Sembla ser que el que proposen els de la CUP és la ruptura que no és va fer i fer-la amb totes les conseqüències. Sembla també que Junts pel Si, volen iniciar el darrer procés, anomenat constituent i d’un màxim de 18 mesos, per assolir la independència de Catalunya. Se’ns acut, que la independència és impossible sense ruptura. Per tant la concordança entre Junts pel Si i la CUP, respecte la ruptura és del 100 x 100.
Sembla també que els de la CUP, pel que van dir ahir al Paranimf universitari, no volen cap càrrec, traduït cap cadira. No volen ser al Govern. Reconeixen la victòria de Junts pel Si, i que ells són els que han de fer Govern. Gran declaració de principis que visualitza el millor i el pitjor d’una oferta política.
Millor, perquè és un missatge potent contra la compra i la corrupció. Pitjor, perquè renuncien a ser-hi com actors politics, en el que tothom defineix com el moment més excepcional i extraordinari per Catalunya aconseguir la independència.
Sembla que els de la CUP, volen transgredir, desobeir i incomplir tot el que tingui a veure amb la legalitat espanyola i passar pagina de la via autonomista. Un petit detall, obliden que part de la transició fins la ruptura definitiva rodarà per sobre de la via autonomista. Vulguin o no. Ara bé el que sorprèn és constatar com utilitzen les mateixes formes i armes de l’autonomisme més tronat. Anem a pams.
Els diputats de la CUP són necessaris per investir, o el que és el mateix per fer President a qui sigui, però podrien haver començat dient i proposant allò tant patriòtic de: si proposeu de President algú altre que no sigui Mas, nosaltres accepten el Programa de Junts pel Si i la transició que proposeu i sumen els nostres 10 diputats al 62 sense cap condició.
Mai sabrem si Junts pel Si i Mas ho haguessin acceptat, però si que podria haver estat un bon inici del darrer tram del procés. Ara el que tenim sobre la taula, és allò tant autonòmic de, negociem programes per repartir-nos cadires. Hem d’admetre que ara, tot plegat és més esperpèntic. No volem càrrecs ni cadires, però volem que el Govern faci el que nosaltres volem. Sembla que per les CUP en l’Univers internacional existeixen dos tipus d’independències, la de dretes i la d’esquerres. Fals, un País independent serà d’esquerres o de dretes depenent de la decisió dels seus ciutadans, però mai tot el país, només ho serà la seva governabilitat.
La CUP, aquest cop l’erra. Els 18 mesos, temps per fer la transició, és el temps pactat per proclamar la independència. En cap cas són 18 mesos de govern autonòmic, Junts pel Si proposa la transició amb procés constituent i salvar el dia a dia autonòmic de la millor forma, tenint en compta l’ofegament de tot tipus espanyol.
Fer la ruptura al 1977 tenia una connotació legitima inqüestionable. Trencar amb la dictadura franquista avalava fer-ho. Ara, tot i que tenim tot el dret a trencar amb un Estat que ens maltracta, no podem obviar que Espanya ara té el reconeixement democràtic internacional, cosa que obliga a fer la ruptura utilitzant els mecanismes més democràtics que puguem. La ruptura final, ha de ser irreversible i perquè sigui així se’ns ha de reconèixer internacionalment que som un Estat i això només succeirà si som majoria i practiquem allò tant universal de la unitat. La resta salva pureses ideològiques, però mai servirà per l’objectiu, la independència.
Construir la independència només és pot fer des de la transversalitat ideològica i de moment Junts pel SI han demostrat que és possible. Les CUP han de decidir si és sumen o no. No fer-ho suposarà inevitablement unes noves eleccions i és el pitjor escenari, que comportarà segur costos de tot tipus, pel procés i per la CUP.