ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

EL PODER CASTELLÀ HO VOL TOT.

16/11/2017

0 Comments

 
Picture

Els de la quinta dels 50 som la marca vivent del que va suposa adoctrinar. A casa la llengua normal era el català, fora i arreu el castellà. El castellà a l’escola i amb càstigs inclosos si se t’escapava el català. El castellà al ajuntament. El castellà a la “justícia” franquista. El castellà als grisos i guàrdia civil perseguint el català. El castellà a qualsevol registre. El castellà a totes les publicacions. El castellà amb el “Espiritu Nacional” de la falange. El castellà per eliminar el català en qualsevol àmbit públic escrit. El castellà a tots els mitjans de transports. El castellà com única eina de transmissió escrita. El castellà com única eina comunicativa fins els gairebé els 70.

Ens van adoctrinar amb castellà, amb el franquisme i el falangisme i van fracassar. Les nostres arrels i voluntat ha fet possible arribar on som. Això si que era adoctrinament en estat pur.

Nosaltres hem après a defensar-nos i com subsistir als embats d’un Estat castellanitzador i uniformador. Ho hem fet amb intel·ligència al llarg de tres segles. Ara però, podíem perdre la guerra identitaria i amb ella la distinció de poble.

Espanya, el seu govern, el seu Estat, els unionistes espanyols, les clavegueres, el sistema judicial, el sistema repressiu, i els abanderats del procés anorreador dels pobles diferenciats de la Península, han descobert que legalment, democràticament i amb el suport d’una Unió Europea maldestra, poden anorrear-nos definitivament.

Ciutadans va néixer amb l’objectiu inicial d’acabar amb la immersió lingüística a Catalunya. Són amb els del PP, els que avui pretenen espanyolitzar-nos definitivament. La llei WERT i ell mateix ho va exposar amb tota claredat. “Una ley para los españoles i para españolizar a los niños de Catalunya”.

Rajoy i Ribera, són avui els paladins per acabar amb el sistema escolar públic de Catalunya. L’argument que utilitzen és que a les nostres escoles no s’ensenya el castellà. De fet volen girar la truita, dient-nos que nosaltres fem el que el franquisme feia amb el català. Amb la seva legalitat volen tornar als seus orígens, implantar al castellà foragitant el català, orígens que venen d’uns “Reales Decretos de Nueva Planta” signats pel victoriós borbó Felip V al 1715.

Que ningú s’enganyi els partits dits constitucionalistes, ni volen la plurinacionalitat ni cap altra cosa que no sigui Espanya i una sola llengua oficial el castellà. Avui també podem afegir que ni tant sols volen reformar la seva Constitució, eina que els permet fer el que fan i legalment diuen.

El 21 de Desembre perdre no voldrà dir estar quatre anys governats per un català espanyol, voldrà dir estar governat per un espanyol que amb perfecta concorcondancia amb Madrid, poc a poc i sense que és noti l’eficàcia aniran liquidant tot allò que faci referència a la identitat catalana començant per la llengua i acabant amb la nostra historia, i ja se sap un poble sense llengua ni historia deixa de ser-ho. Els de la Catalunya Nord ens en poden fer cinc centims.

Només podrem defensar-nos guanyant el 21 de Desembre. Aquestes eleccions poden ser el Referèndum que mai voldran. Si guanyem amb vots i Diputats, restaurem la legitimitat del President Puigdemont, i fem valer la democràcia adequadament, aquest cop si que la partida pot fer un dels darrers moviments.

0 Comments

PER FI FAREM LA MOCIÓ DE CENSURA AL RAJOY.

15/11/2017

0 Comments

 
Picture

Fins al dia 27 d’Octubre el Govern i Parlament de Catalunya tenien la iniciativa política i eren els “amos” del relat polític a Catalunya i fora. El dia 28 amb l’aprovació al Senat del 155 i les mesures executives, Rajoy ens guanyava, per uns metres el nou relat. La convocatòria d’eleccions, això si, autonòmiques, creava un cert desconcert en les files del independentisme i aparentment un relat que per primer cop feia guanyadors als unionistes.

Tothom fins i tot les CUP, ho ha entès, nosaltres també. S’han de reconvertir aquestes eleccions i participar-hi. Uns diuen per obrir el procés constituent. Altres per implementar la República proclamada. Com no, els unionistes per aprofundir en la construcció de la “Nación española una grande y libre”. Finalment en tenim que el que volen és més del mateix, autogovern limitat i controlat des de Madrid. De moment encara no sabem exactament que ens proposen els del procés. Insistim, ens mereixem claredat i potser menys cop de pit.

Doncs be, existeix quelcom diferent, però que pot servir i molt per imprimir una velocitat més per acabar amb el regim del 78. Acabar amb el PP i Mariano Rajoy. La mort política dels hereus del franquisme és possible. La corrupció estructural i sistèmica del PP, provat judicialment, l’afectació de quantitats ingents de persones del PP en l’entramat corrupte, ho fan possible. Només ens cal donar l’estocada final.

Rajoy és vanta de que ell com President d’Espanya és el primer President a la Unió Europea, que desprès de la Segona Guerra Mundial, destitueix un Govern legal i legítim i convoca eleccions usurpant el paper dels qui ho poden fer.

Si els que defensen el posicionament de Rajoy perden el dia 21 de Desembre, qui perd és Rajoy. La credibilitat, la eficàcia i la previsió dels conflictes politics no resolts, mostren amb cruesa el nivell democràtic i desastre amb la gestió d’un govern espanyol liquidador de la diversitat.  El govern del Rajoy i desprès de dir que no hi hauria un 9N, no s’aprovarien les lleis del Referèndum i Transitorietat, que no és faria el Referèndum, ni que hi haurien urnes, sobre i paperetes, ha extingit el seu redit polític i de gestió. Rajoy, el seu Estat i els col·laboradors necessaris han fet un ridícul estratosfèric. Una petita “región autonómica” ha fet el que deia i tot el poder d’un Estat no ho ha pogut impedir.
​
Que guanyem altra cop els sobiranistes independentistes, serà la moció de censura que els del PSOE no han volgut fer mai. Una moció de censura en tota regla i no només contra el Rajoy, també ho serà contra el Pedro Sánchez i el Rivera. Pensem-hi.


0 Comments

JUNTS PER CATALUNYA.

14/11/2017

0 Comments

 
Picture

El President legítim de Catalunya Carles Puigdemont, no podia ni pot encapçalar cap llista de partit. ERC i les CUP i d’altres han decidit que millor anar separats que junts. Sembla que la dita de que la unió fa la força, no s’escau en el mon polític.

Malgrat no tenir “llista de País”, continuem tenint la possibilitat de guanyar la partida. Gabriel Rufián ha marcat el camí. Restitució de les Institucions, Govern i President legítim de Catalunya, Carles Puigdemont. Ni més ni menys. Rufián potser sense voler-ho ens ha dit que la unitat és possible si l’objectiu és comparteix. Caldrà estar molt amatents amb els Programes de partit.

Junts per Catalunya ha de ser la llista guanyadora a les quatres circumscripcions. També ens cal saber, una vegada restituït el Govern legítim, quines seran les accions de govern i l’objectiu polític immediat. Acabar amb els tacticismes i fer política amb majúscules serà el que toca. Lluitar per la Presidència seria el pitjor escenari que els catalans ens mereixem.

Espanya i el seu Estat han conformat amb les seves actuacions una causa general contra Catalunya. Les causes generals és guanyen a les urnes i ja que hem decidit competir en unes eleccions il·legítimes, s’han de guanyar i dos haurien de ser els propòsits. El de conformar la proposta política pel dia 22 i evitar qualsevol confrontació partidista.

Qualsevol confrontació per petita que sigui, reafirmarà que  les eleccions són partidistes i autonòmiques. Volem entendre que les llistes separades ho són per eixamplar la base electoral,  no per aprofundir en les diferencies ideològiques o socials, que hi són, però que avui no toca aquesta confrontació.

Seria per tant logic pensar que el de menys és guanyar amb diputats per partit, el que toca és guanyar amb la suma de diputats i de vots. Si això és així, ens estalviarem una campanya de programes enfrontats en el mon sobiranista independentista.

Per tant, demanem i farem campanya perquè la candidatura del President Carles Puigdemont guanyi sense retrets i amb la màxima unitat possible. L’única forma de restituir la legitimat de les nostres institucions és que primer guanyi la llista del President i desprès la del Vicepresident. Cap altre ordre s’entendria a Espanya i Europa. De fet el que Espanya voldria és que els independentistes perdéssim i que Puigdemont quedes en tercera o quarta posició. Ara a més de voler que ens dividim volen des legitimar al President i el que representa.
 
Junts per Catalunya ha de tenir el suport de tots aquells amb representació institucional i social que han manifestat estar al costat de la proposta del President. Junts per Catalunya s’ha de convertir amb l’eina de restitució institucional.

Junts per Catalunya ha de guanyar per dignitat, pels presos politics, contra el 155, contra les vel·leïtats partidistes en un moment excepcional, pel retorn de les nostres Institucions, per dir a tothom que el molt Honorable Carles Puigdemont és el President legítim i que ho continuarà sent fins que la mort, el Parlament o unes eleccions democràtiques el destitueixin. Junts per Catalunya ha de ser el camí perquè se’ns reconeix-hi i per evitar fer del Parlament i Govern altra cop un eina autonòmica, limitada i presonera d’un Espanya retrobada amb el franquisme.


0 Comments

ELECCIONS AUTONÒMIQUES O CONSTITUENTS.

13/11/2017

0 Comments

 
Picture

Sembla que la llista de País està morta i enterrada, a no ser que els patriotes voluntaristes aconsegueixin presentar la candidatura de electors a temps i que aquesta la encapçali el President legítim Carles Puigdemont.

Manifestacions unitàries, ANC, i gen com el Xevi Xirgo o Vincent Partal, no han servit per condicionar als partits, fonamentalment a ERC.

Ningú amb quatre dits de front pot negar que la situació a Catalunya és excepcional. Presos politics empresonats, un 155 imposat des de Madrid, liquidació de les institucions de Catalunya i el nostre President i quatre Consellers a l’exili.

Malgrat aquesta excepcionalitat, alguns pensen que les eleccions convocades pel PP amb el suport del PSOE i Ciutadans poden servir per marcar paquet o fer sorpassos antics.

Dos seran els escenaris que el dia 21 és podran donar. Que guanyin els unionistes espanyols, o que guanyem els de la República. Ni més ni menys.

Si guanyen els unionistes espanyols tindrem liquidacions a doju. Finiquitaran TV3 i Catalunya ràdio. S’acabarà la immersió lingüística. Finalment serem aquella regió d’Espanya on tot, absolutament tot és decidirà a Madrid.

Si guanyem els de la República, a dia d’avui encara ningú ens a dit i proposat com pensen entomar la governabilitat i amb quins objectius. El President Puigdemont malda per la unitat i restituir la legitimitat arrabassada des de Madrid. Però no en tenim prou.

És imperatiu que ERC, PDeCAT, i les Cup si finalment decideixen anar-hi, ens diguin si guanyem per fer que. No serà el mateix dir que volem eixamplar las bases sobiranistes des de una Autonomia intervinguda econòmicament i judicialment, que dir-nos, primer, que el President tornarà a ser Carles Puigdemont i que encetarem un nou procés que serà constituent.
Per tant, i si malgrat no anem units, se’ns ha d’explicar amb total claredat que és pretén d’aquestes eleccions il·legítimes. No fer-ho declararia sense dir-ho que s’accepta la fi del procés per la República, i la fi de moltes altres coses.

Deixar-nos orfes d’objectius, renunciar a construir la República a partir del dia 22 de Desembre, és quelcom que els milers de catalans perseverants i compromesos no mereixem. Queda dit.


0 Comments

FEDERALISME I SOLIDARITAT.

11/11/2017

0 Comments

 
Picture

Els del PP i Ciutadans, amb la boca petita parlen de reformar la Constitució. El que ningú sap, però ho intuïm, és que no és per aprofundir més en l’autogovern de les comunitats autònomes, segur que és tot el contrari. Reforma no volguda, però els temps i la dinàmica social reclama gestos d’aparador. Als del PSOE i UP també.

El federalisme de l’esquerra espanyola, és tot un embolic. És important recordar que el PSOE ha governat el regne amb majories suficient per com a mínim establir i legislar per federalitzar l’Estat espanyol. El resultat, una LOAPA, i un grapat de lleis orgàniques que l’únic que han fet és consolidar un centralisme desfermat. Recordar també que moltes lleis franquistes encara són vigents.

Embolic que sembla no pensen desfer. Els del PSOE i psc malden per insistir en el federalisme, espanyol clar. Un federalisme amb un sol Estat clar, no com als EEUU o Suiza. Un federalisme inconcret i amb una reforma constitucional tant impossible com buida de continguts. No expliquen si volen blindatge de competències i de quines. Una reforma tant eteri com ineficaç donat que reformar la constitució és una tasca titànica, a no ser que ho demani la Merquel. Com ens podem creure una proposta in concreta. Ja sabem que tot s’ha de negociar, però de sortida, els federalistes haurien de dir-nos quina és la proposta federal. No ni ha, ni la tindrem per la senzilla raó de que l’Estat espanyol no renunciarà mai al control econòmic i polític del tot.

Els federalistes i els que no en són coincideixen amb la dita espanyola de que tots som iguals i la solidaritat és imprescindible per justícia social. Són els mateixos que accepten concerts econòmics, dispenses insulars i altres martingales allunyades de cap igualtat.

Els de Unidos Podemos aparentment sembla que van una mica més lluny. Reconèixer que la nació espanyola és una nació de nacions, els reconforta tot i que de moment tampoc i afegeixen res més. El problema de UP, és fins i tot més decebedor. Nació de nacions per fer que. Estan disposats que Catalunya recapti tots els impostos? Estan disposats que la educació és competència exclusiva de Catalunya? Estan disposats a reconèixer que la llengua catalana és la primera i cooficial amb el castellà a Catalunya. Estan disposats a reconèixer que els ports i aeroports s’han de gestionar exclusivament des de Catalunya? Estan disposats a reconèixer que les infraestructures és decideixen des de Catalunya? Estan disposats a una relació bilateral per assolir, negociar i acordar la despesa que representa i executa l’Estat espanyol en mataries de defensa i política internacional.

El federalisme espanyol sense concrecions és una mentida. El federalisme espanyol amb concrecions, ni les veurem en aquesta campanya, ni mai. Com pot algú, amb seny, demòcrata acceptar la entelèquia d’un federalisme incapaç d’haver acceptat un 9N, consulta no vinculant, acordar un Referèndum demanat més de 19 vegades i negat reiteradament pel PSOE-psc. Quan és neguen drets, és nega la rel mateixa del federalisme.

Els espanyols que defensen el federalisme, defensant-lo perquè tot segueixi igual, i dir-nos que el federalisme garanteix la solidaritat és riure’ns a les nostres cares. No sabem si és refereixen a la solidaritat entre persones i territorial. Si és territorial, de pena i Navarra i Euskadi la certifiquen. Si és entre persones, a dia d’avui les desigualtats són majúscules, entre els aturats d’aquí i d’allà, entre els beneficiaris de les beques, entre els treballadors autònoms, entre els impostos que paguem aquí i allà........
​
Prou. En tenim prou d’ofertes eternes i d’enganys. Espanya mai ha practicat el federalisme, ni a la I i II República, ni ara amb un regne que és vol democràtic. El federalisme del PSOE i de Unidos Podemos te el mateix valor que la proposta reformista que proposa Ciutadans. La diferencia és que la de Ciutadans és diàfana i clara més Espanya, més espanyols i menys pobles de la Península Iberica. Els que van de federals, volen exactament el mateix i l’acord del PSOE amb Ciutadans per governar Espanya n’és la proba del 9.


0 Comments

VOLEM CLAREDAT.

10/11/2017

0 Comments

 
Picture

L’aprovació del 155 de forma entusiasta pels Senadors del PP i Ciutadans, la barreja de complaença i entusiasme del socialistes i amb la presencia dels contraris, Espanya va legitimar una intervenció ferotge en els continguts, i “suau en les formes”, contra les institucions i administració legitimes dels catalans. La persecució del Govern i mesa del Parlament és estrictament la revenja per la humiliació que Catalunya els hi ha dedicat els darrers dos anys democràticament.

La convocatòria d’eleccions immediates, va descol·locar a molts. Uns perquè tenien coll avall que amb una bona temporada del 155, amb la corresponent neteja, és podrien imposar després a les urnes. D’altres perquè no sabien si anar-hi o no.

Resolt el tema, tothom i bàsicament els partits que malden imperiosament per quants més escons millor finançament i més adeptes incondicionals, hem entrat en la fase de com afrontar-les.

De moment l’objectiu del perquè hi anem a dia d’avui encara no l’hem descobert. Cap partit ha desvetllat de moment ni ha descartat totalment com anar-hi. El que si tenim, fins a dia d’avui, és un silenci programàtic absolut.

De moment els únics que malden per la unitat d’acció i política són independents que promocionen “la llistaunitaria.cat”, que de moment te més de 430.000 suports, amb tres punts programàtics. 1. Sobirania 2. Llibertat i 3. Procés Constituent. La resta, volem dir els partits, i de moment, només un miracle ho revertiria, l’escenari de la desunió és el més factible. Ideologia i guanyar contra País i generositat.

No volem creure que se’ns ha enganyat, o si més no que no se’ns ha dit tota la veritat. Arreglar-ho és senzill. Cal que tots els partits que defensen la República diguin explícitament que el Govern sorgit del 21 de Desembre no pot ser un altra que l’actual empresonat i a l’exili. És l’única forma de mantenir la confiança i la credibilitat.

Tenim clar que els del 155, PP, PSE-psc i Ciutadans, faran el que faci falta per guanyar. Seran uns dies de vertigen. Posaran les clavegueres a tota marxa i no escatimaran recursos per guanyar la partida. Fins i tot els equidistants però unionistes en el fons dels comuns i podemites ens voldran entabanar amb cants de sirenes. Són els que aposten a guanyar La Moncloa, reformar la Constitució i desprès pactar un Referèndum amb garanties. El que amaguen però és que ells ho tenen molt, però que molt pelut perquè algun dia puguin disposar de majoria parlamentaria. Sense oblidar quines haurien de ser les majories parlamentaries per acabar amb el blindatge de la Constitució espanyola.
​
Franco i els seus ja sabien el que deien quan van dir allò de; lo hemos dejado todo atado y bien atado y tu Juan Carlos con el ejercito has de certificar que nadie podra romper la sacrosanta unidad de la patria y unica nación que es Espanya.
El 21 de Desembre o guanyem o serem historia durant molt de temps.


0 Comments

ACONSSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA MAI SERÀ GRATIS.

9/11/2017

0 Comments

 
Picture

Hores d’ara tothom que ho vol saber sap que ni Referèndum pactat ni una reforma de la Constitució espanyola que reconegui que Catalunya és subjecte polític i una Nació. PP, PSOE, Ciutadans, potser ens proposaran una reforma, però mai per renunciar al poder que l’Estat espanyol te, econòmicament, políticament i jurídicament. Els de Unidos Podemos, malgrat el matis democràtic d’un reconeixement nacional i pactar un Referèndum, són defensors de la unitat territorial, amb un sol Estat i la continuïtat del regim del 78. Altrament posarien en qüestió la Monarquia cosa que ni fan i sembla que no faran.

Hem proclamat la República, però hem estat incapaços d’implementar-la com nou Estat. Aquesta batalla de moment l’hem perdut. La Unió europea ha dictaminat que tancar a la presó demòcrates triats amb unes eleccions legitimes i practicar una repressió total, és normal. Tampoc hem vist cap Estat fent un reconeixement de la República catalana. Amb les adhesions personals i particulars, tot i que siguin d’agrair, no anem en lloc.

Varem fer unes eleccions el 27 S i varem guanyar, malgrat les clavegueres del Estat espanyol. Hem fet un Referèndum l’1 d’Octubre i malgrat la repressió ferotge d’Espanya i el seu Estat també l’hem guanyat. Malgrat aquests fets, Espanya ens ha imposat un 155, a liquidat les institucions de Catalunya i ens ha imposat unes eleccions que les volen autonòmiques.

Davant el panorama que tenim i la repressió que serà ferotge i global, l’escola i els mitjans de comunicació seran la següent fase, entenem que només ens queda una via per dir al mon i a Espanya que no volem ser ni formar part d’un projecte neó franquista i no passa per mobilitzar-nos permanentment, cosa que per cert sempre pateix una autoliquidació donat que la mobilització eterna és impossible, ni tampoc passa per una recollida de signatures per demanar perdons graciosos.

Proposem “la” recollida de signatures, oficial, legitima i amb un caràcter polític que demostri que la majoria de catalans volem la independència perquè volem deixar de ser espanyols.

Si és cert, que ho és, que el 1’Octubre més de dos milions de catalans varem votar independència, ara, i al marge de les eleccions il·legítimes del 21 de Desembre, hem de dir públicament que volem la independència, no només per projectes politics i de País diferents, sinó que també per que no volem ser espanyols. Només és podrà reconèixer que els catalans som un subjecte polític distint a l’espanyol dient-ho i confirmant-ho de forma fefaent, i aquest ara és el gest mínim que hem de fer.

Desistim a pressionar als partits politics per una “Candidatura de País”, la misèria partidista els pot més que anar a una per defensar la República. El que farem, si ho podem organitzar, és presentar-nos a la ciutadania, perquè decideixin si val la pena que Espanya i el mon sàpiguen que volen ser lliures, dient públicament que som catalans i no espanyols. Aquest és el preu polític mínim que podem fer els catalans que ni serem candidats, ni controlarem els partits.
​
Volem ser lliures, independents, tenir Estat en forma de República i ser SUBJECTE POLITIC, i per ser-ho ens cal dir ven alt i fort que no som subjectes politics espanyols. Sabem que a Catalunya hi ha ciutadans que volen el contrari, però si la mesura és efectiva i acceptada, que ningú ho dubti, també seria una forma de comptar-nos. Ni més ni menys.


0 Comments

AMBICIONS IL-LEGITIMES.

8/11/2017

0 Comments

 
Picture

Sembla que finalment els patriotes catalans haurem de triar entre dretes, esquerres, centre, centra dreta, centre esquerra, democristians, socialistes refundats, republicans anarquistes, republicans de dretes, republicans d’esquerres, anticapitalistes, catalanistes a seques.

Va costar deu i ajut construir el Junts pel Si sense les CUP, ells no hi van voler ser-hi. Les pressions per trencar la unitat transversal mostrada com una força vital els 11 de Setembre, sempre han estat intenses, volgudes amb accions perfectament planificades des de l’Estat espanyol, les seves clavegueres i els col·laboradors necessaris.

Varem construir un Junts pel Si sense presos politics, sense la repressió policial i judicial desfermada, sense una persecució oberta i descarada al dret d’expressió i comunicació, sense una intervenció total de les institucions de Catalunya.

La tristor avui és immensa. El President Puigdemont legítim a demanat solemnement des de l’exili la “llista unitària de País” i sembla que la seva proposta no a reeixit.

No culparem a ningú per aquest desastre. Sembla que ERC i les CUP és retroculpen, ja s’ho faran. Convertir aquestes eleccions, que són autonòmiques i convocades il·legítimament pel Rajoy, en el Referèndum que mai farem pactat i acordat, i en un suport nítid a la República, semblaria el normal un cop acceptades.

Qui pensi des de l’espai sobiranista independentista que aquestes eleccions són per triar un nou President autonomista l’erra i serà castigat a les urnes.

Des de aquest humit bloc, el que si farem per decència és treballar i demanar el vot a la llista on hi sigui el nostre President Carles Puigdemont. Ell representa el Govern al exili, i ell és l’únic que té la legitimitat per continuar sent el President. Esperem que les candidatures ho diguin, ho respectin hi ho defensen.
​
Avui participar d’unes eleccions autonòmiques il·legítimes per obtenir una quota de diputats només, amb la que esta caient, no només no és legítim, és una traïció a tots els represaliats i Catalunya.


0 Comments

TENIM DRET. ENS L'HEM GUANYAT A POLS.

7/11/2017

0 Comments

 
Picture

Avui acaba el termini per presentar la llista unitària de país, i tot sembla indicar que serà el Dante Fachin qui marcarà definitivament la nostra diàspora. Ell, que diu que dimiteix de Podemos perquè el moment excepcional que vivim requereix una resposta amplia i resistent, malgrat que ho neguen i en són contraris els Iglesias i Bescansas.

Fachin diu que el dia 1 i 3 d’Octubre ha determinat el seu nou posicionament. Ell diu que aquets dies ningú preguntava que pensava i que tothom defensava la democràcia. Ara ell diu que els del PDeCAT no serveixen per anar junts. La seva unitat només passa per ERC i les CUP. Només un miserable en termes politics pot argumentar que la unitat del carrer si, però la política per guanyar als opressors i reprimidors no.

A la presó i exili hi ha presos politics, del PDeCAT i ERC. Junts per defensar la República i les institucions catalanes. Com és pot entendre ara que el millor per consolidar la República és afrontar unes eleccions il·legítimes, autonòmiques sota l’amenaça d’un nou 155 si no és vota per l’autonomia i Constitució espanyola, sense unitat i sense dir-nos que és pretén o vol fer el dia 22 de Desembre al Parlament de Catalunya?.

Els catalans ens hem guanyat el dret a saber que votem, perquè votem i a qui votem.

Seria kafkià i fins i tot esquizofrènic, que el nou Parlament tries un nou President de la Generalitat i aquest un nou Govern distint al que tenim legítim. Un President i Consellers a l’exili i un Vicepresident i Consellers a la presó, legítims i defenestrats des de Madrid i un nou President i Govern autonòmics distints. Insistim Kafkià si no és que abans se’ns diu amb tota claredat que pensem fer al Parlament. Sobre tot els del canto de la República.
​
Per tant els catalans i ara més que mai ens mereixem saber que fareu al Parlament quan sigueu diputats. Refermar al President Puigdemont i el seu Govern o triar-ne un altre. No és una exigència és el mínim que ens mereixem els defensors de Catalunya i la democràcia.


0 Comments

ERC

6/11/2017

0 Comments

 
Picture

Poca gent sap que el President Francesc Macià, va renunciar a la República catalana dins de la “Confederació de Repúbliques Ibèriques”, per les pressions del govern de la II República espanyola i per una part de ERC encapçalada per Lluis Companys. Va guanyar “la fraternitat”.

La fraternitat espanyola i un projecte de futur social li van guanyar la partida. Ni República espanyola, ni federalisme, ni fraternitat és el que un cop d’estat militar va suprimir desprès d’una guerra i 40 anys d’una dictadura feixista criminal. La República catalana la van matar els amics fraternals.

Mig Govern empresonat i mig a l’exili. El grau de fraternitat dels espanyols, salvant excepcions, és el de “a por ellos”, una bona atonyinada l’1 d’Octubre, un 155 liquidant la democràcia i els vots que van legitimar un Govern i un Parlament, acabant amb una intervenció liquidadora de les institucions catalanes, mostrant a tothom que el poble català ni decideix ni decidirà res perquè qui ho fa és Espanya, és on som ara.

ERC no vol, si més no en Joan Tardà ho reitera cada cop que pot, cap llista unitària. Sembla que alguns de ERC volen eixamplar i els hi és exactament igual si és per la República o no. Fins i tot, avui tot apunta que la dimissió del Fachin de Podemos a Catalunya, pot ser un reclam electoral sumat a d’altres personatges del camp socialista, contraris a la independència de Catalunya.

Si ERC renuncia a la llista unitària de País, volguda pel President Puigdemont, per la societat civil organitzada, pel seu partit el PDeCAT, per Demòcrates per Catalunya i per l’AMI, i fins i tot i podrien ser els de les CUP, seria un cop molt dur. Si ERC situa unionistes, per demòcrates que siguin, contraris a la República catalana, hauran traït a molta gent, fins i tot a un Govern perseguit empresonat que avui és d’unitat i transversal.

Desitgem que la posició guanyadora a ERC sigui la de la Secretaria d’Organització Marta Rovira que recolza la llista unitària de País. Si guanya Joan Tarda, qui perdrà és la República catalana. Avui les posicions són diàfanes, amb Espanya i el regim del 78, o amb la República catalana.

Que quedi clar els que volen més autogovern, més autonomia i més conquestes socials dins d’Espanya, el que volen és l’espanyolitat de Catalunya malgrat la repressió general que els espanyols, inclosos els de la fraternitat ens ofereixen.


0 Comments
<<Previous
Forward>>
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.