

Al 27 de Setembre, ho guanyem o l’aquelarre espanyol que ens envairà serà com la bomba d’Hiroshima. Espanya no té més arguments que la seva constitució, les seves eines d’estat i la seva legalitat, cap argument social perquè ens i quedem. Nosaltres els catalans només tindrem la legitimitat de les urnes si el dia 27 hem guanyat  per fer el següent pas, però només si guanyem.

Qui pensi que el que ara toca és proposar el país definitiu, del caire que sigui, o que pretengui arribar al 27 sent la força hegemònica però insuficient, haurà demostrat que l’objectiu polític el tenien lluny del trencament amb Espanya.

Demanar, com ho ha fet la societat civil unitat, potser és insuportable per les direccions d’alguns partits. Excuses per no fer-ho, si l’objectiu fos com diuen la independència, no ni haurien d’haver. Posats però en aquesta tessitura, encara podem reconduir la negociació partidista i dedicar-nos al que ara toca que és eixamplar la nostra base sociològica a favor de la independència.

Si és de debò el pacte i ERC continua amb el seu error de no voler fer la “Llista de País”, la solució per no subvertir l’objectiu del 27 de Setembre, és tant senzill com patriòtic. CDC, ERC, la CUP, i la resta poden anar sense competir a les eleccions del 27. Només una condició per reconvertir-les en referendaries, el Programa polític ha de quedar circumscrit a un únic punt, compartit que digui: “Si les forces independentistes guanyem per majoria absoluta el 27 de Setembre, ens comprometem al següent Programa polític”:

Programa polític pel 27 de Setembre del 2015.

“Primer, a formar un govern de concentració. Segon a fer una declaració solemne de que el nou Parlament en el decurs màxim d’un any proclamarà la Independència de Catalunya. Tercer que el nou Govern garantirà hi ho incrementarà en la mesura de les possibilitats econòmiques la societat del benestar en tots els àmbits. Quart, el nou Govern proposarà al Govern espanyol iniciar converses per fer la transició catalana pacíficament i democràticament. Cinquè és demanarà a la Unió Europea que supervisin la nostra transició i que resolguin  l’encaix del nou Estat a la UE”.

Cap més referència a proposar qüestions socials ni de cap tipus que no tingui a veure amb el procés. Pactar una proposta d’aquest tipus, suposaria desarmar a tots aquells que volen utilitzar les discrepàncies ideològiques per acabar amb el procés, i segur que enfortiria una unitat sense ser-hi. Intel·ligència i estratègia sumen, pensem-hi, ara és tracta de guanyar o perdre. Els entremitjos no hi caben i Espanya fa temps que de moment sempre a guanyat. És hora de que guanyem els catalans i Catalunya.



0 Comments

BARCELONA CAPITAL DE LA REPÚBLICA CATALANA.

7/2/2015

0 Comments

 
Imagen


ÉL President de Catalunya Artur Mas “convocarà” eleccions autonòmiques el 27 de Setembre d’aquest any. Ho farà amb la condició de convertir-les amb allò que el govern espanyol i el seu Estat no ens han deixat fer, una consulta amb tots els ets i uts per saber quants catalans volen la independència de Catalunya.

Alguns poden tenir la tentació de no fer cas a la proposta, ara pactada entre el President, CDC i ERC. Unió de moment al callar vol dir que atorguen. No fer cas al sentit de la futura convocatòria, podria suposar que finalment el President no executes la seva prerrogativa.

Necessitem un nou Parlament legitimat democràticament per acabar amb el procés. Ara no el necessitem per cap altra cosa.  El dia a dia administratiu funciona amb els nostres funcionaris de maravella. Sense independència i sense recursos cap política és possible, només la que ens dicta Madrid.

D’aquí al 27 de Setembre totes i cada una de les accions i decisions politiques que prenguin els sobiranistes, tindran repercussions directes amb el procés

Les eleccions municipals són ineludiblement part del procés, no ho haurien d’haver estat, però som on som i cal entomar-ho amb  intel·ligència per fer-ne i treure’n el màxim profit pel procés. A l’any 1931 unes eleccions municipals sense ser plebiscitàries van acabar amb la monarquia borbònica. Com traure’n profit és el que els partits i dirigents que volen la independència de Catalunya han de buscar incansablement.

A les darreres eleccions municipals ERC, Reagrupament i DC van bastir una candidatura anomenada “Unitat per Barcelona”. Ara els grups unionistes, espanyols, i d’esquerres, estan treballant per conformar el seu pol. És el front contra la independència, tot i que no ho diguin amb claredat. Una resposta, patriòtica, és la que els independentistes ara haurien de fer.

CDC, ERC, la CUP, Reagrupament, SI i amb el recolzament de la ANC i Òmnium, han de bastir una candidatura. Els independentistes hem de guanyar l’alcaldia de Barcelona. Espanya i els seus no esmerçaran esforços per aconseguir-ho. No guanyar Barcelona, seria un torpede al procés, i les Diputacions que ara i de moment són eines d’Estat també trontollarien.

Si la proposta és que el partit guanyi, és possible que així sigui, però Catalunya no. No conformar majories estables i a favor del procés ens debilita i fa perillar el procés. Construir una alternativa potent amb objectius clars, és sinònim de victòria i si els independentistes guanyem Barcelona, Catalunya i el procés també guanya.

Ara no és temps d’un enllumenat, o d’asfaltar carrers, o de més guàrdies al carrer,  o d’ajudar més o menys a les escoles bressols. El que ens juguem és el poder de decidir quan i com construïm els accessos al port i aeroport. De com connectem amb Europa, de quines han de ser les prerrogatives de capitalitat. Ens juguem ser lliures i tenir la capacitat de decidir el que ara fan altres. Ens juguem també construir la Barcelona cap i casal de Catalunya com ho decidim els catalans i barcelonins.

Barcelona és més que una gran ciutat, és una eina d’Estat que pot decantar el procés a favor de la independència de Catalunya. Si guanyen els contraris, ras i curt, Catalunya no serà un Estat independent i això no és una suposició, segur que serà un fet.



0 Comments

ESPANYA NI NOGOCIA NI PACTA, SEMPRE IMPOSA.

5/2/2015

0 Comments

 
Imagen

























EXTERMINI DELS  COMUNEROS DE CASTELLA PADILLA, BRAVO I MALDONADO PER CARLES V.


Aznar, president de la fundació espanyola FAES i expresident del govern espanyol, ho va dir alt i clar; “Antes se romperá la unidad de Cataluña que la de España”; el futuro del país, España, lo decidimos entre todos. No va ser una reflexió, va ser una amenaça en tota regla.

Buidar de competències la Generalitat de Catalunya va començar l’endemà d’aprovar la Constitució espanyola. El 23 F i la LOAPA ho van confirmar. La ineficàcia dels representants catalans a Madrid i l’estratègia del peix al cove, en cap cas va possibilitar pescar balenes. La pesca del seitó va ser la gran especialitat.

Ara i després de la ribotada política i institucional del darrer Estatut, Espanya ha decidit que per acabar la feina que va començar al 1936, cal anorrear definitivament qualsevol vel·leïtat nacionalista i per suposat de sobirania del poble català.

Un fet però i extraordinari, ho ha canviat tot. Per primera vegada i després de la “gran transició”, el Govern de Catalunya ha decidit omplir de dignitat als catalans i Catalunya. Dret a decidir, Pacte de Legislatura, Consell Nacional per la Transició, Declaració de Sobirania, Plataforma pel Dret a Decidir, Llei de Consultes no referendaries, 9 de Novembre, i el darrer pacte per acabar de construir les eines d’Estat que encara ens falten, més posar data a unes eleccions autonòmiques que els partits han de reconvertir en referendaries, independència si o no. Prendre decisions patriòtiques i gestionar el dia a dia, és el que ha fet el nostre Govern. Tot aquest cúmul d’accions i decisions politiques ens ha omplert de dignitat i l’ofec econòmic i institucional espanyol, de moment no ha pogut aturar el que saben que hores d’ara ja no té aturador, la llibertat de Catalunya.

Espanya, el seu govern i tot el seu entramat funcionarial, ministerial amb l’adob d’unes castes espanyoles on els seus interessos sempre han estat la pela, ara i davant la perspectiva que el procés no té aturador, és regiraran com bestia ferida. Preparem-nos, tot just han acabat amb els entremesos. Ara be el plat fort.

Una acord del Govern espanyol, el PP i el PSOE que convertiran en Llei, els ha de servir per convertir als catalans que lluitin democràticament i pacíficament per la independència de Catalunya en terroristes.

Una reforma de la Llei d’educació per sentenciar la normalització lingüística i per controlar la concessió dels títols universitaris, més el control de les concesions becaries, n'és la cirera. La llengua cohesiona i fa país. Ho saben i per això la dèria en espanyolitzar-nos i en anorrear-la.

S’oposen a les delegacions internacionals, que de moment només tenen rang comercial. S’oposen als pressupostos pel 2015. Emmerden altres països amb la corrupció i després resulta que tot plegat són muntatges provinents del ministeri de l’Interior i d’Hisenda espanyols. Volen fer creure que Catalunya és l’epicentre de la corrupció mundial. Volen liquidar allò tant català de que el Barça és més un Club. Que és cridi des de fa més de dos anys al camp  i al minut 17,45’ I..Inde...Independència, segur que els treu de polleguera. Nomenar un nou fiscal per accelerar el procés contra el President i els dos Consellers amb l’objectiu de inhabilitar-los, són part de l’escenari per cruspir-se el primer plat. Només ens faltava la neu per denunciar als quatre vents que Catalunya és ingovernable.

Si ERC, la CUP, i CDC, són incapaços de posar-se d’acord amb el full de ruta amb explicar als catalans perquè volem la independència, de com arribar-hi i de quin país nou volem, no cal que ens escarrassem, Espanya i els espanyols hauran guanyat i sense despentinar-se i nosaltres els catalans com sempre ha pidolar, però aquest cop si perdem, la derrota serà més cruel que fins i tot la derrota del 1714. La meva pitonissa ja m’ha dit que Catalunya i les seves quatre províncies continuaran com a propietat  d'Espanya, controlades i manades des de Madrid per sempre més i espanyolitzades definitivament.

 

 

 

 



0 Comments

"DESLLEIALTAT", D'ERC I D'EN DURAN I LLEIDA.

4/2/2015

0 Comments

 
Imagen


Ningú pot posar en dubta que primer va ser la coalició, desprès la federació, entre CDC i UDC, amb més èxits, en termes polítics, que fracassos. Del principi, només en queda Duran i Lleida.

A RAC 1, en Duran que va dir que porta 41 anys militants a Unió, va confirmar el que tothom sap, ell no és independentista. El més curiós, és que fins i tot tanca cap possibilitat de conversió. Una federació que tot i compartir govern arreu de Catalunya, ara, sostenen una complicitat basada en un programa polític pactat al 2012. Una federació que cada dia és més lluny d’aquells objectius autonòmics i del peix al cove. L’acció de Govern ho demostra.

Duran potser té raó quan diu que ERC no és un soci lleial. Subscriure un pacte de legislatura, trencar-lo, tornar a recuperar-lo i dur al President al cau dels llops, molt lleial el que és diu, és que no ho és.

Duran que és declara no independentista, ens regala una confessió doble, ell “respecta als independentistes” i mai estarà “contra” el seu partit. Sembla que ja te assumit que UDC optara per la independència de Catalunya. Per cert partit UDC, que te un màrtir, Carrasco i Formiguera, assassinat per catalanista per les ordes franquistes i espanyoles. Duran i Lleida pot dir la seva, només faltaria, però tractant de deslleialtats, ell és el màxim valedor d’una deslleialtat permanent cap el President Mas. Només cal tirar d'hemeroteca.

No és el President Mas qui te contradiccions i actituds deslleials. Hores d'ara és qui més se la juga defensant la dignitat dels catalans, i com no podia ser d’altra forma, el seu partit s’ha posat a les seves ordres. Full de ruta, dret a l’autodeterminació i dignitat nacional són les seves ensenyes. És en Duran i Lleida el que les te. És ell qui hauria d’haver trencat o dimitit d’UDC. La seva lleialtat és tant buida que fins i tot pretén bastir una alternativa a la imatge de “Podemos” preveien que amb el recolzament de la gran burgesia catalana, “casta” en diu Pablo Iglesias, podrà substituir el que ja sap que no controla ni controlarà mai, CiU.

Duran i Lleida, ara només pot fer mal al procés posant-se al costat de l’ unionisme més ranci. Duran ja fa estona que ha triat i d’aquí no gaire, deixarà de ser rellevant per la federació, pel procés i per Catalunya.

ERC, tot i ser força deslleial amb el President i CDC, encara pot revertir la situació. No cal que basteixin núpcies, només cal que siguin uns bons patriotes i decideixin no seguir les passes d’en Duran i Lleida.



0 Comments

ELS ESPANYOLS VOLEN ACABAR AMB EL PRESIDENT MAS.

3/2/2015

0 Comments

 
Imagen


Dretes i esquerres espanyoles comparteixen l’objectiu; “Acabar amb el President de Catalunya Artur Mas”. Com fer-ho, ha quedat clar. Mentides, mitges veritats, acció política, utilització de les institucions de l’estat, també del poder mediàtic, en són els mecanismes més utilitzats.

Ara, i després de comprovar, que la cosa no va de salvadors ni de penjats, de que el PP i PSOE, afegim Ciutadans i UPyD, i que no han pogut aturar el gran tsunami independentista i per la independència, veiem que per aturar el procés, tot gira al voltant de la mort política del President Mas. Combatre la corrupció i la casta de dretes, són la seva justificació. Mas és l’objectiu a batre. Podemos ho ha confirmat, “Mas és la casta i mai pactarem amb ell”.

La gran aposta i acord  pel “Dret a Decidir”, va suposar una entrada d’aire fresc pels partits politics de Catalunya. Donar la veu al poble mitjançant consultes referendaries o no, n’era un bon principi per demostrar que tothom entomava un cert canvi en les maneres de fer política. CiU, ERC, ICV i la CUP, els socialistes aviat és despenjarien, van defensar aquest dret com democràtic i just. No calia fer declaracions patriòtiques més enllà del dret democràtic al vot.

El 9 de Novembre (2014) però, i el posterior acord per fer el 27 de Setembre (2015), reclama que tothom és posicioni políticament sobre independència si o no.  Avui, estem en condicions, d’afirmar que ja sabem on és cada una de les forces politiques de Catalunya. Saber quins són els aliats tàctics i politics per la independència de Catalunya, ens han d’ajudar a situar-nos en el benefici de la suma estratègica i política.

Els partits de Catalunya, cometran un greu error estratègic si volen escometre les eleccions municipals en termes ideològics i de gestió. Espanya i els unionistes, amb l’excusa de la corrupció i la casta, intentaran sumar amb ideologies varies, incloses les que estan prop o són independentistes, per ser el pol d’oposició contra el procés. L’exemple més clarivident ha estat el darrer posicionament d’Iniciativa. Volen lligar amb “Podemos” per fer fora al President i als “corruptes de CiU”. No cal escarrassar-nos gaire per saber que això vol dir carregar-se el procés.

ERC sap que significa governar amb l’esquerra espanyolista. Ells ja tenen la seva pàtria, i practiquen l’ unionisme disfressat d’esquerres, a major gloria  de la unitat de la seva nació Espanya. ERC vol la independència, segur, ara però no ni ha prou. Cal saber amb qui la vol fer, ho amb qui és factible arribar-hi.

El President Artur Mas, personalment vol la independència, però necessita saber que la volen la majoria de catalans. CDC vol la independència i no només treballen per aconseguir-ho, sinó que proposen la seva refundació i tolerància zero amb la corrupció. Els d’Unió aviat aniran per feina, n’estem segurs. ERC vol la independència, però pretenen ser el pal de paller del procés i actuen desgastant aquells que són aliats tàctics i estratègics. La CUP, minoritaris arreu, volen la independència dels Països Catalans i com dirien els castellans; “quan largo me lo fiais”. Tenim un problema en el mon independentista i cada dia és més rellevant, de moment no sumem.

Al bàndol contrari, i curiosament tots aquells que defensen la unitat d’Espanya, de dretes o d’esquerres, finalment han descobert que Catalunya té un procés fort, reformista i regeneracionista gràcies al que avui i sens dubta el lidera, Artur Mas.

L’estratègia del PP, del PSOE – psc, d’ICV, de Ciutadans, de Podemos, de Guanyem, de UPyD, de “manos limpias”, i del “tuti quanti” espanyol, insistim, és acabar amb el President Mas.

ERC i la CUP que per si sols mai proclamaran la independència ni de Catalunya ni dels Països Catalans, han de re situar-se i decidir finalment si amb el que queda del procés, prefereixen l’esquerranisme social abans que Catalunya. Saber-ho forma part de la transparència, que no només a de ser-ho en termes  de gestió, sinó també política. Els catalans ens ho mereixem.

 

 



0 Comments
Forward>>
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.