ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ELS DE LES CUP

15/2/2018

1 Comment

 
Picture

“Són gent amb principis, diuen que d’esquerres, anticapitalistes i fins i tot antisistema”. El problema és que quan jugues dins dels sistema, i acceptes que és el camí per fer revolució, només queda el darrer pas, fer-ho des de dins, assumir responsabilitats jurídiques i politiques, i després, i si és mantenen els principis a qualsevol tipus de repressió, serà quan demostrareu que sou gent de fiar.

Sou bona gent, cap dubte. Ara bé, algunes vegades, creiem, que no només l’heu esguerrat, sinó que el procés s’ha debilitat innecessariament.

Molt bé la vostra visió i recolzament al President Mas al primer fet de desobediència, el 9N. No només vareu endevinar que la consulta era el principi d’un futur republicà, sinó que vareu ser capaços de mostrar un acord amb els vostres adversaris seculars, perquè vareu entendre que la democràcia i el dret a decidir són prioritaris a programes politics per molt legítims que siguin. ERC i ICV, no.

Molt malament quan vareu torpedinar la investidura del President Mas, amb el que vareu donar suport per fer un 9N. Sobre tot perquè Junts pel Si, i per primer cop, duien en el programa fer unes lleis, la de desconnexió i referèndum i per la independència. Vareu liquidar al President que havia fet el pas més increïble en termes politics i des de la seva rellevància institucional, que no ha fet ningú els darrers 40 anys. Per cert, i que està pagant un preu que de moment cap de vosaltres paga.

Però el pitjor va ser la vostra negativa a formar part de la mesa del Parlament, ni del Govern. Vareu visualitzar la quadratura del cercle. Volem la independència, però no volem responsabilitzar-nos de com ho farem. Llàstima. Potser d’aquí passar de 10 a 4.

Molt malament dir que estem en un estadi d’excepcionalitat i no aparcar la vostra visió ideològica per guanyar la partida. Oposar-se a fer una llista de País, tranversal, quan tot un Estat està utilitzant tota la maquinaria estatal per fotrens, ni és entenedor ni és normal. Sou vosaltres i ningú més els que veu donar la justificació a ERC per no anar junts a les eleccions del 21D.

Finalment molt malament ara pretendre donar lliçons de com mantenir els principis, obviant i negant que tothom té el dret a fer-ho com li plagui. Després ja serem, i amb els nostres vots, els catalans els que sentenciarem.
​
Per cert seria bo saber que a més de reclamar la legitimitat del President Puigdemont, algun dia i fins que no tinguem la República efectiva, si os posareu a disposició del President, o continuareu fent oposició i construcció al mateix temps. És per saber, perquè vindran noves eleccions algun dia, a qui votar i a qui no.


1 Comment

TOT PLEGAT FASTIGÓS I LLUNY DEL POBLE

14/2/2018

0 Comments

 
Picture

Per ERC sembla, per on van ara, que té més poder un jutge instructor, que els 2.079.348 vots a favor de la República. Fer valer la legitimitat democràtica, anorreada per un il·legal 155 i la victòria d’unes eleccions imposades, hauria d’unir a tothom. Ja sabem que els unionistes partidaris de la Espanya una no hi seran, però que els nostres tinguin dubtes té collons la cosa.

Si, és fastigós, frustrant i d’una misèria que els catalans no ens mereixem. El poble, les bases, practicant la unitat, i els de dalt el trencament permanent. Que no va de partit o de ideologia collons. Tant costa d’entendre. I mentrestant els espanyols fregant-se les mans. Amb un jutge n’han tingut prou per trencar-nos.

No podem preveure com acabarà el serial per investir altre cop al President legítim i guanyadors de les eleccions del 21D. El que si sabem, malgrat és digui que les eleccions no és volen, és que si Junts per Catalunya, ERC i les CUP no acorden que l’únic President possible és Puigdemont, l’escenari serà el de noves eleccions. Els de Junts per Catalunya ho tenen clar o Puigdemont o Puigdemont. Els espanyols també, amb Puigdemont 155. Com si abans no l’haguéssim tingut.

La reflexió a fer-nos, és simple, qui guanya i qui perd si anem a eleccions. Guanyen els espanyols, tindran el temps judicial per inhabilitar a tothom, el que no saben és que potser també guanyem els indepes canviant i conformant nous lideratges i potser partits. Tornen a guanyar els espanyols perquè l’Estat no només no afluixarà, sinó que intensificarà la repressió universal a Catalunya.

Perdrem els de la República. Perdrem perquè mai ens hauríem imaginat que alguns dels nostres líders farien figa.

Varem anar a unes eleccions il·legítimes i la proposta era ben clara, restituir les nostres institucions i el President legítim. Cap altra objectiu. Renunciar-hi és admetre que tot el hem fet era una butada.

ERC té el mateix problema com quan Macià va proclamar la República catalana dins d’un Confederació de Repúbliques Ibèriques, creure que Espanya és reformable i no, no solsamènt no ho és, sinó que mantenen el fet històric de eliminar-nos com a poble.

Renunciar i claudicar a l’única investidura legitima tindrà les seves conseqüències. Per un costat Espanya creurà que ha encertat la seva estratègia i per altra a les properes eleccions que tothom és calci. No si val dir que tens el partit més net, amb més historia i baixar-te les calces indignament per por a la presó. Un govern efectiu autonòmic no compensa la renuncia a implementar la República catalana.
​
Quant un creu amb el que defensa, ho fa fins el darrer alè, o plega. Ni més ni menys.


0 Comments

"A MI NO AMB PASSARÀ"

13/2/2018

0 Comments

 
Picture

És provable que no vagi a la presó. No soc cap peça clau i ni ho he estat pel que suposa tot el procés i la proclamació de la República. Inclosos el 9 N i l’1 d’Octubre.

Una participació intensa, això si, i decidida, per ajudar i construir el relat per aconseguir la independència, ha estat present renunciant fins i tot a molts esdeveniments mundans.

Democràcia i absència de violència, eren les proclames de totes les organitzacions com únic camí per la República. La via unilateral i possible, poc a poc és va admetre com la única via per avançar i comptar-nos i després proclamar. Espanya, el seu Estat i Govern, no només han rebutjat qualsevol diàleg i negociació, sinó que poc a poc han anat dissenyant la seva resposta. Repressió judicial, repressió policial, repressió econòmica i repressió política, ha estat i continua la seva resposta. La via unilateral és convertia de fet en l’única via, racional i possible.

Espanya sempre ha practicat la victòria total i la destrucció de qualsevol opositor als seus designis.

Presos politics i un munt d’imputats per defensar el dret a pensar i desitjar un país millor és l’oferta espanyola. Potser que de moment la partida sembli que la guanyin ells. Diem que ho sembla perquè el futur no està escrit.

Saber com acabarà tot plegat, ni el millor mag. El que si sabem, és que malgrat la seva repressió, aviat comparable a la de Franco, no ens aproparan al seu projecte de la Espanya una. És més, molts patriotes, a més de desconnectar-se amb el que representa el regne borbó d’Espanya, tenen ja la consciencia que abans que espanyols apàtrides.

Espanya, el seu Estat i correligionaris, ens han dit per activa i per repressió que espanyols o res. No volen cap acord. Volen la rendició i amb víctimes.

Renuncio a ser espanyol. Renuncio a ser membre d’un Estat opressor i opressiu, i soc ciutadà de la República catalana, i si per dir-ho, mantenir-ho on calgui haig d’anar a la presó, que així sigui.

La ex diputada Boya de les CUP, farà ENVERMELLIR a uns quants “indepes” de tota la vida; “mantindre les meves posicions ideològiques i democràtiques encara que hagi d’anar a la presó”. Els que hi són n’haurien de prendre molt bona nota, sobre tot perquè retractant-se i humiliant-se i continuen i segur que per estona.

És provable, però no segur, que no tingui alguna penalització per defensar la independència de Catalunya pacíficament i democràticament. Malgrat tot, avui ja no puc pensar que a mi no hem passarà i la causa general contra Catalunya, el català i tot el que ens diferencia, certifica que tinc més números a favor que en contra.

Lliurar-nos d’aquesta llosa espanyola, avui passa per millorar la resistència i mostrar al mon que ja som República. Girona canviant el nom de la Plaça de la Constitució per de l’1 d’Octubre mostra un dels camins i més de 700 Ajuntaments adscrits al AMI farien bé començant a liquidar qualsevol reminiscència espanyola, dels borbons i del franquisme. I seria legal.

Qui pensi hores d’ara que encara podem reformar Espanya, directament és un babau, ho està comprat per un sou miserable. Espanya mai ens ha volgut com catalans i ara han descobert que sota la patina democràtica poden acabar el que varen començar al 1714. I que ningú en tingui dubtes, utilitzaran el que calgui, inclòs la violència. I si algú pensa que no li passarà, millor que plegui.


0 Comments

JUNQUERAS NO HA ENTÈS RES, HO SI

12/2/2018

1 Comment

 
Picture

Oriol Junqueras, com Quim Forn i els Jordis és a la presó. Espanya no perdonarà mai que Catalunya per primera vegada a la historia, en termes pacífics, ha decidit, ha fet un referèndum, hem guanyat les eleccions seves i hem proclamat la República catalana.

El cost és repressió, repressió i més repressió. De vegades violentes i altres jurídiques. Espanya i el seu Estat ni entén ni vol solucions politiques. Tots els presos politics ho seran i per molt temps. Espanya i els espanyols volen, i de fets en tenim sobrats, liquidar qualsevol discrepància catalana, tot i que siguin legals, pacifiques i democràtiques.

No ho diem nosaltres, ho diuen els del PSOE i Ciutadans, la corrupció i la implicació del PP per destruir l’estat de dret, és sobrer si perilla la unitat d’Espanya.

No és potser independentista i dir que s’accepta tot el que diuen i volen els opressors. No és pot ser independentista i acceptar que el que hem votat els catalans no serveix. No és pot ser independentista i no tenir el que s’ha de tenir per denunciar la repressió, la manca de garanties democràtiques i la persecució del Estat espanyol contra els demòcrates de Catalunya.

Vareu renunciar a la unitat estratègica per un 9N. Un Junts pel Si de mala gana i perquè la solitud potser os va fer por. Ara, Junts per Catalunya i de forma patriòtica no ha tingut cap dubte en tancar i el més rapit possible la Presidència del Parlament que ha tornat a les mans de ERC. I ara miserablement esteu negociant com liquidar al President legítim Carles Puigdemont, que a més os ha guanyat el 21D.

Ja ho sabíem, Espanya i el seu Estat volen liquidar Puigdemont. El que no sabíem és que vosaltres os avindríeu.

Ets un babau Oriol, un covard encara és d’hora per dir-ho. Espanya obertament o sibil·linament no tancarà la carpeta del 155. Un Govern autonòmic per fer que? Sense diners, sense competències, per establir els horaris de RENFE i com netejar les papereres? Potser el que voleu són cadires publiques donat la vostra incapacitat per decidir on esteu, o per reformar Espanya amb cadires, sembla que no per implementar la República catalana proclamada, i per on aneu cada dia, tenim menys dubtes. Els tripartits enyorats.
​
No Oriol si el que voleu és legitimar el 155 ho fareu vosaltres. Amb els patriotes catalans no hi comptis. El President Puigdemont és el legítim des de el 2015, i si ERC proposa la Marta i se’n desdiu d’estar al seu costat, eleccions i que ERC llepi i sàpiga que pagarà una bona factura. Nosaltres i per dignitat, República i Puigdemont, mai col·laboracionistes amb els franquistes, corruptes i anticatalans.


1 Comment

MAI COM ARA

12/2/2018

0 Comments

 
Picture

Una de les obsessions històriques del espanyolisme més ranci encarnat pels borbons i ara pels neo franquistes, sempre ha estat anorrear la historia i la llengua dels catalans, el català. Del nostre treball productiu en parlarem un altra dia.

Al 1714 i desprès del Decrets de Nova Planta signats pel Borbó Felip V, mantenir la llengua catalana, va ser com una cursa d’obstacles.

Prohibida i perseguida arreu dels Països Catalans i ni així. El català ha sobreviscut als necis que han buscat la gloria d’Espanya atacant la cultura d'aquells que algun dia haurien pogut ser espanyols per convenciment.

Victòries militars, dictadures, prohibicions, persecucions, és el relat dels borbons i espanyols per subjugar als catalans. De fet, tota la seva dèria s’ha basat en espanyolitzar-nos i espoliar-nos, mai per entendre’ns i acceptar-nos com som.

AVUI, volen fer exactament el mateix. Ho volen fer des de una “democràcia” controlada. Patirem i molt si finalment no som capaços d’implementar la República. Espanya i els espanyols tenen projecte, el mateix de fa més de tres segles, construir la Espanya única i amb una sola llengua el castellà. I no ens cansarem de repetir-ho.

Els missatges i les accions són determinants i els espanyols ja no s’ha n’amaguen. La confrontació ha deixat de ser política. Ara mateix és contra els independentistes catalans, TV3, Catalunya Radio, la immersió lingüística, el català, i contra tot allò que ens distingeixi com a poble.

AVUI, la resposta a les actituds criminals del Estat espanyol, PP, PSOE, Ciutadans i els seus adlàters, és i passa per refermar-nos amb la nostra catalanitat republicana i això passa indefugiblement per fer costat al nostre President legítim Carles Puigdemont. Sense fissures. Visquem com a catalans amb plenitud. La nostra llengua a Catalunya és el català, usem-la sense vergonya i sempre.

Catalunya mai ha perseguit ni el castellà ni cap altra llengua, és hora però, de dir-los que viuen a la República catalana i que el català, amb tot el respecte a qualsevol llengua, és la del País i que el nostre dret és usar-la sempre.

El temps de la cortesia institucional s’ha d’acabar. El dret ho és quan el respecte és practica bidireccionalment. Si jo entenc i parlo el castellà, com a mínim tothom hauria d’entendre el català, i si no “pinganillos” i traductors. La submissió sempre comença quan un renuncia als seus drets. Renunciar a parlar amb català a Catalunya quan Madrid aterra a Catalunya, és sinònim de submissió no de respecta.

Mai com ara, per començar a ser dignes i rebel·lar-nos contra els objectius del Estat espanyol. Fer-ho ens pot ajudar a guanyar la partida. Espanya ha de saber que som catalans i que mai renunciarem a aquest fet. Ni més ni menys.


0 Comments

EL BISBE CAÑIZARES UN FRANQUISTA MÉS

11/2/2018

0 Comments

 
Picture

L’Esglesia católica apostolica i romanica un frau historic.
 
Publicar en Instagram un fotomontaje del Cristo de la Amargura le ha valido una multa de 480 euros a un joven de Jaén. 

El juzgado de lo Penal número 1 de Jaén consideró ayer a Daniel Cristian, de 24 años de edad, culpable de un delito contra los sentimientos religiosos por cambiar en una fotografía el rostro de Cristo por su propia cara, piercing en la nariz incluido.

Ignacio González Vega, portavoz de la asociación española Jueces para la Democracia considera que esta sentencia supone una limitación de la libertad de expresión. "Hay un artículo en el Código Penal sobre las ofensas religiosas, pero en clave constitucional debe prevalecer la libertad de expresión", explica a Euronews.

L’Església és va arrenglerar amb el feixisme franquista i va ser còmplice del genocidi, assassinats, tortures i exiliats de republicans i de bona gent. És la mateixa església que avui manté els mateixos privilegis i és permet dir que “la unidad de España es un bien moral” i que els independentistes no poden ser bons catòlics”. Deu ser que com sempre han preferit estar al costat dels poderosos i lluny del oprimits i per això s’han posicionat com quan al 36.

Aquest relat ens explica fil per randa, que és i on està la Església. Els seus representants com en temps de la inquisició i cada dia vivint amb més opulència. Sabeu quants refugiats a admès l’Estat del Vaticà, zero.

Segur que nosaltres no ho hauríem explicat millor:

Como institución, la Iglesia católica es un lobby político y económico de los más influyentes a escala mundial, sus miembros actúan en todos los órdenes de las estructuras de poder, intentando influir en cualquier decisión donde vean atacados sus principios de fe. Para ello no han dudado en aliarse con el mismísimo diablo. Luego vienen las justificaciones y los rezos. Durante el nazismo y el fascismo, los papas Pío XI y Pío XII, amén de cardenales, obispos y sacerdotes, dieron su beneplácito a Hitler y Mussolini, siendo corresponsables de regímenes de muerte y exterminio. En América Latina Juan Pablo II, mientras excomulgaba a los teólogos de la liberación, se hacía cómplice de crímenes de lesa humanidad, justificando el asesinato de cristianos, protestantes, ateos y agnósticos a manos de los cancerberos de la religión católica. Pinochet, Videla, Banzer, Somoza y otros se contaron entre sus amigos personales. En España su comportamiento no ha sido diferente. Durante la tiranía franquista elevaron a su mayor asesino, Francisco Franco, a la categoría de caudillo de España por la gracia de Dios. De esta guisa, los mensajeros de Cristo en la tierra avalaron los fusilamientos de cientos de miles de republicanos bajo la acusación de ateos, comunistas y masones. Para ellos no hubo perdón. Sin embargo, esta práctica no es nueva. Siglos atrás, durante las Cruzadas y, más tarde, durante la Inquisición, científicos, brujas y agnósticos fueron torturados hasta morir por su condición de herejes. En este sentido, le cabe a la Iglesia católica el nefasto honor de haber legado al mundo tormentos que fueron aplicados con celo único por jesuitas, dominicos y franciscanos durante siglos. Hoy, desde el Estado vaticano, se encubre a curas pedófilos y se mantiene la política de pedir perdón, en ningún caso excomulgar a los inculpados.

El Estado vaticano es un propagandista de conductas racistas, homófobas y xenófobas, y en los siglos XVII y XIX, de la esclavitud. El papa Pío IX escribe en 1866: “en términos absolutos, en modo alguno repugna a la ley natural y divina, y puede haber muchas justificaciones para la esclavitud, como se puede ver consultando a los teólogos e intérpretes aprobados del canon sagrado. Porque el dominio que tiene un amo respecto de un esclavo no se debe entender más que como el perpetuo derecho de disponer aquél, para su provecho, del trabajo del siervo, siendo legítimo que una persona le ofrezca el dominio a otra”. De esto se deduce que no repugna a la ley natural y divina que un esclavo sea vendido, comprado o regalado, en tanto en esta venta, compra, regalo o cambio se observen las condiciones que aquellos autores hayan aprobado.

Para divulgar sus propuestas cuentan con radioemisoras, periódicos, editoriales y canales de televisión. En cuanto Estado, el Vaticano es una economía saneada. La crisis le afecta poco. Su riqueza se multiplica exponencialmente. Para mantenerla no recurre al milagro de reproducir los peces y los panes, de forma menos glamurosa actúa como un empresario capitalista. Se dedica a la actividad especulativa y financiera. Invierte en las bolsas de Nueva York, Tokio, París, Londres, Roma o Madrid. Es terrateniente, dueña de bancos y entre sus posesiones destacamos palacios, castillos, edificios, centros de recreo, clínicas, colegios, etcétera. La Iglesia atesora el mayor patrimonio cultural del mundo. Obras de arte, esculturas, joyas, pinturas, amén de sus lugares de culto, auténticos hitos arquitectónicos: sin ir más lejos la Sagrada Familia, en Barcelona. Poseen universidades, colegios e institutos para adoctrinar a niños en la concepción de la familia y el matrimonio, mostrando su rechazo al divorcio, al aborto y vindicando la abstinencia sexual. En España el episcopado organiza manifestaciones en contra del ordenamiento jurídico y llama a la desobediencia civil y la insumisión de maestros, médicos y padres de familia, amparando conductas anticonstitucionales. Incluso el viaje de Benedicto XVI tiene como agenda oculta verificar las políticas y las acciones contra las nuevas leyes del aborto y el matrimonio de familias homosexuales. Resulta curioso que el gobierno del PSOE haga público, en estos momentos, en pleno viaje del Papa, su renuncia a proponer en el parlamento la ley de libertad religiosa, por considerarla inapropiada y fuera de la tradición católica española.

La Iglesia católica, para maquillar su intolerancia y mostrar su compromiso con la sociedad, construye clínicas, orfanatos y residencias de la tercera edad para seguir practicando su proselitismo y acrecentar sus bienes por la vía de testamentos en lechos de muerte. No es extraño que Benedicto XVI, en su visita a Barcelona, ponga la primera piedra en un centro de minusválidos psíquicos como expresión de la caridad cristiana. Todo un detalle por su parte. Por otra parte, la Iglesia posee medios económicos suficientes para sufragar los viajes de sus representantes. Sin duda los costos de esta visita privada no le haría caer en la bancarrota. Y si planteara problemas de liquidez, le queda la opción de pedir limosna a sus fieles. Pero no es el caso. En la visita de Benedicto XVI, los ayuntamientos de Barcelona y Santiago de Compostela sustraerán del erario la suma de seis millones de euros para que Su Santidad se sienta cómodo. Seguridad, parafernalia y retrasmisión televisiva por entes públicos. La justificación de las autoridades civiles es de libro. Señalan que la visita papal constituye un acto extraordinario para llenar los hoteles y que millones de personas contemplen la Sagrada Familia en Barcelona y la catedral compostelana. En total la visita papal retraerá de las arcas públicas una cantidad superior a 10 millones de euros. Cifra nada despreciable en tiempos de crisis. Por consiguiente este viaje, financiado con el dinero de todos los españoles, es un insulto al pueblo español. Pero al mismo tiempo es demostración de la debilidad de las autoridades democráticas pertenecientes a un Estado aconfesional. Sin temor a equivocarnos podemos afirmar que la Iglesia española, desde sus orígenes, se ha caracterizado por estar ligada a las fuerzas más oscurantistas e inquisidoras, jugando un papel involutivo y hoy antidemocrático.
Ni més ni menys.


0 Comments

VOLEU DIR QUE AIXÍ ANEM BE

10/2/2018

1 Comment

 
Picture

Junts per Catalunya, ERC i en menor consideració les CUP, estan negociant el que en termes patriòtics hauria de ser innegociable. L’únic President possible és Carles Puigdemont, per allò de la legitimitat i fins que el Parlament o la ciutadania el destitueixi.

Doncs no, el serial que ens estan oferint és tant vergonyós com miserable. I tot per adaptar-se al ignominiós 155 i la llei tergiversada espanyola. Investir sense costos. Ni judicials, ni politics, ni personals, ni administratius. Vaja volen l’impossible i el que segur, si continuem anant per aquest camí, el que farem és retrocedir a temps preterits on tot absolutament tot és decidia a Madrid com ara.

A Madrid ho tenen clar. Anorrear-nos, liquidar-nos i deixar clar qui mana i te tot el poder és la seva estratègia. Madrid només acceptarà la rendició incondicional. Traduït, un Govern de la Generalitat autonòmic a la seva mida i  a major gloria dels unionistes espanyols neofranquistes.

Un Govern per fer que? Per governar-nos diuen els il·lusos. Hem tingut Govern, hem decidit fer lleis democràticament i hem proclamat la República, i que?

Ara el que se’ns diu és que no varem votar be. Que no podem triar President i que ser independentista aviat serà un delicte.

Si cedim el que tindrem serà un Govern imposat, un Govern que no controlarà el seu pressupost i els impostos, un Govern que mai podrà fer una llei a favor dels catalans si aquesta no es ben vista a Madrid.

Junts pel Si i CUP, vareu fer el pas més difícil, proclamar la República i després ens veu mostrar que no éreu mereixedors del suport de la gent, renunciant, creiem per covardia que la gent no defensaria la República. No si val utilitzar una repressió hipotètica del Estat, quan tothom sap que l’Estat sempre està disposat a utilitzar-la per defensar-se. No ens vareu donar ni el minut que ens mereixem per demostrar del que som capaços.

Ara torneu a mostrar-nos el pitjor de la classe política. Covardia per defensar el que els ciutadans varem votar i defensar. Covardia fent filigranes per adaptar-vos al 155 i tesis judicials per no ser inhabilitats, o en el pitjor dels casos anar a la presó. Covards per no defensar la causa justa, si s’està convençut i fer veure que ara del que és tracta és d’eixamplar la base social. Com no ens eixamplem el que no sona.

No teniu dret a fer el que esteu fent. Ara i per defensar-nos dels atacs judicials i policials, la unitat hauria de ser l’únic estàndard. Per contra el que esteu fent és tant miserable com esperpèntic. Negociar la investidura. Negociar si és modifica el reglament. Negociar quan és farà el Ple. I ho esteu fent entre patriotes independentistes, que té collons la cosa.

No prengueu al poble per “lelos”. Ara la cosa ja no va de independència, va de País i democràcia. Resumin va de República. Carles Puigdemont és el President legítim i qualsevol insinuació per canviar-lo és una traïció en tota regla als votants catalans.
​
Abans d’acceptar que Carles Puigdemont no és el President, acceptem que no tenim Govern, i l’únic que podem fer és mantenir-nos fidels al mandat de les urnes i pensar en com fer efectiva la República proclamada legalment i legítimament. La resta voldrà dir acovardiment i renunciar al que varem votar. Abans plegueu.

1 Comment

SENSE VALORS DEMOCRÀTICS NO SOM RES

9/2/2018

0 Comments

 
Picture

“Jo penso i crec amb coses oposades al que tu penses i creus, però defensaré fins on calgui que tu puguis pensar i creure el contrari sempre”. Sembla que un francès ho va dir fa temps. Ho subscrivim totalment.

La tolerància i el respecte són potser els valors basics per construir la democràcia. Les idees, projectes i com és vol la societat, acostumen ha ser implementades, si tens els suports necessaris, que és determinen a les eleccions.

Els perdedors tenen el seu paper. Control, erosionar i criticar els errors de gestió són bàsicament el paper de l’oposició. Les seves propostes només seran acceptades si s’apropen a les tesis dels guanyadors i després d’una negociació. Per cert, és pot governar per tothom, però és inevitable aplicar el programa guanyador i fer-ho, segur que no agrada a tothom. Aquestes són les regles de joc en democràcia.

L’Estat espanyol, el seu govern i els col·laboradors necessaris, s’han carregat les regles de joc. Catalunya te un Parlament amb competències exclusives. Ho diu la Constitució espanyola. Que també determina els drets i obligacions individuals. Espanya no només va dissoldre el Parlament il·legalment, el 155 no tenia cap llei de desenvolupament, sinó que imposen unes eleccions pensant que les guanyarien. Espanya incompleix reiteradament la seva pròpia Constitució que esgrimeixen com la Excalibur moderna.

No acceptar el resultat electoral. Usar la justícia per modificar la voluntat popular. Mantenir que el Parlament no pot tramitar res. A més de carregar-se l’estat de dret, implica destruir una part dels valors fonamentals per construir una societat des de el respecte i la tolerància.

Tothom pensava que la Unió Europea era el lloc on els valors democràtics del respecte i la tolerància, sempre és defensarien. Masses fets ens diuen el contrari. Refugiats, tractament del govern Turc d’Erdogan, crisis amb Rússia, crisis amb la guerra dels Balcans, crisis amb la guerra a Orient Mitja, brexit angles, intervenció política a Polònia, inacció sobre la repressió del 1 d’Octubre a Catalunya, silenci sobre la repressió judicial a càrrecs electes de Catalunya. El club dels Estats fa estona que fallen als ciutadans. El benestar sense valors democràtics, al final sempre trontolla i condueix a situacions perilloses i dramàtiques.

La Unió Europea està renunciant a construir la Europa dels pobles i cada dia que passa no fa res més que refermar que és el club dels Estats, tot i que uns semblin més democràtics que d’altres.

Reduir-ho tot a que són assumptes interns, quan el que succeeix a alguns Estats com l’espanyol, és l’aniquilació de drets fonamentals i universals, conduirà inevitablement a situacions que creiem mortes i enterrades, i una previsible mort anunciada de la Unió Europea.
Sense democràcia i llibertat individual per decidir, l’únic que és construeix primer és un sistema dictatorial, i més tard un regim feixista.

Són els valors de la convivència, el respecte i la tolerància els que possibiliten la democràcia i quan els subterfugis “democràtics” i les trampes jurídiques  són imposades, la confrontació està servida. La desaparició de la democràcia també.

L’arquitectura d’un País, ho reconeixem, és sustenta amb totes i cada una de les estructures que conformen l’Estat. Ara bé, quan aquestes estructures són utilitzades de forma partidista, ideològica i poc o gens democràtica, aquest estat és transforma en l’avantsala d’un regim dictatorial, opressor i repressor.

Avui Espanya i el seu govern estan clavant estocades de mort al Estat espanyol. Potser era el que tocava fer al 78. Nosaltres i els demòcrates espanyols hauríem d’estar agraïts a la gent del PP, PSOE i Ciutadans per liquidar, sense saber-ho, l’Estat franquista que varem heretar.

Qualsevol entesa entre els pobles de la Península, només és pot construir des de valors democràtics i respectant el dret a decidir. El proper Estat serà l’Estat de la Confederació de les Repúbliques Ibèriques. Qui pensi que els catalans abandonarem la partida l’erra. És més, a cada acció repressiva, reacció amb convenciment. La República catalana ha vingut per quedar-se. L’entesa amb els monàrquics espanyols, preferim amb els republicans, ja no depèn de nosaltres, i tal com pinta tot plegat, la desafecció està arribant al punt  d’irreversalitat que uns pagaran més els altres.


0 Comments

DOS PODERS LEGITIMS, UN PARTIDISTA I EL DARRER SENSE CONTROL

8/2/2018

0 Comments

 
Picture

El poder legislatiu sempre neix de la voluntat popular. L’executiu del legislatiu i de les seves majories parlamentaries. Dos poders democràtics i de base popular. No ho discutirem.

El tercer, el judicial, és altra cantar, sobre tot a Espanya, que al 78 la transició no només no va fer net amb la justícia franquista, sinó que va mantenir als togats franquistes i un munt de les seves lleis. Algunes encara vigents.

El Tribunal Constitucional és compon de jutges proposats majoritàriament i sempre pel PP, abans AP i el PSOE. El Tribunal d’Ordre Públic franquista (TOP), inicialment anomenat Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme, reconvertit en la Audiència Nacional, que vetlla, com abans, que ningú posi en perill el poder de Madrid i la unitat sacrosanta.

De la fiscalia no cal que donem gaires explicacions. Pels seus actes els coneixerem. Estructura piramidal i sense independència de gestió i uns caps que són anomenats directament pel ministre del ram. Així podem constatar com un jutge instrueix cas contra delinqüents i la fiscalia defensa al delinqüent. Cas NOS.

Finalment tenim el darrer poder públic. L’anomenem el quart poder, l’Estat. Alguns podran argumentar que l’Estat és un conjunt d’institucions que és controlen i s’ajusten a les lleis que s’aproven. Fals. L’Estat té vida pròpia, incontrolable de vegades i amb una voluntat inquebrantable per defensar els seus interessos, que ni són de classe ni democràtics. Generalment el cos de funcionaris del Estat, són una casta  amb capacitat coercitiva d’uns nivells que fa por.

Avui Espanya està en mans del Estat. La coincidència estratègica entre sectors del Estat i el govern és circumstancial, però hi és. El jutge Llarena per exemple argumenta la presó preventiva, pels atestats de la Guardia Civil en cap cas contrastats. A Oriol Jonquera 15 dies sense sortir al pati per fer unes declaracions. Jordi Sánchez 30 dies per fer el mateix. Decideixen els funcionaris interpretant el reglament penitenciari al lliure albir.

La policia rep l’ordre de protegir i defensar el be públic. Després seran els policies els que interpretaran l’ordre, que sempre dependrà del seu estat ideològic i anímic. Si traspassen ordres o la legalitat i són enxampats, quasi sempre acaben sent exonerats.

Ser funcionari determina que ets membre del Estat, no del Congres i que mentrestant als politics se’ls relleva a ells mai. Unes oposicions et consagren de per vida, normalment, treball, sou i promocions. En cap cas, ser funcionari va lligat ni determina eficiència, ni transparència. També cal dir que han consagrat el pas de funcionari a polític sense cap peatge laboral ni econòmic.

Desprès estan els càrrecs de confiança per intentar controlar als funcionaris, cosa impossible, i que no fa res més que augmentar el dispendi. Són els de la menjadora. En diuen tècnics. És el premi que les direccions dels partits donen per garantir fidelitats i el control de l’estructura del partit.

Algú pot creure que si l’exèrcit vol preparar un cop d’Estat, no disposa de tots els mitjans per fer-ho? Tenen diners, estructura, personal, armes, mobilitat absoluta. En fi, tenen si volguessin tots els mitjans per fer-se amb el poder polític i econòmic. Franco ja ho va fer. I per algunes declaracions, disposats a fer-ho.

A Espanya curiosament qui governa no és Rajoy. Tot i que ho pugui semblar. Són les castes funcionarials. Són els que decideixen qui entra i qui no a la presó. Són els que boicotegen una subvenció. Són els que interpreten lleis i reglaments. Són els que des de l’ombra controlen oposicions i defineixen el perfil per qui pot ser o no funcionari. Són els que et multen o no depenen de qui ets, de que penses, de com vesteixes o quina llengua uses. Són el veritable poder i el quart poder. És el que defensa que a Madrid ha de continuar existint el ministeri de Educació o Sanitat malgrat ser competències traspassades a totes les CA. No volen perdre ni un dels seus privilegis. Privilegis que venen del franquisme i que s’han traspassat sense control al llarg dels darrers anys com si la cosa no anés de democràcia.

La simbiosis entre els tres poders fa possible que el quart poder mani i controli. De fet la no independència dels poders és el resultat d’una harmonia excelsa que succeeix quan els interessos del govern i l’estat estan en harmonia. La República espanyola del 31  tenia els dies comptats, i no ho sabien, perquè cap govern de la República no va tenir en compta ni preveure que l’Estat era la plataforma del quintacolumnisme i l’enemic a casa.
​
Avui Catalunya no només té com enemics al Govern del Rajoy, al PP, al PSOE i Ciutadans, tenim tot l’Estat espanyol. Cal que tothom ho sàpiga.
0 Comments

OBJECTIU: LIQUIDAR L'INDEPENDENTISME

7/2/2018

0 Comments

 
Picture

L’únic a nivell institucional que avui representa la legitimitat i voluntat popular a Catalunya, és el President Carles Puigdemont. Les raons tothom que vol saber-ho les sap. La més significativa és la de ser lliures i construir la República. L’ofensiva del govern espanyol, els seus col·laboradors necessaris i l’Estat per liquidar-lo és ingent i tant esperpèntica com antidemocràtica.

Liquidar al President Puigdemont és l’obsessió estratègica. D’aquí que la judicatura espanyola subverteixi la seva pròpia doctrina jurisprudencial.

Carles Puigdemont és una “fugat de la justícia”. Aquesta és la brama i relat del PP, PSOE i corifeus mediàtics. Els hi és igual si menteixen. Rubalcaba és si cap més èxplicit, l’Estat, el quart poder, està disposat fins i tot a pagar el que faci falta. Sembla que els partits unionistes també. Salvar Espanya, per ells, val soterrar-se a les clavegueres, fer cops d’Estat i utilitzar la calc quan convingui.

L’estratègia dels espanyols, per qui ho vulgui veure, és prou evident. Mantenir als presos politics, Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, a la presó dient que hi són per culpa del President. Deixar clar que l’independentisme és un moviment delictiu. Exercir la màxima repressió policial i judicial a tots els significats amb el procés. Crear una nova juridisprudència on quedi clar que la llei està per damunt de la voluntat popular i els seus vots. Dividir el mon sobiranista dient-nos que millor un govern autonomista que res.

La cosa però no acabarà aquí. Espanya, hi ho farà d’acord les seves lleis actuals o futures, vol liquidar, acabar i com sigui qualsevol signe o voluntat que posi en perill el seu regim del 39.
Liquidaran TV3, Catalunya Radio, la immersió lingüística, el Diplocat, i tot allò que defineixi que som diferents o serveixi a Catalunya. De moment només persegueixen el groc, Il-legalitzar l’estelada, és qüestió de temps.

Caure amb el parany que des de l’entrisme manifestament infantil podem canviar res, és de tarats. Res canviarem des de Madrid. Res que no sigui legitimar el seu regim des de les seves estructures corruptes és possible. Espanya i el seu Estat, a més de donar suport als corruptes en defensa de la seva unitat, està infringint el major delicte que és pot donar a Europa; perseguir idees i als demòcrates que les defensen. Això ja ho feien Hitler, Mussolini i Franco.

Ens toca resistir, perquè tenim la raó democràtica. Hem decidit, hem guanyat unes eleccions en el seu terreny i ho hem fet democràticament i pacíficament i ara ens diuen que no val. Miserables, roïns i mal perdedors.

El President Carles Puigdemont ha de tornar ha ser investit i ara no com President autonòmic, ara com President de la República catalana. Volen guerra, doncs guerra els hi darem. Només cal que Junts per Catalunya, ERC, PDeCAT, les CUP, ANC, Òmnium, AMI i tot el ventall minoritari adscrit al procés ho vulguem.

Si mantenim la dignitat i la unitat som invencibles. I van dir que: No faríem el 9N. No modificaríem el reglament del Parlament. No faríem i aprovaríem les lleis del Referèndum i transició. No proclamaríem la República catalana. No faríem l’1 d’Octubre. No posaríem les urnes i paperetes. I malgrat tot un Estat, ho varem fer. Ara, i si tenim determinació, l’únic que ens queda per fer és investir al President Carles Puigdemont, implementar la República i preparar-nos per controlar el territori. La resta claudicació i vassallatge etern.


0 Comments
<<Previous
Forward>>
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.