ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

VASOS COMUNICANTS

14/3/2021

0 Comments

 
Picture

Galileu, al segle XVI va establir els dos principis de la teoria dels vasos comunicants. El més important és el que deia que qualsevol líquid introduït a uns vasos comunicats independentment de la seva forma, el líquid sempre tindrà el mateix nivell degut a la pressió atmosfèrica.

En política la seva aplicació avui es constata si analitzem detingudament l’aparició de Ciutadans, i com pot desaparèixer sense perdre el seu nivell d’efectivitat.

Ciutadans és funda el Juny del 2005. Els socialistes del PSOE a can PSC, enemics del catalanisme dels Raventós, Triginer, Maragall, Obiols, volien liquidar la identitat catalana començant per la llengua. Sabien que el PSC obertament no podia erigir-se contra la immersió lingüística.

Diners, estructura i recolzament (PSOE, La Caixa, CEOE i PIMEC), fins i tot sectors del PP, funden Ciutadans com proposta política amb l’únic objectiu inicial d’acabar amb Catalunya i les seves aspiracions.

Espanyolitzar als catalans començant per la llengua és l’iniciï d’un cert èxit polític, deixant clar, a més que han vingut a des legitimar, desprestigiar i minoritzar les institucions catalanes.

A les eleccions del 2017, l’unionisme espanyol, que havia situat tots els seus esforços per derrotar l’ independentisme amb 36 diputats són la primera força amb escons al Parlament de Catalunya. El problema és que la resta dels espanyolisme fa figa i no sumen per fer res.

Per contra, a les eleccions espanyoles del 2019, que Ciutadans tenia 57 diputas és queda amb 10. De res serveix l’exit obtingut a Catalunya. PSOE i PP van descobrir que el fill tonto volia apujar-se a la gepa. Albert Rivera, que mai va saber que el seu paper i el del partit començava i acabava a Catalunya, és dimitit fulminantment pels pesos pesants del Partit emissaris del PSOE i PP.

Inés Arrimades va ser la guanyadora, “la montapollos” pels amics. El premi de la seva victòria electoral va suposar el sal a la política espanyola. Mai va saber perquè semblava que el Rivera dimitia.

Les eleccions autonòmiques de Galicia i Euskadi al 2019 eren el preludi  del que ara veiem. ZERO escons a Galicia i Euskadi i 30 escons menys de 36 a Catalunya.

El 14 F d’aquest anys les eleccions de Catalunya ha deixat ferida de mort Ciutadans. Ho saben, i fins i tot fundadors, ja demanen una mort digna del partit. Ciutadans ja ha fet la feina encomanada i els traspàs del testimoni fet.

De 36 diputats a 6. La seva misèria política és d’una immensitat galàctica. Sembla que ningú s’ha donat per al·ludit i cap dels dirigents ha assumit responsabilitats de tant immens fracàs.

La primera pregunta a fer-nos, seria; tot és degut al seu paper dins del Parlament i la seva irrellevància a l’hora de fer propostes constructives. Creiem que no, ells havien nascut per destruir.

La darrera seria; on han anat els votants de Ciutadans que ja no els han votat.
El primer que se’ns acudeix, és que molts vots han anat a Vox i la resta al PSOE. Números canten. Fins i tot uns quants vots del PP, segur que també s’han distribuït per igual.

Vox tenia zero escons, ara 11. El PSOE en tenia 17, ara 33. Si sumem el que han obtingut, 27 i tenint en compta l’abstenció, quadra amb els 30 que Ciutadans ha perdut. També quadra si ho mirem en vots.

Cap dubta, els vots de Ciutadans, a més d’unionistes espanyols són de la dreta espanyola més rància. Els vasos comunicants han funcionat com va establir Galileu i que ningú en tingui dubtes, si el PSOE creu que cal potenciar Vox per destruir Catalunya ho farà i sense manies.
​
Sembla que la Vicepresidenta segona de la Mesa del Parlament de Catalunya Eva Granados del PSOE, el dia de la seva Constitució ja ens va donar un tast de que va la cosa. Potser en aquesta legislatura no tindrem cap “monta pollos”, però amb els de Vox, Comuns i acaronats pel PSOE, el que tindrem és un viva Espanya a la mida “joseantoniana”. Preparem-nos, i si és possible posem-nos d’acord i deixem velles rancúnies. El futur que podem construir s’ho val.


0 Comments

SEMBLA QUE TOT PLEGAT S'ACCELERA

12/3/2021

0 Comments

 
Picture

A dia d’avui i, malgrat que ja tenim la Mesa del Parlament constituïda, encara no tenim cap certesa que el nou Govern és pugui constituir. Les negociacions de moment només han estat per conformar la Mesa del Parlament. I no ens agrada.

L’única certesa que podem extreure dels acords pel nou Parlament, és que els Comuns podemites passen a ser membres de l’oposició conjuntament amb els seus amics del PSOE, Vox, Ciutadans i PP.

L’altra certesa és que de moment la mesa del Parlament és netament independentista, com volia JxCat (5 a 2), i que la via ampla posposada per ER de moment és inexistent. Ens n’alegrem i molt.

Avui hem sabut que la Consellera Serret, desprès de canviar d’advocat, abans tenia al Boyer, ha reconegut que la seva tornada tenia molt a veure amb un pacte entre el seu nou advocat i la justícia espanyola. Ho ha dit ella a RAC1. Ens entristeix que aquest pacte serveixi per blanquejar la justícia espanyola saben el que està fent el “Gobierno de España” i tots els espanyols unionistes per capturar la resta de patriotes catalans exiliats. Però insistim, i te tot el dret. Només una preocupació, ho podia haver fet fa dues setmanes abans del aixecament del suplicatori a Puigdemont, Comin i Ponsatí. Cap  exiliat ha fet un retret. Esperem i desitgem que la vinguda i el nou tractament judicial no serveixi per aprofundir més la repressió.

Ens ha complagut, com no podia ser d’altra forma, el gran discurs de la MHP’a del Parlament Laura Borràs. Qui vulgui dir que és un discurs de dretes, o d’esquerres, o racista, o identitari, ho pot dir faltaria més, però els independentistes del 52% i 74 diputats hem entès perfectament el missatge: INDEPENDÈNCIA.

I si, els que la volíem de Presidenta al Govern i abans del Ple per constituir el Parlament, hem de fer la callada per resposta. Abans d’investir l’Aragonès, potser sabrem el perquè de tot plegat.

La militància de JxCat, sabíem perquè així és va decidir, que la nostra proposta programàtica i política, era constituir un Parlament i Govern netament independentistes. El Parlament ja el tenim. Ara cal deixar clar que constituir el Govern només té un preu, pactar l’estratègia per la Independència de Catalunya.

No ha d’anar de cadires ni de càrrecs. Si fos així no faríem altra cosa que repetir els desgraciats darrers tres anys. Creiem que ni JxCat ni les CUP ho voldran.

13 dies “fatídics” fins el 26 de març. El 26 ha de quedar clar que tenim investidura i en primera instancia perquè 74 diputats així ho volen. Si això passa, segur que tindrem un full de ruta amb la seva estratègia i, el consens adequat per gestionar ademes les motlles autonòmiques.
​
ER, m’atreveixo a dir de Catalunya, Junts per Catalunya i les Candidatures d’Unitat Popular, no poden fallar-nos. No aprofitar el desprestigi, la podridura i lo corcada que està Espanya i el seu Estat més el resultat del 14F, que ens legitima, per aprofitar el memento que cada dia tenim més a prop, seria de tarats mentals i covards.


0 Comments

COM FER-HO I SENSE MÉS DILACIONS

10/3/2021

0 Comments

 
Picture

Els que conduïen el procés la “legislatura” del Junts pel Si i els de les CUP i, desprès de les reiterades crides a dialogar, negociar, pactar o trobar alternatives, i patir la  pitjor humiliació fet al poble català amb l’Estatut del primer tripartit, la resposta sempre va ser NO.

D’aquí que el Govern presidit pel molt Honorable Carles Puigdemont i cansats del NO reiteratiu d’Espanya i el seu Estat, va encunyar el principi de tot plegat; Referèndum o Referèndum.

El que ha passat després ja és historia. Un tros però tant actual com la repressió que patim a dia d’avui. El que no preveien els espanyols unionistes és que ens mantindríem, malgrat tot, toçudament alçats. Varem guanyar a les eleccions del 21D del 2017, i les hem tornat a guanyar el 14F. Aquest cop amb més legitimitat que mai, i que ens hauria de servir per fer el darrer pas per instaurar la República catalana.

La inoportunitat del partidisme pot fer trontollar aquesta gran victòria. Sembla que les diferencies grosses per pactar la composició de la Mesa del Parlament i probablement del Govern, és quin dia i com fem efectiva la Independència. O no i, tot plegat va de cadires i de qui gestiona l'autonomia espanyola.

Els de les CUP al seu Programa electoral ja proposaven que abans hauríem de tornar ha fer un Referèndum al 2025. Igual és que han renunciat al de l’1 d’octubre.

Els de Junts per Catalunya, proposen un Govern netament independentista, creiem que també per la Mesa del Parlament i pressionar al “Gobierno de España” amb la confrontació intel·ligent per aconseguir pactar sense deixar de banda don venim i la unilateralitat.

ER és qui pot i qui ha de decidir si tenim Mesa i Govern. ER sap que la Mesa la de presidir algú de Junts i els de les CUP també. President/a per Junts, Vicepresident/a per la CUP. La resta a repartit i vetllant perquè la majoria sigui independentista. La presidència del Govern per ER i un Conseller/a en cap per Junts i la resta de Conselleries a repartir d’acord el resultat electoral entre ER, JxCat i CUP.

Seria una bona proposta però tot sembla indicar que ER s’entesta en fer la quadratura del cercle amb els de Junts i Comuns. No lliguen ni lligaran. Uns són i volen la independència i els altres volen la Espanya una i gran. I ara governen amb els del 155 només perquè diuen que són d’esquerres. Que rapit s’obliden els moment dels GAL i la calç viva amen dels episodis de corrupció.

ER sembla que poc a poc va comprovant i patin el que ha suposat el seu suport als socialistes del 155 a canvi de res. Si la pretensió era mostrar el seu em penediment i acte de constricció, avui estan comprovant que l’únic que han aconseguit és legitimar la repressió del 155 que avui és continua exercint des d’un “Gobierno d’esquerres i progressista”.

Sembla que ER no sap que els espanyols unionistes van fer un pacte de sang per defensar la seva unitat territorial i Constitució i, que per defensar això, el que calgui. Com Franco, ell però sense Constitució amb els “Fueros” en tenia prou.

ER ens ha proposat el “camí ample”, que segur serà etern. Mes de tres segles ho confirma. Ara la pregunta, i aquest és el seu relat covard i miserable que fan corre és: com fem la República, amb qui, som prous.

És indubtable que ER ara està dirigida per una colla de covards. Com és pot obviar que hem superat amb un 51,7 % els vots a favor de la independència i haver obtingut 74 escons que dona una majoria absolutíssima al Parlament.

Només és pot fer des de interessos que res tenen a veure amb Catalunya i potser amb gestionar les motlles, dient-nos als soferts electors que el nostre moment ja arribarà.

No cal dir que millor tenir les eines d’un Estat per fer la proclama. Però es que les tenim totes i, segur que millors de les que tenien d’altres quan és van independitzar.

L’únic que no tenim, o de moment se suposa, és la valentia, primer personal i desprès tenir la confiança de que el poble hi serà.

Tenim la Llei Jurídica de desconnexió aprovada al Parlament, només pendent de publicar-la al DOGC. Tenim proclamada la República en termes democràtics i republicans. Doncs fem-ho. Fem-la efectiva i que Espanya i el seu Estat respongui.

La resposta pot ser violenta. Ho sabem i potser és la més provable, però la legitimat del resultat electoral, si aquesta és la via espanyola, serà molt complicat per la Unió Europea el seu silenci i per l’OTAN també. La resposta intel·ligent d’Espanya i el seu Estat, seria ara si, pactar el Referèndum d’Autodeterminació.

Si la resposta finalment fos violenta, el resultat final seria el repartiment dels actius i passius entre Espanya i Catalunya. Aquest fet seria controlat per institucions internacionals.

Si la resposta fos proposar negociar els termes d’un Referèndum, aturant la proclama, per fi s’entraria en la via per arreglar un problema polític i de País, que sempre s’hauria d’haver solventat amb les urnes.

Que ningú ho dubti, els catalans acceptaríem el resultat tant si fos a favor com en contra. Ara be si el guanyéssim, estem convençuts que s’establiria el principi d’una nova harmonia democràtica i, d’un veïnatge de respecte i solidaritat com és mereixen tots els pobles.

Podem donar totes les voltes que vulguem, però amb l’Estat espanyol i el regim del 78, Catalunya no hi te res ha fer. Ells per dret de conquesta, avui encara ens volen espanyols, i nosaltres volem continuar sent catalans i decidir el nostre futur. Ni més ni menys.
​
I si ER, JxCat i CUP no ho entenen, el problema no el tenen ells el tenim nosaltres que anem d’independentistes, i alguns la volen que caigui del cel, o ni això.


0 Comments

DONCS SI, CONVENÇUTS QUE PUIGDEMONT, COMIN I PONSATI HAN GUANYAT I DE RETRUC CATALUNYA

10/3/2021

0 Comments

 
Picture

L’Euro Parlament que representa a 27 Estats i que té 705 escons, el dilluns aprovant el suplicatori contra els tres euro diputats catalans, van cometre un frau democràtic que la UE pagarà car.

El reglament intern del euro Parlament ho deixa clar; el suplicatori només s’activa si un diputat o diputada amb l’exercici de les seves competències comet un frau de representativitat o incompleix les directives i reglament del Parlament.

Qualsevol altre imputació que provingui de la justícia, tindrà el seu tractament ordinari i no caldrà deixar la seva condició de parlamentari. Vol dir que si comet qualsevol delicte penalitzat pel codi penal i és eixamplat in fraganti, el seu tractament és ordinari. Detenció i presó provisional directe.

Doncs bé, ni el MHP Carles Puigdemont, ni als Consellers Comin i Ponsatí, se’ls acusa de cap delicte penal, si ens atenem a que les justícies d’Alemanya, Bèlgica i Escòcia ho han confirmat i han rebutjat el delicte de sedició. En cap cas va existir la violència i els jutges europeus ho saben.

Ara si que Europa, vaja la Unió Europea té per fi un problema que no només és comercial, és polític i de primer ordre. La UE ha de decidir, com tots els Estats, si primer és la democràcia o els interessos inconfessables dels grups de pressió i dels oligarques que lluiten per imposar els objectius de les multinacionals.

Espanya i el seu Estat poden numèricament haver guanyat la batalla al euro parlament, però del que estem segur és qu no la guanyaran en termes judicials. Dir-ho no és perquè si, l’inútil prevaricador del “jutge” Llarena ens ho ha posat fàcil. Després dels fracassos amb les seves euro ordres, ara com si fos un escolanet vol practicar unes pre judicials, perquè li expliquin com ho da fer per triomfar judicialment a Europa. S’ha de ser inútil.

Espanya i el seu Estat s’han de conformar practicant el seu odi i el repartiment d’un càstig digne dels franquistes amb els presos politics i els que s’entreguin. Amb els que sembla que no podran, i tres anys ho demostren, és amb els exiliats. Ara només cal que els presoners s’ha n’adonin de la seva cagada entregant-se a la injustícia espanyola. I motius en tenen perquè sempre seran carn de canó i de negociació.
​
Avui desprès del paper del PSOE al euro Parlament, deretirar el tercer grau als presos politics, d’impedir que totes les llengües del Estat siguin oficials, de fer una llei per re centralitzar les competències de seguretat exercides pels bombers de Catalunya, queda clar amb Espanya i el seu Estat res ha fer i, qui pretengui dir el contrari és un espanyol unionista i punt.

0 Comments

PEL PSOE, PP, VOX I CIUTADANS AVUI ÉS UN GRAN DIA

9/3/2021

0 Comments

 
Picture

El Parlament de la Unió europea per 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions, ahir va aprovar el suplicatori contra el MHP Carles Puigdemont i amb poques diferencies als Consellers Comin i Ponsatí.

Aquest suplicatori no és concedeix per haver comés algun delicte de lesa humanitat, ni per haver produït lesions a cap ciutadà, ni per haver malversat diners públics. S’ha concedit pel sol fet d’haver complert amb allò perquè la ciutadania els havia votat: POSAR URNES per decidir el futur de Catalunya.

Quan la ciutadania manifesta majoritàriament i reiteradament la seva voluntat per decidir el seu futur i, si institucions foranies, partits politics i qualsevol representació policial, militar o judicial si oposen, vol dir, que tot el que s’exerceix sobre el poble que vol decidir ni és democràtic ni pot tenir cap aval d’altres democràcies.

Ahir al Parlament Europeo no és legislava sobre cap directiva ni per millorar aspectes socials, comercials o de relacions amb d’altres Països. Tampoc és tractava que els Estats de la UE proposessin renuncies sobiranes per enfortir el Parlament europeu. Sembla que sobre això el mes calent a l’aigüera.

Ahir el que alguns, sobre tot els unionistes espanyols de dretes i “esquerres”, volien deixar clar per sobre de tot, és que els Estats mantenen tot el poder atàvic, històric i que no pensen renunciar-hi, i que la UE només és un gran mercat econòmic on els valors democràtics són qüestions secundaries. Les urnes és posen quan el Govern i el seu Estat de torn volen. I punt.

Avui els feixistes i la dreta en general poden riure de satisfacció. Han guanyat el que no poden guanyar davant les autentiques justícies, a les urnes, i al sentit democràtic dels demòcrates. Avui el Parlament de la Unió Europea el que ha fet és dir-los als feixistes, a la extrema dreta és, que Europa pot ser seva fent el mateix que ja va fer Hitler participar a les eleccions estatals. Per fer que, sembla que ahir és va deixar clar; el que calgui encara que signifiqui anar contra els valors de la llibertat, solidaritat i fraternitat.
​
A l’horitzó s’intueixen nous temps de tempestes i ahir el parlament de la Unió Europea ho va certificar. Sembla que a Europa la historia no ensenya.


0 Comments

LA UNIÓ EUROPEA, TÉ UN PROBLEMA I GREU

8/3/2021

0 Comments

 
Picture

Poc se’n parla dels motius que ha dut a la Gran Bretanya, Anglaterra, a separar-se de la Unió Europea. D’inici Anglaterra, tot i ser un puntal de la UE, mai va ser-hi del tot.

El fet que mantingues la lliure esterlina com moneda pròpia, renunciant al Euro com moneda unificadora en termes comercials i socials, ho deia tot.

Anglaterra mai va creure amb el fet de renunciar a la seva nacionalitat ni amb el projecte d’una nova Europa on els pobles i drets universals fossin els temes rellevants, supeditats a les lleis de mercat. Cal recordar que desprès de la segona Guerra Mundial, estabilitzar Europa i deixar clar que les diferencies no s’arreglaven fen guerres, va ser l’objectiu i per això calia acabar amb el repartiment territorial i construir un nou mercat, que amb el temps pugues derivar amb projectes més ambiciosos generant enteses no només econòmiques, sinó un nou espai on democràcia i equilibri social fossin la prioritat.

Sembla que Anglaterra no hi va creure mai. El brexit angles ho deixat clar. Anglaterra no vol deixar ser el que és. Això si, volen continuar amb les negociacions mercantils com sempre. El que pot ser no saben, o si, és que ara les negociacions sempre estaran més a favor dels 440 milions d’habitants de la UE que dels 56 milions d’Anglaterra.

La Unió Europea ja no és el mercat del carbó i l’acer. Avui té un Parlament, un Govern, Comissionats, un Banc Central, un Tribunal de Justícia de la UE i una legalitat que emana d’unes eleccions i d’una legislació. Vaja, que avui la Unió Europea te tots els ingredients per assumir que no calen altres legalitats, estats, ni l’esquarterament dels que defensen la seguretat territorial de la Unió Europea.

El pretès acord per construir la Unió Europea, per fer que més d’hora que tard tingui legitimades totes les accions representatives i de gestió, de moment no ha fet altra cosa que deixar marxar Anglaterra de la UE i treballar per convertir Rússia amb enemics de proximitat en lloc de refer ponts per un futur d’entesa total.

Avui tres euro diputats representants de Catalunya, Puigdemont, Comin i Ponsatí, poden perdre la immunitat jurídica que els dona ser diputats de la UE.

La justícia espanyola, molt allunyada de la europea, ha perdut totes les accions judicials per extradir, sobre tot al MHP Carles Puigdemont. Espanya i el seu Estat, com va dir el Pedro Sánchez, President gracies a ER, jo el portaré davant la justícia com sigui. Al Puigdemont. Sembla que la separació de poders a Espanya és una fal·làcia. Poder executiu i judicial junts per amenaçar i sentenciar sense judici.

I són els partits unionistes espanyols els que han presentat l’acció per desposseir als nostres diputats, d’acord el Reglament, dels seus drets. El “Gobierno de España”, el seu Estat i la justícia espanyola bojos per poder guanyar finalment la partida i jutjar als “delinqüents, criminals i lladres fugats” per empresonar-los com han fet amb els que és van posar a disposició de la justícia espanyola, que avui són presos politics i per molt anys.

El delicte comes, el crim perpetrat, segons els espanyols, és haver complert el que és va prometre en campanya electoral, dut en el Programa i mai impugnat per ningú del Estat espanyol. Fer un Referèndum legal i acordat. Sembla que la legalitat jurídica espanyola, per haver-lo fet no produïa cap condemna. Al Estat espanyol fer un Referèndum no és il·legal. La proposta del Tribunal seria per desobediència i, la desobediència només te tractament d’inhabilitació. D’aquí els informes de la GC, Policia espanyola i els serveis secrets intentant demostrar que la violència i va ser present per convertir l’acusació amb sedició.

El problema és que som al segle XXI i res és pot amagar i el mon sencer va veure que l’única violència la van exercir els cossos policials espanyols i després la justícia espanyola l’esta exercint judicialment. Segur que hi te molt a veure amb totes les sentencies favorables que a Europa fa la seva justícia.

Lliures a Europa, Espanya tenim serioses dubtes on és, i perseguits desprès dels fets de l’1 d’octubre, i pretesament condemnats, si avui passes, pel Euro Parlament.

Els nostres compatriotes de la Unió Europea, han de saber i tenir clar, que Espanya, el seu Estat i en concret el TSJE, els vol jutjar pel fet de posar urnes al servei de la ciutadania perquè poguessin exercir el seu dret universal a decidir.

Avui la Unió europea pot posar una pedra i molt grossa, i no comparable al Brexit angles, per l’autodestrucció d’un somni que és volia ple de valors democràtics i fanal per lluitar contra les diferencies mundials.
​
Votar, posar urnes, per molt que algú ho vulgui prohibir, mai pot ser un delicte. Si avui l’Euro Parlament aprova el suplicatori haurà deixat clar que el projecte polític de la UE per molts catalans/es, de moment ens haurà deixat d’interessar. I per si no estava clar, aprovant el suplicatori  la Unió Europea no és la dels pobles és la dels Estats.


0 Comments

I NOMÉS FALTEN CINC DIES

7/3/2021

0 Comments

 
Picture

El dia 12 és constitueix segons la llei electoral espanyola i el Reglament del Parlament autonòmic de Catalunya, la Mesa del Parlament.

Hem de suposar que una estona abans, sabrem quina proposta és la que te tots els números per que la votació no faci res més que superar el tràmit.

De moment poc en sabem de la composició de la Mesa. Tampoc de quina serà la composició del nou Govern i els repartiment de les àrees de gestió autonòmic. Insistim per si encara queda algú que no ho sap ho en té dubtes, el Parlament i Govern són institucions autonòmiques espanyoles que en cap cas poden superar la legalitat espanyola representada al “Congreso i Senado” ubicats a Madrid.

I si, no les tenim totes. Reunions amb tothom, a tot hora, sense filtracions, sense dir-nos cap contingut i si tenim algun acord. Sembla que les declaracions formin part de l’estratègia del gat i el ratolí. Tot va be diuen els independentistes. Comptem amb tothom per fer possible el camí ample. Amb els de JxCat no en volem saber res, diuen els Comuns podemites. Només hi serem si és per constituir un Govern independentista i per la independència diuen els de JxCat.

Lligar Parlament, Govern i Pressupostos, amb quatre forces politiques, que és el que vol ER, saben que ni han que no només no és belluguen del seu posicionament, sinó que l’agreugen afegint declaracions que no fan res més que posar benzina a les negociacions.

Sembla doncs que l’acord global més plausible és el que dona la suma de 74 diputats. El que donaria la suma de 82, malgrat la insistència d’ER, sembla que el seu recorregut finirà el dia 12.

Hem d’admetre que de moment el silenci dels negociadors ens fa difícil fer qualsevol previsió. Fins i tot se’ns fa difícil saber si no anem de pet a noves eleccions o fins i tot si fracassa lo del camí ample, ER decideix i s’exposa definitivament per construir l’alternativa, a imatge i semblança del que Duran i Lleida volia fer amb una tercera via, però ara d’esquerres, encara que sigui espanyolista.

Quan la juguesca va de diners, de poder privat, o fins i tot saber qui és el primer de la classe, el més normal és negociar a tantes bandes com faci falta.

Constituir un Parlament, que representa la voluntat popular, pactar un Govern que gestiona uns Pressupostos acordats i, fer-ho amb la legitimitat que dona el tenir una majoria representativa, és el més normal.

Ara be, quan ha quedat clar que tens les dues majories per construir, proposar i decidir i, l’objectiu final és compartit, la independència, el que no és entenible són negociacions bilaterals i, obscuritat total amb tot el que és proposa i acorda.

Com pot un representant de la voluntat popular practicar el silenci i la manca de transparència, quan el que és negocia no és altra cosa que el que se’ns ha promès en un Programa Electoral i durant la campanya.
​
Molt ens temem que no acabarà be. Quan l’iniciï no és transparent el final és l’obscuritat. ER, JxCat i CUP des de el dia 14F, tenien un mandat clar, fer un Parlament i Govern per la independència. La seva obligació era i és construir la millor proposta per una Mesa del Parlament i Govern. El de menys era qui tenia la cadira. Al final però, sinó s’esmena la cosa, tot quedarà reduït al de sempre, amb qui te més diner públic per repartit a la societat i al partit.


0 Comments

NOVES ELECCIONS? ALGUN PROBLEMA? CAP. TORNEM A DECIDIR I PUNT.

6/3/2021

0 Comments

 
Picture

No ho diem nosaltres. Ho va dir l’Oriol Junqueras; Jo soc el més independentista, doneu-me 68 diputats i proclamo la República.

Desobediència, autodeterminació, autogovernem-nos deien els cupaires, des de l’Anna Gabriel fins la Dolors Sabaté. I si, el MHP Carles Puigdemont va proclamar amb la majoria política absoluta del Parlament la independència, també la va guardar al calaix dels endressos. El perquè, qui ha volgut ja ho sap.

El més natural, normal, donat que ER, JxCat i CUP, diuen voler la independència de Catalunya, seria que sense gaires matisos a aquestes alçades la bona nova de constitució del Parlament i Govern fos anunciada. La majoria legal la tenen, la legitima també.

Per fi tenim les dues majories establertes en termes democràtics per assolir qualsevol objectiu. La de vots i diputats. Només els “anti” demòcrates s’oposaran a que els guanyadors exerceixin la democràcia plenament. Les majories estan i tenen tota la legitimitat per exercir-ne tots els conceptes democràtics i complir amb els seus objectius programàtics. Si no és pot fer, vol dir que Parlament, Govern i el que és legisli és pur teatre.

Tornem estar allà mateix. Catalunya té dos blocs ven definits. Els catalans per la independència de Catalunya i els espanyols que amb algunes concessions del “Gobierno de España” i el seu Estat en tenen prou. Avui s’anomenen autonomistes espanyols.

Ara però, els independentistes hem pujat un graó més. No només per quarta vegada tenim majoria absoluta al Parlament, sinó que per primera vegada també en vots.

Renunciar al poder partidista, ho sabem, és complicat. Cadires, conceptes, objectius i molt sovint gaudir d’un cert poder de partit i institucional,  son motius prou llaminers com per perdre el sentit polític i patriòtic que te lluitar per conceptes sublims com la llibertat, la igualtat, la fraternitat i per un futur millor i més just.

La cosa central, creiem, en cap cas hauria de ser qui ha guanyat el 14F. Hauria de ser com ho fem per ser un Estat independent en forma de República. Sobre tot perquè sembla que ER, JxCat i CUP la volen.

Si tot és redueix a qui controla el Parlament, qui és el President i quantes Conselleries controla cada escú, el que quedarà clar és que la independència no és l’objectiu principal. I si, ja sabem que la pandèmia ens està conformant uns compromisos ineludibles, però a l’hora poc realitzables donat que la nostra capacitat decisòria, en termes politics i economics, és minsa i sovint irrellevant.

ER està entestada en obrir el camí que avui no arriba ni a pista forestal amb els espanyols d’esquerres. Els mateixos que volen excloure per motius espuris a forces legitimes, democràtiques i que representen un estol de ciutadans que ja voldrien ells.

ER te tot el dret a decidir amb qui vol governar. Al que no te dret és a enganyar als catalans/es. Els Comuns podemites, i no ho diem nosaltres, ho diuen ells, no volen la independència de Catalunya. Sembla que ahir acceptaven un Referèndum pactat. Avui que són part del “Gobierno de España” ja no està tant clar.

JxCat vol la independència, i ara sense pedres a la motxilla. Els de les CUP malgrat  tot l’enrenou intern per decidir, diríem que també. Res pot estar més clar. ER, JxCat i CUP som 74 diputats majoria absolutíssima al Parlament on resideix el poder popular de Catalunya, que no d’Espanya.

I si, li toca a ER decidir. Amb els espanyols unionistes i autonomistes, o amb els independentistes. Pretendre que JxCat i CUP accepten ser-hi amb una força anti independentista, que posa vetos, que insulta i difama, no és cercar altra cosa que la divisió. De moment no sabem quina.

Acord amb els que volem construir la República catalana o noves eleccions. Si ER decideix fer front amb els independentistes i construir el nou full de ruta definitiu, no caldran noves eleccions. 74 Diputats garanteixen estabilitat i complir els objectius pactats. Si ER decideix continuar amb el carrer ample al que alguns no hi poden caminar, i prescindir dels altres, les eleccions seran inevitables.

Potser el darrer pas al que inevitablement arribarem, si ER tries l’espanyolitat, a més d’unes noves eleccions, és al fet, que per fi quedaria clar qui i com i qui i quan, o no vol la independència de Catalunya.

Renunciar a un Govern i Parlament netament independentista i per la independència, només, insistim, només és pot aclarir amb unes noves eleccions. Per cert, unes noves eleccions, en cap cas vol dir que tindrem més afectacions de las que ara tenim. Noves eleccions saben, ara si, de quin pal va cada força política és per fi, el que ens mereixem els catalans.
​
Si ens han de governar els unionistes espanyols que ho facin amb tota la legitimat del mon i claredat. Si ho han de fer els que volem ser lliures d’Espanya i el seu Estat també. Els catalans/es és el mínim que ens mereixem.


0 Comments

AL SEGLE XXI LA VOLUNTAT ÉS IMPORTANT, PERÒ CAL MANIFESTAR-LA

2/3/2021

0 Comments

 
Picture

És indubtable que el poble català ha estat capaç de moments històrics gloriosos. Manifestacions, musics, cuiners, escriptors, pintors, arquitectes, enginyers i per últim capaços d’una proesa organitzativa, comprar, portar i posar urnes, deixant tot un Estat, l’espanyol ferit de mort, saben que el poble català va guanyar la partida.

Per part catalana, ni un tret, ni un acte de violència. Festa organitzada i defensa de les urnes i votar va ser tot el que catalans i catalanes varen fer l’1 d’octubre del 2017. Espanya, el seu Estat i les seves forces policials, vingudes de fora de Catalunya, i judicials, tot el contrari i la repressió indiscriminada és el que ens van oferir.

Hem, de forma reiterada, demanat que ens permetin fer un Referèndum negociat i pactat. La resposta sempre ha estat i és la mateixa, Espanya és una i la Constitució no ho permet i “que pone en tu DNI”.

D’acord. Ens ha costat però ho hem entès. Els catalans/es només tenen els drets que tenen la resta d’espanyols, com espanyols, i que la sobirania d’Espanya és dels espanyols.

L’altra cosa que també hem entès, i no ens agrada, és que la Unió Europea bàsicament és el concert d’uns Estats per millorar el mercat intern d’Europa. De moment la defensa comunitària dels drets universals dels pobles d’Europa estant lluny per ser assolits. Menys mal que la justícia europea en general, menys a Espanya i al seu Estat és un poder on la justícia i la seva aplicació està amarada de conceptes justos i democràtics.

Som on som i de moment guanyem a la UE si la decisió prové de la justícia europea. A Espanya i al seu Estat ho perdem tot. Les victòries de carrer, de moment s’han traduït amb respostes repressives a l’alçada de les que feia el franquisme.

Ho volíem fer democràticament i pacíficament. Espanya i el seu Estat sap que acceptar la demanda dels catalans els situaria al mateix escenari com quan les colònies d’ultramar, una rere l’altra, és van independitzar del Imperi de Castella. Del poder i riquesa a la indigència econòmica. Sense Catalunya els hi podria passar el mateix. Els hi és el mateix si ens sentim o no espanyols. En tenen prou, encara que ara se’ns toleri dir-ho, que ho som per imperatiu legal. Tenen la certesa que són els papers els que legitimen els actes. Les paraules se les endu el vent.

A fe de deu que ho estem provant tot. Manifestacions, estratègies varies, junts però no tots, camins amples, guanyar sempre, per uns fins el 100 % i per altres amb el 50% + 1, portant-nos ve, afavorint governs espanyols d’esquerres i progressistes diuen. Però de moment no ens sortim.

Només ens queda, creiem una de les operacions que ho pot deixar sentenciat, però que alhora podria significar que els temps i la historia ens ha diluït tant, que ja no existim com a poble. O espanyols o catalans.

Ningú pot posar en dubta el que confirmen les eleccions del 14F. Els independentistes som majoria a Catalunya. Som una majoria amb papers espanyols. No som altra cosa que una majoria espanyola que volem la independència, amb un Estat en forma de República. De moment són unes eleccions autonòmiques espanyoles controlades i permeses per Espanya i el seu Estat.

El Consell per la República, que al nostre entendre s’hauria de dir El Consell de la República, i saben que és la proposta més encertada, té un problema i greu. Avui ER i una part de les CUP l’entenen com una organització de part i, mentrestant sigui així no podrà desenvolupar cap estratègia general prou ampla per ser una institució que a la UE és tingui en compta.

Podem invertir i gastar totes les energies del que som capaços, però creiem que mai hem utilitzat el fet objectiu del perquè volem ser lliures i independents d’Espanya i el seu Estat.

Els que ens diem independentistes és perquè volem que Catalunya sigui independent d’Espanya. Per tant la obvietat està servida. Volem una identificació internacional on digui que som catalans/es de la República Catalana i punt.

Encara  no ho som, cert, però podríem fer quelcom que no és partidista i  que no dona vots a ningú en general. Que no representa cap desgast polític ni institucional. Que no és pot reprimir perquè no atenta contra la unitat “sacrosanta” de la seva Espanya.

Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya, Candidatures d’Unitat Popular, Partit Demòcrata, PDeCAT, ANC i Òmnium fan una crida publica a que tots els catalans i catalanes que no volen ser espanyols s’inscriguin al següent registre. El que és determini.
​
Més de dos milions de catalans que no volen ser espanyols i publicar-ho al mon, és d’una forca impagable.


0 Comments

EL PREU VA SER UNA TRAICIÓ EN TOTA REGLA

1/3/2021

0 Comments

 
Picture

Franco va decidir amb la seva llei de successió del 1947 que ell i només ell decidiria el seu successor, que seria en forma de rei o regent del regne.

La dictadura franquista ho va deixar escrit i “legitimat d’acord la seva legalitat”. El seu successor seria un borbó.

Els factòtums de la transició, d’esquerres i de dretes, més la burgesia catalano-basca, van acceptar la transició sense que res canvies i tot sembles que la dictadura, només ens havia permès sortir de la “salvatjada d’un regim republicà” ple de comunistes i separatistes.

La por d’un regim assassí i criminal segur ho va fer possible. Saber que la queixa  desprès de la guerra et condemnava a la tortura, empresonament o afusellament. Aquest fet a moltíssims  els desarmava ideològicament i els convertia amb mesells de per vida. Viure o morir i,  viure com fos era la màxima de les mares de postguerra. D’aquí surten les bases d’una transició falsa i sense que els assassins paguin preu.

Estem visquen dins la bola del mateix com ahir, però amb certes concessions i millores socials d’acord el context actual.

Franco cap d’Estat per un cop d’Estat i per traïdor a la República espanyola responsable d’un genocidi amb l’ajut de Hitler i Mussolini. Franco que deixa lligat qualsevol transició i diu que els termes són els següents: El borbó cap d’estat. La roja i gualda l’ensenya de la pàtria espanyola. El castellà la llengua del Estat. Als militars i altres poders del Estat seran amnistiats i no perseguits per delictes de lesa humanitat. I sobre tot que la unitat territorial d’Espanya és sagrada.

El regim franquista només va fer una concessió. Els nous trepes, arribistes i sense principis podrien viure del diner públic.

Els espanyols d’esquerres i de dretes van segellar el gran pacte per un nou regim, el del 78, que només és més del mateix. Un regim que s’ha defensat practicant terrorisme d’Estat, amb guerres d’ultramar, buscant armes de destrucció massiva inexistents i empresonant a qualsevol que gosi posar en dubta que Espanya és una gran i lliure.

No hi donem més voltes. L’exèrcit espanyol, la Guardia Civil. La Policia espanyola (nacional), els Mossos, l’Ertainza, i les policies locals, estan al servei d’Espanya. Són els que tenen el poder repressiu amarat pel judicial per defensar el mateix que defensava Franco. Poder i violència institucional és el binomi per continuar imprimint el poder de la por i qui el distribueix.

ER, deu pensar que la por és l’element que pot fer que els catalans renunciem a la nostra llibertat. De fet ER sap que a Catalunya el nivell social, malgrat algunes borses de pobresa, comparat amb altres indrets del Estat espanyol és bo. Ells, els dirigents de ER, són dels que pensen millor no bellugar-nos i esperem millors moments per un futur que res te a veure amb l’espanyol i que no vindrà mai.

I si, a Catalunya n’estem plens d’espanyols que van venir i continuen, convençuts de que són a Espanya. Són els que se’ls hi en fot la nostra llengua, la nostra historia, els nostres costums. Són els que mai han estimat la seva terra, i ara ni la don els a acollit.
​
No és que no vulguem entendres amb castellans, gallecs, bascos, occitans o portuguesos, el problema és que els castellans continuen ferms volen imposar-nos i espoliar-nos com sempre.
Castellans feu via amb tots aquells que accepten el que sou i s’ho fan seu, però tingueu clar als catalans, mai ens fareu castellans ni espanyols. Potser millor esforçar-nos per entendre’ns, la resta conflictes que no beneficien a ningú.


0 Comments
Forward>>
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.