ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

RESUM D'UNA HISTORIA LLETJA

8/6/2021

0 Comments

 
Picture

Son fets per la historia, però al cap i la fi fets. Macià era el cap del partit Estat Català i Companys advocat laboralista federalista i proper als moviments obreristes de caràcter internacionalista.

Ni Heribert Barrera ni Tarradellas van ser d’inici independentistes. Barrera abans de morir per fi va entendre i comprovar que la Espanya de sempre mai voldrà deixar ser el que sempre ha estat d’ençà el 1714. Barrera és converteix al independentisme i curiosament ER no celebra mai més el seu òbit.

La vida dins del partit era prou intensa com per bellugar-ho tot. moviments interns volen que el partit faci una proposta prou definitòria per deixar clara la seva aposta per la independència. Estar a favor del dret a l’autodeterminació no era suficient per deixar clar que aquest pas era el que podia vèncer electoralment al nacionalisme de Jordi Pujol i CiU.

Angel Colom i Josep-Lluís Carod-Rovira van ser els iniciadors i responsables d’explicar el nou relat. ER encara de C, explicitava obertament que el partit és convertia en independentista. El congres del 1989 i la integració del FNC converteixen de facto a ER amb la casa gran del independentisme d’esquerres.

Àngel Colom i Pilar Rahola serien els primers. La seva fugida de ERC, encara, la va determinar que l’estructura del partit no va admetre la nova aposta per la independència. Mes tard en Carod fugiria i al darrera vindrien els de Joan Carretero i Uriel Bertran amb Reagrupament i Solidaritat Catalana.

ER desprès del segon tripartit de 21 escons passa a 10. Aquesta caiguda determinarà la fi de Puigcercós i més tard la baixa del partit d’en Carod Rovira.  

Entra en escena Oriol Junqueras i ER defineix la seva estratègia amb la dita extraordinària de; fem el que calgui per ser pal de paller del independentisme sense que és noti que volem la República espanyola federal. Sumate és l’operació espanyola per semblar el que mai seria. Demostrar que els espanyols “catalans” també poden ser independentistes.

Junqueras i els seus guàrdies pretorians estableixen que són els més de tot, amb tot allò que faci referència als drets i objectius pels catalans. Marcar paquet i perfil propi ideològic serà la seva màxima. El Puigcercós n’era un abanderat per marcar.

L’altre aspecte a destacar és que cap dels servidors fidels a ER mai més seran oblidats i obtindran la paga als seus serveis Tots tenen el seu lloc i normalment ben remunerat. S’establia que el partit era la gran família. Alguns parlen de la conversió en una secta.

ER, només un cop a practicat la unitat. Va ser amb la coalició electoral “Junts pel Si”. A desgrat seu però no controlava ni la ANC ni Òmnium. Necessitava unes eleccions per substituir al MHP Mas. CDC, ja sense Unió tenia la capacitat de mantenir-se al Govern. És la pressió de les entitats socials les que fan, primer que és convoquin eleccions i segon formalitzar Junts pel Si.

ER, ara ja sense la C, mai més farà unitat ni amb CDC, ni amb JxCat, ni amb les CUP ni amb ningú. Això si, anirà incorporant a les seves llistes personatges d’altres partits i que mai han volgut la independència. En diuen eixamplar el camí.

Avui i, els fets són innegables ER és una maquina electoral amb capacitat per endollar a centenars de vividors i amb una capacitat innegable per crear relats segons convingui renunciant a la defensa de Catalunya com Nació. El d’ara, dient-nos que amb Espanya pactarem i ens tractaran tant be com en temps de la Inquisició.

Qui pretengui saltar-se la llei constitucional pagarà bon preu i qui no ho faci serà premiat com bon espanyol de l’any. Això si, primer haurà d’haver renunciat a la catalanitat  i jurar que mai més posarà en perill la sacro santa nació dels castellans.

Per fi el Junquerisme i els seus escolanets han deixat clar que és i que vol ER. I tot sembla indicar que amb el capitalisme, la butxaca plena en tenen prou. Principis, dignitat, país, historia, llengua i la memòria els hi queda lluny. Amb una Espanya una gran i lliure, republicana o borbònica en tenen prou.


0 Comments

JUNQUERAS, "EL DERROTAT"

7/6/2021

0 Comments

 
Picture

“Esquerra Republicana” més propera i solidaria als espanyols que als catalans, ha deixat clar amb un escrit publicat al seu diari “ARA” i  esbombat a tots els mitjans espanyols i catalans, que el Referèndum del 1 d’octubre és va fer en contra del que volia ell i ER.

ER no va poder evitar que és fes. El qui si van evitar és que la República proclamada fos un fet. Van trair al Govern del MHP Carles Puigdemont i van ser i són els únics culpables que Espanya i el seu Estat hagin desfermat la persecució més miserable contra qualsevol català que defensi el dret a decidir. Causa general contra Catalunya.

Junqueras, el signa ell, a l’article publicat titulat “Mirant al futur” ens diu quelcom tant horrible com miserable: “qualsevol via que no sigui pactada amb Espanya és indesitjable”.

Dir que l’1 d’octubre és va comportar com un traïdor i delator, avui queda confirmat. Ja no ens cal ni creure’ns els llibres del President Puigdemont.

Una cosa és defensar el diàleg, la negociació i el pacte i altra és liderar tot un moviment i desprès dir-nos a la cara que tot era mentida, que ells només utilitzaven la unilateralitat per negociar la seva República espanyola federal.

Alguns tractaran al Junqueras de valent. Valent per dir-nos ara que el camí per tenir més quotes de govern, un nou finançament. El problema és que va ser ell mateix qui va dir-nos als catalans que als espanyols mai ens els podem creure. Avui al Junqueras tampoc.
​
JxCat te un problema i gros. Més d’hora que tard haurà de decidir si accepta l’estratègia mesella de ER o trenca la baralla. Aragonès no enganyava amb lo de la via ample. Avui el Pedro Sánchez ja ens n’ha donat un tast: “Querido Pedro” a la seu dels empresaris Foment del Treball on és premiava als Godo, Grande d’Espanya i defensors de la unitat pàtria. Ahir la Vanguardia es deia “La Vanguardia española
”


0 Comments

PREPAREM-NOS II

6/6/2021

0 Comments

 
Picture

Ja varem dir que sembla que la euro càmera comença a prendre posicions i les sentencies i recomanacions de la justícia europea hi té molt a veure.

Preparem-nos ens va dir el MHP Carles Puigdemont. Poca broma. Una crida més a prop del a per totes que el preparem-nos per lluitar uns quants anys més.

En Boye ens acabar de comunicar que mes aviat que tard Espanya i el seu Estat hauran de decidir; o dins la Unió europea o fora. Afegeix, no pot ser que a 27 Estats els exiliats siguin lliures i, a Espanya no.

Boye, la justícia europea i cada dia més institucions i càrrecs electes comencen a veure que Espanya i el seu Estat és moltes coses, però un Estat de Dret de moment lluny dels mínims estàndards democràtics.

Ens ha tocat “adoctrinar” als dirigents politics de la UE de que així no. Han estat més de tres anys de picar perdrà a Europa. Sembla que per fi el discurs i els fets comencen a tenir el seu efecte. La Unió Europea com institució sobra estatal no pot permetre que els drets individuals, col·lectius i de poble siguin trepitjats per interessos espuris o de caràcter imperialista.

Si la Unió Europea abdica per aplicar i aprofundir amb tot allò que suposi millorar la democràcia, el problema no és d’uns quants, és general a la UE.

De la mateixa forma, si no som capaços d’ajustar el preparem-nos com element de defensa i victòria, també tenim un problema i, aquest és seriós de collons.

Insistim, preparem-nos és el que toca. Però per fer que. L’Oriol Junqueras és va comprometre a preparar eines d’Estat i, el més calent a l’aigüera. Si els nostres exiliats ens diuen i demanen que estem preparats, tenen el deure sagrat de dir-nos per fer que.

El preparem-nos ha d’estar sotmès a la voluntat i treball popular. Exactament com ho va estar el Referèndum de l’1 d’octubre.

Espanya i el seu Estat i tota l’espanyolada rància unionista han de saber que ens estem preparant, però no han de saber com i quins són els nostres mitjans.

I no és que ho digui un magistrat al diari “el Mundo” que el President Puigdemont proclamarà la República catalana, és que ho direm els catalans, quan convingui, fent-nos amos del territori i recolzant als nostres líders que estiguin per la feina.

Els mementos de vegades sorgeixen sols, però normalment necessiten una empenta. Si els exiliats tornen i, ara amb immunitat política, demostrativa i ho afegim al clam que institucions internacionals demanen per alliberar als presos politics, Espanya i el seu Estat quedarien desemmascarats. Potser és el moment.
​
Tenim la raó, tenim la força i tenim lideratge, la pregunta que molts catalans ens fem: I per quins setze ous no anem per feina. Només depèn que el lideratge que sembla ja tenim els catalans és confirmi. Sabem que de vegades demanem massa però cal confirmar que qui vol liderar, no ho fa pell o pel partit, o fa per Catalunya i el seu futur.


0 Comments

PREPAREM-NOS

5/6/2021

0 Comments

 
Picture

Va dir el MHP Carles Puigdemont. Sembla que el Parlament europeu finalment actuarà com una veritable càmera democràtica allunyada dels interessos estatals. La democràcia i millorar o aprofundir tots el valors que sustenten la convivència i el repartiment de la riquesa, comencen a surar a Europa i per molt que no és vulgui reconèixer els catalans i hem tingut molt a veure. Altra cosa és saber com aniran els tempos.

No sabem quan passarà. Sembla que els advocats defensors dels exiliats de moment demanen prudència i que encara no és el moment. Moment per fer efectives les prerrogatives de qualsevol euro diputat.

És un fet que la injustícia espanyola te dictada una ordre de detenció pels exiliats. Sembla però que la seva aplicació és selectiva. A la Meritxell Serret no la van detenir i ni tant sols és euro diputada. El Boyer ho diu; amb Espanya tot és possible, fins i tot ser membre de la UE i saltar-se principis i acords que defineixen la pertinença a la Unió Europea.

Malgrat tot, estem convençuts que la presencia física a Catalunya del MHP Puigdemont, està al caure i ni el Llarena ni la policia espanyola el detindran i ens cal fer-nos la pregunta; que farem i que estem disposats a fer amb l’arribada del MHP.

Restituirem el Govern legítim presidit pel MHP Puigdemont destituït per un Govern espanyol il·legítimament i antidemocràticament.

Li farem costat adequadament per si els espais franquistes espanyols li volen fer mal.

Serà el moment que el Govern del MHP Aragonès proposi d’acord el resultat electoral del 14F, 72 escons i 52%, conjuntament el MHP Puigdemont, d’emplaçar al Pedro Sánchez per iniciar la mesa de negociació per resoldre la confrontació.

Serà el moment  de dir fins aquí i amb totes les forces independentistes i tots els MHP’s implementar la República amb l’aplicació immediata de la Llei de transició jurídica i control del territori.
​
No ho sabem. El qui si sabem és que l’arribada del MHP, amb o sense els Consellers, en cap cas pot esdevenir una data d’acceptació o de derrota.


0 Comments

NO TENIM CAP EMBOLIC

3/6/2021

0 Comments

 
Picture


Que si taula de diàleg. Que si indults. Que si Catalunya tindrà la seva part dels fons de la Unió Europea. Que si l’ncrement del rebut de la llum és vergonyós. Que si la Cospedal i marit són uns delinqüents. Que si ja tenim dos anys de coll per saber si pactarem el que sigui amb el “Gobierno de España” i el seu Estat. Que si som els responsables d’haver despertat el feixisme. Que si ............

Ho tenen tot planificat i compleix amb uns desitjos estratègics que en cap cas vol dir que siguin els que guanyaran la partida. De moment l’única estratègia guanyadora és la del MHP Puigdemont i Consellers.

La judicatura espanyola, si tota, començant pel 13 i acabant pel suprem i constitucional, convençuts que les seves decisions són el millor per la seva Espanya. Venjança, escarment i càstig és la màxima franquista i tot indica que Espanya te un poder judicial franquista.

No descobrim res si diem que tota estratègia s’estableix per guanyar. En política el poder. Pedro Sánchez i la seva colla saben  que donar uns indults als que una gran part de la societat espanyola tracta de separatistes, sediciosos, colpistes i terroristes, tindrà un cost amb vots.

Alguns és pregunten perquè el Sánchez està disposat a fer-ho. La resposta és prou evident com per no dubtar-ne: Els exiliats estan donant una pallissa en tota regla a tot un Estat i aquest ha de rectificar en la mesura del possible per evitar que la Unió europea finalment digui que fins aquí. L’altra motiu, 140.000 milions d’euros.

Existeix, potser la possibilitat, que el Sánchez vulgui acabar la legislatura i com que necessita els vots de Bildu i ER, vulgui donar nous espais d’entesa, però sense malmetre el missatge de venjança i escarment. D’aquí la nova proposta mai feta; Indults reversibles.

Ells, els espanyols unionistes no tenen cap embolic. Nosaltres si. Ells ens envien dia si i el que ve també el seu missatge: Nosaltres som Estat i controlem tot el territori el propi i el conquerit i el que pretengui qüestionar-ho rebrà de valent. I punt.

Ho tenen clar indultar als presos politics catalans, te un objectiu; Neutralitzar als nostres exiliats i fer tot el possible per invisibilitzar al MHP i Consellers. Però ni així. Ahir la justícia europea torna ha donar-los una sonora bufetada restablint la immunitat parlamentaria als nostres exiliats. Poca broma.
​
Només ens queda saber si el nostre Govern ho vol aprofitar i si finalment els partits que diuen que són i volen la independència, és sumen a l’estratègia internacional externa dirigida pel MHP Carles Puigdemont i el Consell de la República pel Conseller Comin. Seria bo saber-ho donat que des de Catalunya de moment el que se’ns proposa és submissió, oblit i encetar un nou període d’entesa. Això si la que els espanyols proposin d’acord la seva Constitució.

Un afegitó: Només ens queda saber que diu i fà la Unió Europea amb Espanya i el seu Estat que te vigent una ordre de d'etenció contra Puigdemont, Comin i Ponsatí euro diputats amb totes les eves prerrogatives intactes per marxar i circular per tots els Estats de la UE. Mantenir el silenci actual, fa a la UE corresponsable de totes les accions d'Espanya.



0 Comments

ESPAÑA, DE MOMENT, ÉS UNA

1/6/2021

0 Comments

 
Picture

“Grande y libre”, n’és altra historia. Potser als catalans els hi poden imputar tot el que succeeix al Estat espanyol, però hores d’ara, creiem que són pocs els que dubtaran que gracies a l’obstinada pretensió catalana els espanyols, com sempre, estan a l’alçada.

Els catalans, per fi hem pogut comprovar que les esquerres i dretes espanyoles, també s’estan esquerdant. Només els uneix la voluntat dels borbons i dels dictadors, Espanya una.

Rajoy President va encapçalar l’aplicació del 155. De res va valer un compromís de convocar eleccions a canvi de no aplicar-lo. I si, el PSOE encapçalat pel Pedro Sánchez no va tenir cap convenient per apuntar-se a la repressió, condemnat als catalans com vulgars delinqüents per haver exercit un dret democràtic universal. El de votar.

Ara els del PSOE amb el suport dels podemites han decidit que cal indultar als presos politics. A la resta, exiliats, pendents de judici, i perseguits econòmicament res. Un indult que serà parcial. Alguns dels nostres contents. Els espanyols, de base franquista d’esquerres i dretes, però molt espanyols, cabrejats i contraris.

El procés sembla que te la virtut d’aflorar les misèries dels espanyols. Ahir, avui i sembla que per sempre Catalunya en te la culpa de tot plegat. Fins i tot, com diu el Monedero podemita, del ressorgiment feixista. Com si desprès de la mort de Franco assassí hagués desaparegut.

ER està cometent l’error més gran de la seva historia i si JxCat si afegeix també. Indultar als presos amb les condicions que ja són publiques és el major èxit del “Gobierno de España” i del seu Estat. Ja no els caldrà practicar cap euro ordre més. És la liquidació del procés per uns quants anys.

Només aprofitar aquest indult venjatiu pot tenir sentit. Publicat al BOE tots els presos han de marxar a Waterloo i dir sense embagues que ho tornaran a fer.

Voler ubicar amb l’espasa apuntant al coll al Junqueras a la taula de diàleg és tal despropòsit que només és pot fer des de la rendició total.
​
Cal deixar clar que JxCat tot i creure que era millor fer Govern que anar a noves eleccions, a de fer tot el possible queper dir  nosaltres no som ER i que a Madrid al Sánchez no li posarem tant fàcil com ho fa el Rufian. Desaprofitar el 52% i 74 escons  avui, demà ho pagarem car i sobre tot quan a Espanya la seva confrontació és un fet.


0 Comments
Forward>>
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    April 2023
    March 2023
    February 2023
    January 2023
    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.