Tota guerra, “sinònim” per defensar interessos espuris, sempre té una víctima, el poble.
Gairebé tothom que és dedica a la política representativa, avui sap que una part de la seva activitat, és defensar els interessos dels lobbys, acumuladors de grans capitals.
El manteniment de l’OTAN (Organització Tractat Atlàntic Nord) de caire estrictament militar, hauria, en funció que el Pacte de Varsòvia desapareixia, i per una distensió sincera, d’haver desaparegut.
Rússia, amb la desaparició de la URRSS, va deixar clar que volia ser part d’Europa i comerciar sense límits. El comunisme amb la dictadura del proletariat, a la Rússia de Gorbatxov, iniciava la seva transformació.
I Rússia ha comerciat i continua malgrat la guerra, amb el seu petroli, gas, i una gran varietat dels seus recursos, com si fos membre de la Unió Europea.
Discutir qui te la raó, si Rússia per un pacte amb els defensors de l’OTAN que mai els països fronterers amb Rússia en formarien part, o per defensar el dret d’autodeterminació que la Declaració de Drets Humans contempla. O la Unió Europea i els EEUU dient que Rússia avui és un país totalitari amb visos imperialistes.
Tant s’ha val. Avui i com sempre a les guerres, els que reben i de debò són els que fan de carn de canó en nom de la pàtria i, els avis, pares i nens que mai han decidit ni fer guerra ni anar a la guerra els que tasten l'horror.
La primera Guerra mundial i la segona van acabar perquè i van haver perdedors i guanyadors. De fet avui els historiadors coincideixen que les dues guerres no van ser altra cosa que una lluita aferrissada pels incipients mercats i domini del diner.
La guerra entre Rússia i Ucraïna, UE i els EEUU, aparentment sembla una ocupació per defensar fronteres i algun que altra poble. Doncs no, és una guerra de mercat, capitalista i de control mundial.
Que Anglaterra marxes de la Unió Europea, va ser celebrat pels EEUU com la seva victòria. S’afeblia la UE i el seu mercat. Que avui existeixi una organització militar OTAN, controlada pels EEUU, amb l’aquiescència dels Politics europeus, és un fet que impedeix l’aproximació o integració de Rússia a la UE.
Si tots els esforços per alimentar la confrontació bèl·lica entre Rússia i Ucrainià, és dediquessin a una mediació sincera, honesta i democràtica, faria estona que les bombes dormirien.
Mentrestant, avui els que moren i pateixen son els soldats, carn de canó, els avis, els pares i les criatures i el pitjor de tot és que tot plegat s’ho manegen “quatre” desgraciats que mai estaran en primera línea del patiment.
RSS Feed
