Parlar dels tops manta i no fer-ho en termes “cupaires o podemites” és un exercici d’alt risc. Però donat que n’estem fins els dallonses del que suposen i representen, avui en parlem i ates que tenim tot el dret ha expressar-nos, ho farem posant el dit a la nafra.
És notori, públic, i demostrat fefaentment, que el 99,7 % dels manters són de color i gairebé amb el mateix percentatge sense papers. Han vingut amb la creença que a Europa, concretament a Catalunya, faran fortuna. I tenen tot el dret. El color és pura anècdota, però fa que l’exposició de venda excel·leixi, i veient-los amb mòbils d’última generació el xoc és total.
També està demostrat policialment que les mercaderies, productes que posen a la venda, ni estan regularitzades ni compleixen els estàndards comercials europeus. Son mercaderies de procedència “desconeguda” que controlen màfies “comercials” a l’exterior. Els productes que són distribuïts i posats a la venda, són burdes falsificacions.
A aquestes alçades ningú és pot creure que els venedors són aliens a les practiques i qualitat del que venen i dels seus subministradors. Són per tant corresponsables i al mateix nivell que un camell repartidor de droga a la porta d’una escola respecte del seu suministrador.
Cal ser solidaris amb els refugiats, de guerra o politics, i tant. Podem acollir als centenars de milers de refugiats, immigrants, no. No ho pot fer ni Alemanya que és el país que econòmicament va millor de tot Europa.
S’ha de permetre que refugiats de guerra o politics aterrin a casa de qualsevol forma, no. Hem de permetre que els nous vinguts facin la seva llei i fins i tot muntin sindicats d’un “treballadors” que són il·legals a tots els efectes, no.
Fins a dia d’avui, els empresaris, botiguers, comerciants de Catalunya, no només respecten les regles de joc, sinó que són garantia de cohesió social i com no, mostren als nous emprenedors com guanyar-se la vida en un futur. També són els que liquiden estoicament els seus impostos amb Hisenda per allò de la sanitat, les escoles, les comunicacions......
Els “top manta”, "venedors ambulants", no tenen cap dret a guanyar-se la vida sense respectar les regles de joc. Fins i tot a casa nostra els mercats intersetmanals els tenim regulats, cosa que permet que centenars de persones és guanyin la vida al carrer, amb uns dies concrets i amb uns impostos municipals per ocupació de via publica.
No podem permetre que les màfies organitzades és facin amos del carrer. És llastimós passejar per Barcelona i veure un espectacle més propi d’Etiòpia que de Copenhage. Podem dir el mateix de Sitges, Castelldefels, Roses, el Vendrell. Una plaga que és va estenen per l’efecte crida i la permissivitat d’aquells que tenen la responsabilitat d’impedir-ho. El més llastimós i irresponsable, és saber que la Guardia Urbana de Barcelona té ordres de deixar-los fer.
Sembla que els Alcaldes, traspassen el conflicte a la Generalitat i al L’estat. Potser tenen raó en termes migratoris. Ara be deixar-los posar la manta, exposar els productes falsificats, procedents de màfies, és competència municipal i no actuar, només vol dir que a alguns se’ls ha empeltat el fals progressisme que tant de moda volen imposar alguns.
Volem construir un país millor, segur, més just, segur, més solidari, segur. Permeten que les màfies campin no només no ajuda, sinó que el seu resultat és d’una injustícia flagrant respecte dels que dia a dia, mes a mes i any rere any compleixen amb tot.
RSS Feed
