ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

LA REPÚBLICA EN MARXA.

16/10/2017

1 Comment

 
Picture

Dijous 19 és el segon ultimàtum que Rajoy a donat al President Puigdemont i només que els termes emprats siguin els mateixos, el Govern espanyol aplicarà el que ja està fent per la porta del darrera, el 155.

Tot ha estat i sempre molt senzill el perquè de tot plegat. Els arguments de la desafecció i la posició d’assumir el dret a decidir, ja és un fet irreversible. Sortir del atzucac hagués, encara és plausible i entenedor, i segur beneficiós per tothom. Com fer-ho era senzill i en termes democràtics inapel·lable. Un Referèndum. Un Referèndum per comptar-nos, per acceptar que l’autonomisme controlat és el que volen la majoria o la independència. Tant senzill com l’única possibilitat per sortir del atzucac on som.

Ho van fer els canadencs i quebequesos amb una llei que superava la seva Constitució. Ho van fer els anglesos amb els escocesos desprès de dos anys de negociació. La pregunta és perquè al Estat espanyol no és pot fer, sobre tot perquè tothom assumeix que més d’un 80 % de la població catalana el vol.

Ni lleis, ni Constitució impedeixen fer un Referèndum pactat i dins la legalitat espanyola. Un Referèndum per decidir i enllestir. Si guanya el No, guanya l’autonomisme i la dependència i si guanya el Si, República. Cap altre camí ens resoldrà la situació en termes de diàleg i pacte. Catalunya si ho fa sense acord, patirà, segur, però que ningú ho dubti que Espanya també.

Si finalment el dijous, Rajoy i els seus “suporters”, enceten el camí del 155, Catalunya tindrà tota la legitimitat per tirar pel dret. Espanya haurà demostrat que no vol que la ciutadania decideixi. Que no reconeix las urnes com el millor mitja per resoldre desavinences i desafeccions que avui són mes profundes que ahir.

No caldran dos mesos. Tampoc més mediadors, el dijous Rajoy amb el concurs dels socialistes i els de Rivera, activarà definitivament el 155, a no ser que el President Puigdemont traeixi als catalans, cosa impensable.

Per tant si l’escenari és aquest, el dijous per la tarda al Ple convocat, i aplicant la resolució de les lleis del Referèndum i Transitorietat s’ha de Proclamar la independència de Catalunya amb un Estat en forma de República. A partir d’aquest moment i sense dilacions el Govern a d’emetre com a mínim quatre decrets per mostrar al mon i a Espanya que ja exercim.

Un decret per controlar tot l’espai radioelèctric. Un decret per dir-nos que les liquidacions per rendes del treball, impostos i declaracions de renda s’han d’efectuar a la Hisenda catalana. Un decret que situa el control de les fronteres i duanes a la policia, Mossos, i personal de la administració catalana. I finalment un darrer que ordeni el control dels aeroports i ports.

L’altra consideració és més de partit, però té tot el sentit del mon. Retirada immediata dels diputats i senadors del PDeCAT i ERC del Congrés espanyol. Si som República no hi fem res legitimant un altre Estat ni participant d’una legislació espanyola i autonomista.
​
El dijous 19 d’Octubre tot quedarà clar o 155 o República. Nosaltres preferim posar la República en marxa.


1 Comment

ALS "HIPERVENTILATS"

15/10/2017

0 Comments

 
Picture

No és cap novetat dir que tothom vol i desitja que les coses és facin com un vol. Legítim, però en política i per construir ens cal delegar, confiar i esperar compliments.

Segur que el discurs del nostre President, responsable únic i final a l’hora de fer complir les decisions del Govern i mandat del Parlament, no ha agradat a tothom per igual.

Hem arribat on som per una inquebrantable unitat política i social. Ni el PDeCAT, ni ERC, ni la ANC, ni Òmnium, ni l’AMI, ni les CUP, per si sols haurien aconseguit que tinguéssim una majoria parlamentaria per la independència i un Govern que contra tots els pronòstics va fer possible el Referèndum.

És fals que els que volem la independència i una Catalunya lliure ahir, avui i sempre, vulguem dilatar en el temps per gaudir-ne. També és fals que el Govern i Junts pel Si estiguin dividits pel ritme o per com respondre a la negativa de negociació. Estratègicament deixar la porta oberta a la negociació ens ha donat fins i tot més adhesions internacionals, encara que només sigui per condemnar la violència. No serà el mateix declarar definitivament la independència amb recolzaments immediats que fer-ho sense. Sense reconeixements la viabilitat d’èxit tenint en contra tot un Estat i la UE, segur que serà més complicat. No diem que impossible.

Governem-nos, si però sembla que l’eslògan era per uns. Els altres sembla que només han volgut pressionar, incidir i vetllar com la Inquisició per que ningú abandoni el sant camí.

Posar en dubta les decisions del nostre Govern, avui només servei a la reacció, al govern espanyol i tot el seu entramat de suport. Per cert entramat que perdona els crims del franquisme, la seva corrupció, però no l’assassinat del President Lluis Companys.

Carles Puigdemont en nom del Govern va dir que el Referèndum va ser legal i legítim i que assumia el resultat per declarar la independència. Cert que va afegir que la declaració quedava en suspens, escoltant veus variades per deixar la porta oberta a la negociació i acord. La pregunta que no cal que ens fem és si creiem que el President ara renuncia a la independència. Qui ho faci ara potser persegueix altres objectius.

Hem fet confiança. Uns van exigir canviar el lideratge. D’altres hi van posar una cadena de confiances i d’altres funcionen exactament com els inquisidors; “o estàs amb el que jo dic i penso o estàs contra meu i el càstig serà demolidor”.

A tots els hiperventilats, a tot aquells que tenim presa molta presa, a tots aquells que volem República, sapigueu que sense la unitat hem perdut.

Agradi o no tenim un Govern que ha complert amb tot el que ens a proposat. Tenim una majoria parlamentaria per la independència i tenim un poble mobilitzat, menysprear-lo, abaratir-lo o destruir-lo si que seria l’acte més irresponsable i fins tot antipatriòtic que el poble no mereix.

No sabem quina serà la proposta del President aquest proper dilluns. El que si sabem és quina és la resposta de Rajoy perquè ja la va donar al ple del Congrés el dijous passat: No a la mediació, no a cap negociació fora de la Constitució i si al imperi de la llei.

El President Carles Puigdemont, el seu Govern i el Parlament només poden donar dues respostes. La primera és abdicar de tot el procés i convocar eleccions autonòmiques. La segona és comunicar-los que som República i que els temps de negociació per un bon veïnatge no tindrà límits per part nostra i si finalment rebutgen tota mediació com per exemple la del primer Ministre de Bèlgica, farem efectiva la independència amb tots els ets i uts.

Som dels convençuts que serà la segona. Ara be, no és el mateix fer-ho des de la unitat d’acció indestructible o amb un moviment hiperventilat que no fa res més que situar dubtes contínuament que en cap cas suma.
​
La força del President i el seu Govern per declarar, negociar i triomfar només depèn del suport que tinguin. Un delegat sindical que no te el suport dels treballadors, mai  podrà negociar en condicions optimes ni aconseguir els èxits que segur els treballadors mereixen. Unitat i tenir clar que sense trencar amb el regim del 78, no construirem res, és el secret per guanyar els embats que tot un Estat ens oferirà els propers dies, mesos i potser anys. Com va dir el President Mas res serà fàcil, i sense unitat res serà possible.

QUE NINGÚ OBLIDI L'OBJECTIU ETERN DEL UNIONISME I LA REACCIÓ, TRENCAR-NOS I FRACTURAR-NOS, I COM FER-HO ELS IMPORTA UNA PUNYETERA MERDA. 


0 Comments

NI DRET D'AUTODETERMINACIÓ NI RECONEIXEMENT NACIONAL

12/10/2017

0 Comments

 
Picture

El suport del PSOE al Rajoy i el PP, té un preu assumible per Rajoy i segur el PP; “Reformar la Constitució”. Sembla que el pacte és començar els treballs d’estudi d’aquí sis mesos.

Mai han tingut cap intenció de reformar la Constitució. Reformar-la seria acceptar las deficiències del regim del 78. Proposar-ho ara, és la consideració infantil per tal d’acontentar al poble català i silenciar l’opinió publica internacional.

Qui no reconegui que el procés i la proclamació de la República catalana, els obliga, és que no ha entès res. No són les pressions internacionals, que potser també ajuden, no són un Govern i un Parlament que també, és tot un poble mobilitzat i amb el propòsit decidit de deixar de ser espanyols, el que ara els obliga a moure fitxa. El dia 1 i 3 d’Octubre en són la mostra.

Ens volen convèncer que hem de tornar a la senda constitucional i la legalitat espanyola. D’aquí aquest oferiment indirecte. Un oferiment invalidat de tacada des de que l’Estat espanyol continua mantenint la via judicial, repressiva, i un desplegament militar a Catalunya més a prop de la vigilància colonial que d’un servei social.

Recordar la LOAPA, la recentralització obscena del govern central i centralista, les sentencies d’un Tribunal allunyat de la mediació, d’una fiscalia i alguns jutges al servei del poder governamental, les retallades d’un Estatut referendat pels catalans legalment, la guerra bruta demostrada des de les clavegueres del Estat, la manca de compliment de sentencies a favor de Catalunya, els seus incompliments en matèria d’inversions a Catalunya, la prohibició de que el català sigui oficial a la UE, la persecució de la immersió lingüística. Les mal hi fetes són interminables, però acabem destacant la intervenció de la caixa de la Generalitat, cosa inaudita sobre tot perquè afecta als independentistes i als que no ho són. Fet que determina que ni tant sols som una autonomia, som una “región española” que és el que sempre han volgut.

No ho sabem, però segur que l’encertaríem si féssim una previsió de la reforma constitucional que pretenen fer. Segur que no modificaran els articles “patriòtics” de la “unidad de España”, de que el “ejercito es el garante de la unidad de España” i sobre tot de que la sobirania és única i “pertenece a los españoles”.

Ni reconeixement de que som una Nació i un poble i per tant subjecte polític, ni que tenim dret a la autodeterminació. Del que si tenim una certesa absoluta és que mai tindrem el “Concierto Basco – Navarres”.

Ni reconeixement com Nació, ni dret d’Autodeterminació ni Concert Econòmic. Una reforma que serà circumscrita a uns retocs, si és que hi són, i el sotmeti ment per sempre del poble català al espanyol. Traduït, els catalans no tenim dret a voler deixar de ser espanyols.

Ens cal reconèixer la valentia de Podemos i Pablo Iglesias defensant un Referèndum pactat. Ara només cal i desprès del front espanyol del PP, PSOE i Ciutadans, que entengui que el Referèndum pactat, el reconeixement d’un Estat plurinacional i d’un concert econòmic equivalent al Basc és impossible i per fi recolzi definitivament la República catalana com eina per acabar amb un Estat corrupte i el regim del 78.

Podemos pot apuntar-se a la reforma constitucional que proposa el PSOE i ara el PP. Si ho fa ha de saber que definitivament s’instal·larà al costat dels corruptes i dominadors de la partida. El 15 M i el que va representar seria una entelèquia i es refermaria el bipartidisme com a part integrant i defensor del regim del 78. PP, PSOE, Cioutadans, PNV i alguns perifèrics són majoria per reformar la Constitució. “Ojo al dato”.

Catalunya ja s’ha determinat. Catalunya ja és República i l’únic que esperem dels demòcrates dels pobles de la Península és el seu recolzament, com nosaltres farem amb ells. D’això s'en diu fraternitat. Les reformes que faci Espanya són exclusives. Nosaltres no reformem hem iniciat la construcció d’un Estat lluny del franquisme, a prop de Montesquiu i sobre tot amb la voluntat de fer cada dia més democràcia i llibertat.
​
Per cert que ningú oblidi que Rajoy és President gracies al PSOE i vulguin o no són corresponsables de tota la repressió política, judicial i policial contra la gent de Catalunya.


0 Comments

JA SOM REPÚBLICA

11/10/2017

0 Comments

 
Picture

Tenim un gran estadista. Tenim un gran patriota. El president Carles Puigdemont ha fet honor a tots i cada un dels compromisos. Lleis, Referèndum i proclamació de la Independència d’acord els resultats del 1 d’octubre.

És possible que la suspensió dels efectes de la proclamació no hagi agradat a molts o pocs. També és possible que no s’entengui que som al segle XXI i que la globalització econòmica i social requereix d’estratègies molt depurades i d’un tacte formal extraordinari.

El President Puigdemont ha fet i dit el millor per acabar definitivament amb el procés i començar amb el procés constituent.

No caldrà esperar, segurament ni dues setmanes, per que el mon sencer vegi que Espanya i el seu Estat ni negocia ni admet mediadors. Espanya i les seves variades castes, saben que el que perden no és un tros d’Espanya, és el seu estatus quo. Aquest fet impedeix qualsevol solució negociada i ens garanteix la repressió que podria ser desfermada.

És increïble que els puristes de les CUP no hagin entès que el President i Junts pel Si no han renunciat a res. Puigdemont el que ha fet és escoltar als que volen Media. El que ha fet és dir-nos als independentistes i als unionistes que la paraula ara la té el govern espanyol i en funció de la seva resposta, els efectes seran immediats.

Hem esperat més de tres segles, esperar un temps raonable, el que digui i marqui el President, és el que el President és mereix. Discutir-ho, posar-ho en dubta és quelcom que Puigdemont no és mereix.

Guanyar la partida i fer escac i mat dependrà del manteniment de la unitat política i social. El trencament d’aquesta unitat és el que ara continuen treballant els medis espanyols. Siguem intel·ligents. Fem costat al President i desprès ja proposarem com ha de ser la República. Si perdem cap República serà possible. Prenguem-ne bona nota.


0 Comments

VA DE DIGNITAT I EN DEFENSA PROPIA.

10/10/2017

0 Comments

 
Picture

Demà pot ser un dia històric per Catalunya. Dema pot ser l’iniciï d’un futur que segur serà engrescador i molt millor del que sempre ens ha ofert Espanya. I no serà fàcil, segur, però els espanyols ens han ajudat i molt perquè ho sigui.

Qui no tingui clar, i el dia 1 d’Octubre en varem tenir una petita mostra, del que és capaç de fer Espanya i el seu Estat, o és un temerari, o és no saber que Espanya és juga la seva pervivència de casta.

Dit això, faran i desfaran a conveniència. Amb la llei o sense. Amb clavegueres o sense. Que ningú dubti que l’atac serà total i destructiu. Els hi és igual si malmeten l’economia, si fracturen la societat, si l’ordre és de base policial. Espanya i el seu sentit imperial no deixa espai a enteses que ells no desitgin.

Sembla i no volem dubtar que demà el President Puigdemont proclamarà, declararà, ens és igual el terme, la independència de Catalunya. Té un mandat legal i legítim per fer-ho. Ara bé som dels que pensem que de la mateixa forma que hem anat superant tots els entrebancs que Espanya ens ha posat, el Govern te les previsions adequades per tal de que la declaració no sigui paper mullat.

Tenir unes mínimes garanties internacionals de reconeixement. Tenir resolt el finançament general i institucional com a mínim pels primers 6 mesos és indispensable.

Comparar el nostre procés amb els d’Escòcia i Quebec és el que ens hagués agradat. Comparar-lo amb les noves Repúbliques Bàltiques seria un error. Aquestes, algunes abans que d’altres, ho van ser per una guerra infame i perquè no tenien un Estat matriu cosa que en cap els requeria d’un reconeixement immediat.

Catalunya i donat que no hem pogut fer un procés pactat, ens enfrontem a tot un Estat. Estat reconegut, Estat amb infinitat de ressorts per boicotejar-nos. Algú pot pensar que la declaració serà innòcua i que els espanyols, que no poden ser altra cosa, acceptaran calladament la nova realitat? Doncs res més lluny. Espanya respondrà com sempre amb repressió, sense negociació i amb la màxima de vèncer.

Si no tenim reconeixements immediats calcem-nos. Si no tenim finançament pels propers sis mesos calcem-nos. Volem pensar i creure que si varem ser capaços de posar les urnes, malgrat tot un Estat policial, també hauria de voler dir que hem estat capaços d’haver fet prous amics internacionals per afrontar el darrer trajecte per consolidar la República.

Ni negociació ni mediació. És més, el cercle "virtuós" de les esquerres i dretes espanyoles, avui el Pedro Sánchez la tancat. El socialisme espanyol i català s’arrenglerà, a favor del estat de dret, i menteixen, ho fan a favor d’un govern neofranquista de dretes i corrupte. Aquesta senyal no és menor i que tampoc ningú dubti que el socialisme espanyol farà tot el possible perquè la internacional socialista, que de moment calla, també parli. És una llàstima que la nova esquerra no hagi fet l’aposta definitiva per trencar el regim del 78. El seus dubtes els situen amb la legalitat espanyola. De fet haurien guanyat molts més adeptes si haguessin situat el seu debat amb termes internacionals d’Autodeterminació i la Confederació de Repúbliques Ibèriques. Allà ells, però ens veiem en cor d’assegurar que mai podran guanyar la batalla reformista. Espanya s’agrada i molt com és. Només el trencament que no va ser al 77 podria engrescar a la bona gent dels pobles de la Península.

Espanya vol la rendició incondicional dels catalans. Espanya va descobrir el 23F, que amb aquesta Constitució el seu somni d’una sola Nació és possible. És un fet que el seu somni no és el dels catalans. Negociar fora dels termes autonòmics vol dir que accepten pobles, llengües distintes i maneres de fer diferents, i això voldria dir refer el regim del 78 i la seva Constitució. Impensable.
​
En cap cas volem dir que només s’ha de fer la DI amb els asos guardats. Si no els tinguéssim també. Fer-ho amb les pitjors condicions allargaria en el temps la independència de Catalunya, però si més no, mantindríem la dignitat com a poble que no és poca cosa. Per tant demà amb ajut internacional o sense la declaració d’Independència és inajornable.


0 Comments

IRREVERSIBLE.

9/10/2017

1 Comment

 
Picture

Malgrat la legislació espanyola, Catalunya amb el seu Parlament legítim ha decidit. Van  decidir els partits construint un Programa polític tranversal que resumit volia situar el Dret d’Autodeterminació a l’estadi previ per la República independent.

Els fets són tossuts, però a l'hora esclaridors. El Govern del President Puigdemont ha complert tots i cada una de les propostes per arribar on som. Politiques socials indiscutibles malgrat l’oposició espanyola i els seus tribunals. Desenvolupament d’eines d’Estat com la Hisenda catalana. Peticions interminables de diàleg per resoldre la situació política. Aprovació d’uns pressupostos expansius i de caràcter social malgrat l’oposició i les retallades financeres del Estat espanyol. Finalment l’aprovació de les dues Lleis, del Referèndum i Transitorietat, per fer possible que els ciutadans de Catalunya decideixin al Parlament.

Impecable des de el punt de vista democràtic i impecable fins i tot amb la legalitat espanyola i com no amb la internacional.

La via judicial i policial és l’única proposta, fins a dia d’avui, que la part espanyola ens ofereix. Intervenir els comptes de Catalunya i escampar la pretensió que als carrers estem al Fart West i situar milers de policies espanyols i guàrdies civils tenca el cercle de la proposta espanyola. Tot amb l’argument de que els catalans ens hem situat fora de la llei.

No aprovareu les lleis per autodeterminar-nos. No hi haurà Referèndum. No hi hauran urnes. No hi hauran paperetes. No hi haurà cens. No hi haurà recompte. Ara ens diuen que tampoc declararem la independència.

Qualsevol persona o institució neutral, convindria que el Govern espanyol, el seu Estat i els seus col·laboradors necessaris han fet un estrepitós ridícul i han mostrat al mon la seva incapacitat política, judicial i policial per aturar el dia 1 d’Octubre i la vaga de País del dia 3.
No tenim bola de vidre. Tampoc som part del Govern de Catalunya, però som dels convençuts de que el Govern complirà. Complirà amb les Lleis legitimes aprovades al Parlament i amb el resultat del Referèndum. Ras i curt vol dir proclamar la Independència i iniciar el procés constituent.

Qui no vulgui veure que serà difícil seria fer un acte irresponsable. Ens estem enfrontant a tot un Estat. El cap del Estat espanyol i el govern espanyol han avisat, la repressió serà total. Ensortir-nos dependrà de tots els catalans demòcrates i patriotes.

Situats on som i saben que la darrera proposta de mediació ha estat rebutjada i frontalment pel Rajoy, el President Puigdemont i si ja estava clar, no té cap més remei que complir amb la legalitat catalana, no fer-ho seria una traïció en tota regla als catalans que durant més de 7 anys ens hem mobilitzat per defensar Catalunya i la nostra dignitat com a poble.

El pitjor escenari seria que perdéssim la partida. La repressió, desprès del que hem vist i patit, pot no tenir límits. Veure com empresonen a tot el nostre Govern, tanquin el Parlament, ilegalitzin partits, per cert com van fer a Euskadi, seria indescriptible. No només acabaran el seu procés recentralitzador per construir la única nació possible, la espanyola, acabaran amb la televisió publica catalana, amb l’escola catalana, amb la policia catalana i sobre tot amb la nostra llengua. La resta de competències mai han estat nostres, han estat una graciosa concessió.

Malgrat aquest escenari no desitjat, el que no sap Espanya és que tard o d’hora fugirem d’aquesta Espanya neofranquista. És irreversible, avui el jovent s’ha situat i ho ha fet a favor de Catalunya. Ja no som només les generacions del antifranquisme, o la del autonomisme els favorables a la República, ara també ho són els joves.


1 Comment

AMOR FRATERNAL.

8/10/2017

0 Comments

 
Picture

Negar que molts castellans, gallecs, bascos, andalusos, gent del País Valencia i Ses Illes ens estimen i fins i tot ens entenen seria una temeritat i no entendre que els demòcrates i bona gent són una majoria a la Península també seria un despropòsit. Dels espanyols ni amb parlem.

Qui parla normalment de fraternitat són gent d’esquerres i republicans. Els monàrquics parlen i executen l’absolutisme, que a dia d’avui el disfressen a Espanya amb una democràcia tant irreal com manipulada. Llei mordassa i un tribunal constitucional que actua com un tribunal normal i gens neutral ho diu tot.

Sembla que avui tothom sap qui practica la dita fraternal, la impositiva i la de respecte. La fraternal la practiquem, i no d’ara, els catalans. Un pacte fraternal per la transició traït pels anomenats espanyols. No el practiquen els que ens insulten, ens menyspreen la nostra llengua, ens peguen per voler votar, ens persegueixen per seguir la democràcia i sobre tot pretenen que siguem un poble sense futur, o pitjor lligats a una Espanya decimonònica, centralista i jacobina.

Quan un Govern de la “nació suprema” i tot l’entramat del seu Estat vol i pretén ofegar les aspiracions legitimes i democràtiques d’un poble, vol dir que la fraternitat se la passa per l’engonal.

Quan uns partits espanyols reclamen el sotmeti-me’n a la llei, aplaudeixen la repressió als ciutadans i menyspreen la voluntat expressada democràticament, queda clar que per aquesta gent la fraternitat només és un eslògan. L’estimació, estimar i qualsevol apreciació de l’estil, amb els espanyols defensors del regim del 78 sorgit d’un pacte infame amb el regim assassí franquista, feia previsible on som ara.

Si ens estimessin si tinguessin el mínim sentit democràtic no ens maltractarien, física i mentalment. Si volguessin i s’estimessin la pau i la democràcia ens deixarien votar en pau.
Espanya i els espanyols que no poden ser altra cosa, seran els enterradors oficials del regim del 78. Els catalans l’accelerador necessari.

Que ningú s’enganyi la fraternitat vol dir respectar. La fraternitat dels ciutadans del Estat espanyol seria certa si ens fessin costat. Si defensessin el dret dels catalans a decidir sense matisos. Si denunciessin als que pretenen imposar, lluny de Catalunya, el que els catalans hem votat.
​
La fraternitat no és un fet polític, és estimar-nos, és ajudar-se, és ser solidari, però sobre tot és respecte. Alguns demanen fraternitat per defenestrar al Rajoy i nosaltres la demanen per proclamar la independència, perquè és el que el Referèndum de l’1 d’Octubre ha dictaminat i l’únic que volem i esperem és aquella fraternalitat que un dia els demòcrates antifeixistes del mon van practicar a favor dels republicans de les llibertat i de la República.

0 Comments

MEDIACIÓ I MEDIADORS.

7/10/2017

1 Comment

 
Picture

El President Puigdemont va descol·locar a propis i estranys, menys al seu Govern, quan amb un discurs impecable ple de democràcia i pacifisme va demanar una mediació al conflicte.

De mediadors n’han sortit com bolets. Grup Godo, CCOO, col·legi d’advocats, l’Església, el Síndic, Colau demanant als Consols mediació, personalitats politiques i socials de fora i fins i tot Suiza s’ofereix.

La crida del President ha fet forat. Cap demòcrata pot desoir la crida del President. El conflicte només té dues possibles solucions, o acord amb Espanya o declaració d’independència d’acord la legalitat i legitimitat catalana.

Els indicis que el borbó, Rajoy, PP, PSOE i Ciutadans, són contundentment contraris a cap mediació. Ras i curt que la negociació no entra en els seus plans. Els plans d’Espanya és redueixen a augmentar la repressió judicial i policial i guanyar la partida amb 10 a zero.

No volen mediadors i no volen acceptar cap negociació que suposi qualsevol reconeixement del poble català. Acceptar la mediació seria reconèixer primer que Espanya te un problema, cosa que mai han reconegut i que Catalunya i el poble tenen dret a la seva sobirania. Seria la fi del regim del 78 i posar els fonaments d’una possible Confederació d’Estats.

La proposta del Govern de Catalunya d’acceptar mediadors, mostra sense embuts qui practica la democràcia i qui només una llei, una justícia i una policia. Cap negociació. Cap proposta. Cap indici de que si perdem aprofundirien cedint amb mes autogovern. Si per posar urnes, si per exercir la democràcia l’únic que se’ns proposa és més Llei i més repressió, no volem pensar que pot passar si finalment perdem.

El temps de la mediació s’ha d’acabar quan és constitueixi el primer Ple del Parlament. Un Ple que ha de servir per proclamar la Independència. Catalunya ha proposat de tot per acordar-ho tot. És Espanya amb la seva intransigència per protegir el seu regim la que ha dit no a tot. Hem arribat a la fi del trajecte no volen negociar ni mediadors. Proclamem la independència i demanem una nova mediació, però aquest cop per repartir-nos els actius i passius.


1 Comment

CARTA OBERTA A GERARD PIQUÉ

5/10/2017

0 Comments

 
Picture
 
És provable que mai llegeixis aquest escrit. No renunciaré però a dir-te “quatre” coses pels seu nom. Sobre tot perquè penso que l’erres amb algunes de les teves apreciacions. Respectables, això si, però donat el moment que Catalunya i la seva gent pateix, crec necessari puntualitzar i matissar les teves darreres declaracions.

És important recordar que la Llei d’Esports espanyola, és l’única de la UE, que obliga als esportistes espanyols a obeir la crida que facin els seleccionadors “nacionales”, sota l’amenaça de retirar la fitxa professional per competir a la Lliga espanyola en qualsevol matèria. Seria una bona excusa i donaria una certa dignitat dir que si va per això. Com sempre tot molt democràtic.

No ho se, he de suposar que si, que recordaràs un tal Oleguer Presas, jugador lateral del Barça. Aquest jugador va ser cridat pel seleccionador Vicente del Bosque, per cert una bona persona i van acordar que no jugava. Oleguer va patir un setge brutal a partir d’aquell moment en tots els camps espanyols.

Ens dius que un independentista podria jugar amb la selecció espanyola per la raó de que a Catalunya no en tenim. Fals, molts i jo mai ho farien i l’Oleguer tampoc.

Ens dius que hem de ser coherents, tenir respecte a totes les opinions i intentar parlar. Cert i sens dubta aquest és el millor camí. Però sembla que és el camí d’una part, l’altra ens persegueix, ens vol anorreats, ens vol sotmesos, ens vol sense llengua, ens vol difuminats, ens maltracta mental i físicament, i ens vol només espanyols.

Te’ns raó en dir-nos que la teva reacció, el que diguis i facis als catalans ens afecta ben poc. No ho diem per les diferencies “lògiques” del salari que tu reps respecte de la majoria de catalans, ho diem perquè i tens tot el dret i sobre tot perquè la majoria de catalans fa temps que hem decidit.

El teu esforç és banal. Mai podràs amb tota l’orquestració mediàtica i corifeus espanyols a sou del Estat espanyol. Has perdut la batalla de la pedagogia, si és que en algun moment era ho ha estat la teva intenció.

T’insulten a tu i als teus. També insulten als teus amics d’aquí. “Bueno”, be ara han iniciat la següent fase, la repressiva, la de pegar avis i avies, a homes i dones i qualsevol que se’ls posi pel davant. No ets ven rebut als camps espanyols amb el Barça i amb la “selección española” menys. Ells mai faran un referèndum per saber quants t’odien i quants no, però les imatges que rebem són esfereïdores i qualsevol persona amb una mínima dignitat el que faria és pensar-s’ho.

No Gerard el temps de la equidistància, el temps de la pedagogia amb els intransigents espanyols i el temps de la indefinició s’ha acabat. Ho vols la independència de Catalunya i ho dius obertament, que voldria dir que plegues de la “selección” o jugues amb la selecció espanyola per imperatiu legal i calles.

0 Comments

ES ARA, HO SEGURAMENT MAI.

4/10/2017

0 Comments

 
Picture

El dia 1 d’Octubre passarà a la historia com la continuació del 11 de Setembre del 1714. Espanya i el seu Estat, i com sempre, ens vol, dins del seu poder decisori. El que és i representa Catalunya amb la independència pot ser la fi de la Espanya com la coneixem, i vulguem o no, les classes, o castes dominants, saben que sense Catalunya hauran de reinventar la Espanya del Felip V i el Duc d’Olivares.

No va de quants catalans i catalanes ens hem mobilitzat els darrers set anys. Tampoc va només de drets si o no. Una Llei mordassa ens ha penalitzat una bona part dels drets i per vergonya de forma legal. Va de llibertat i del dret universal a decidir el que vulguem.

Després de les grans mobilitzacions, democràtiques, legitimes i pacifiques dels catalans, el Govern espanyol, els seus còmplices, i amb el discurs del Felipe VI, ens han mostrat quina és la negociació i quin és el seu objectiu.

PP, PSOE i Ciutadans són el front de la Llei, de la Constitució i dels Tribunals de “justícia”. No volen negociar. No fan cap proposta que no sigui el que hem esmentat. La seva proposta és una rendició en tota regla.

Tenim una Llei del Referèndum legal i legitima. Tenim una llei de Transitorietat legal i legitima. Finalment el Referèndum ha esta possible a pesar d’un Estat que interpreta la democràcia reprimint indiscriminadament al poble.

Continuen pressionant al Govern, al Parlament, a Junts pel Si, a UGT, a CCOO, a la patronal, a la banca, als municipis, i a la societat civil en general per evitar la Declaració d’Independència. Sabem que fer-ho tindrà conseqüències. Sabem que Espanya i el seu Estat poden fer alguna bestiesa, normal per ells, però anormal als ulls d’Europa. Ara bé si el Govern presidit per l’Honorable Carles Puigdemont penses, proposes que hem de fer una “aturada tècnica”, sotmesos a pressions inconfessables, i sense cap proposta del Govern espanyol diferent al compliment de la seva llei, el daltabaix seria extraordinari i molt ens temem d’un abast incalculable. Als de les CUP no els pressionen perquè ho tenen clar.

Els borbons, el Govern espanyol, el seu Estat i els seus corifeus han parlat i prou clar. Res a fer, res a negociar, de moment i el que és més important els catalans també han parlat i ho han fet el dia 1 i 3 d’Octubre, sense fissures i amb determinació.

Els catalans estem disposats, només esperem que els nostres representants i líders també. Sabem que la jugada és per guanyar. Perdre serà la fi de Catalunya com la coneixem fins ara. Sense autonomia,  escapçada i limitada, sense mitjans públics de comunicació, sense una escola catalana, sense una policia Mossos catalana, sense una llengua semioficial i condemnada a la seva residualització i extinció.

Espanya i el seu Estat no consenteix cap oposició als seus designis històrics. Espanya no canviarà i el front unionista amb el Felip VI al capdavant ho certifica. Com deien els vells, guanyar o morir com a poble. Ni més ni menys.


0 Comments
<<Previous
Forward>>
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.