Son fets per la historia, però al cap i la fi fets. Macià era el cap del partit Estat Català i Companys advocat laboralista federalista i proper als moviments obreristes de caràcter internacionalista.
Ni Heribert Barrera ni Tarradellas van ser d’inici independentistes. Barrera abans de morir per fi va entendre i comprovar que la Espanya de sempre mai voldrà deixar ser el que sempre ha estat d’ençà el 1714. Barrera és converteix al independentisme i curiosament ER no celebra mai més el seu òbit.
La vida dins del partit era prou intensa com per bellugar-ho tot. moviments interns volen que el partit faci una proposta prou definitòria per deixar clara la seva aposta per la independència. Estar a favor del dret a l’autodeterminació no era suficient per deixar clar que aquest pas era el que podia vèncer electoralment al nacionalisme de Jordi Pujol i CiU.
Angel Colom i Josep-Lluís Carod-Rovira van ser els iniciadors i responsables d’explicar el nou relat. ER encara de C, explicitava obertament que el partit és convertia en independentista. El congres del 1989 i la integració del FNC converteixen de facto a ER amb la casa gran del independentisme d’esquerres.
Àngel Colom i Pilar Rahola serien els primers. La seva fugida de ERC, encara, la va determinar que l’estructura del partit no va admetre la nova aposta per la independència. Mes tard en Carod fugiria i al darrera vindrien els de Joan Carretero i Uriel Bertran amb Reagrupament i Solidaritat Catalana.
ER desprès del segon tripartit de 21 escons passa a 10. Aquesta caiguda determinarà la fi de Puigcercós i més tard la baixa del partit d’en Carod Rovira.
Entra en escena Oriol Junqueras i ER defineix la seva estratègia amb la dita extraordinària de; fem el que calgui per ser pal de paller del independentisme sense que és noti que volem la República espanyola federal. Sumate és l’operació espanyola per semblar el que mai seria. Demostrar que els espanyols “catalans” també poden ser independentistes.
Junqueras i els seus guàrdies pretorians estableixen que són els més de tot, amb tot allò que faci referència als drets i objectius pels catalans. Marcar paquet i perfil propi ideològic serà la seva màxima. El Puigcercós n’era un abanderat per marcar.
L’altre aspecte a destacar és que cap dels servidors fidels a ER mai més seran oblidats i obtindran la paga als seus serveis Tots tenen el seu lloc i normalment ben remunerat. S’establia que el partit era la gran família. Alguns parlen de la conversió en una secta.
ER, només un cop a practicat la unitat. Va ser amb la coalició electoral “Junts pel Si”. A desgrat seu però no controlava ni la ANC ni Òmnium. Necessitava unes eleccions per substituir al MHP Mas. CDC, ja sense Unió tenia la capacitat de mantenir-se al Govern. És la pressió de les entitats socials les que fan, primer que és convoquin eleccions i segon formalitzar Junts pel Si.
ER, ara ja sense la C, mai més farà unitat ni amb CDC, ni amb JxCat, ni amb les CUP ni amb ningú. Això si, anirà incorporant a les seves llistes personatges d’altres partits i que mai han volgut la independència. En diuen eixamplar el camí.
Avui i, els fets són innegables ER és una maquina electoral amb capacitat per endollar a centenars de vividors i amb una capacitat innegable per crear relats segons convingui renunciant a la defensa de Catalunya com Nació. El d’ara, dient-nos que amb Espanya pactarem i ens tractaran tant be com en temps de la Inquisició.
Qui pretengui saltar-se la llei constitucional pagarà bon preu i qui no ho faci serà premiat com bon espanyol de l’any. Això si, primer haurà d’haver renunciat a la catalanitat i jurar que mai més posarà en perill la sacro santa nació dels castellans.
Per fi el Junquerisme i els seus escolanets han deixat clar que és i que vol ER. I tot sembla indicar que amb el capitalisme, la butxaca plena en tenen prou. Principis, dignitat, país, historia, llengua i la memòria els hi queda lluny. Amb una Espanya una gran i lliure, republicana o borbònica en tenen prou.
RSS Feed
