No siguem babaus. ER, segur que va donar els seus vots, sen innecessaris, als pressupostos generals del estat espanyol, pensant que el “Gobierno de España” compliria amb alguna de les peticions que feia.
Podem aprovar una llei d’amnistia, els hi van dir els Rufian al PSOE – UP. Tenim els vots. Pedro Sánchez però sap que aquesta proposta és una opció carregada de verí. El conjunt del Estat no la vol, una bona part dels gerros espanyols del PSOE – psc tampoc i l’oposició espanyolista unionista tampoc.
Millor utilitzar l’indult, consensuat, que no ha de passar pel Congres. I utilitzar-lo quan convingui. Sobre tot perquè l’indult requereix d’entrada un cert penediment del reu. De fet la no concessió del tercer grau per part dels delinqüents prevaricadors, jutges de la sala segona i suprem liderat pel Marchena ja ho han deixat clar.
Potser els pobrets ciutadans que no agafem l’AVE mai entendrem ni sabrem com és fa i desfà tot el que te a veure amb les negociacions politiques. Però si que podem fer l’exercici, que no és de risc, amb veure i constatar que uns negocien i obtenen premi i d’altres carbasses.
S’ha de ser tonto de collons. Cal deixar clar que potser no ho són, i el que són, és gent que poden ser militants oberts d’un partit i clandestins al hora d’altres. Negociar i que el resultat sigui una taula sense continguts. Negociar i que els presos no tinguin el tercer grau que ho permet la llei penitenciaria. Negociar i que continuem sense rebre el deute o part del deute històric. Negociar i que la fiscalia del Estat continuï sense desescalar. Negociar sense tenir garantit que rebrem els ajuts de forma directe que la UE donarà per la Pandèmia al Estat.
En fi, qualsevol observador conclouria que l’objectiu de ER té traces superiors. La República espanyola federal. Acabar amb els nacionalismes perifèrics, per una sola nació Espanya i sobre tot amb deixar clar que l’estratègia ara passa per la construcció frontista amb totes les esquerres nacionals espanyoles.
De moment els del PSOE ho han deixat clar, d’Amnistia res de res. I tenen el sant morro de dir que no hi cap a la Constitució. Ho ha dit la Secretaria deL PSOE Adriana Lastra.
El indult, peça cobejada de negociació vindrà. N’estem segurs. Però vindrà quan li convingui al Sánchez. Sobre tot perquè ara ja te garantida la cadira per tres anys al mínim cost, i si a ER se li acaba la paciència com ha dit la Marta Vilalta, ER no podrà fer altra cosa que reconèixer que amb els espanyols siguin de dretes o d’esquerres no hi ha res a fer, o callar al respecte i continuar amb la croada anti independentista que segur te premi.
No creiem, o potser si, que siguin tant sapastres i molt ens temem que l’estratègia clandestina tingui com objectiu que els partits pro independència, alguns sobre el paper, no sumin, però que les esquerres a Catalunya si. Tot i que ER pagui preu amb menys escons. Coses més rares entre falses banderes i quinta columnistes s’han vist.
Tant si és per tontos, o per llestos, el que esta quedant clar és el fet incontestable de que així no anem be i que per tant més que mai el vot útil, el vot compromès amb Catalunya i el vot per la República és el de JUNTS.