ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

LA UNIÓ EUROPEA I ELS EEUU CONTRA RÚSSIA

5/12/2022

0 Comments

 
Picture

Tota guerra, “sinònim” per defensar interessos espuris, sempre té una víctima, el poble.

Gairebé tothom que és dedica a la política representativa, avui sap que una part de la seva activitat, és defensar els interessos dels lobbys, acumuladors de grans capitals.

El manteniment de l’OTAN (Organització Tractat Atlàntic Nord) de caire estrictament militar, hauria, en funció que el Pacte de Varsòvia desapareixia, i per una distensió  sincera, d’haver desaparegut.

Rússia, amb la desaparició de la URRSS, va deixar clar que volia ser part d’Europa i comerciar sense límits. El comunisme amb la dictadura del proletariat, a la Rússia de Gorbatxov,  iniciava la seva transformació.

I Rússia ha comerciat i continua malgrat la guerra, amb el seu petroli, gas, i una gran varietat dels seus recursos, com si fos membre de la Unió Europea.

Discutir qui te la raó, si Rússia per un pacte amb els defensors de l’OTAN que mai els països fronterers amb Rússia en formarien part, o per defensar el dret d’autodeterminació que la Declaració de Drets Humans contempla. O la Unió Europea i els EEUU dient que Rússia avui és un país totalitari amb visos imperialistes.

Tant s’ha val. Avui i com sempre a les guerres, els que reben i de debò són els que fan de carn de canó en nom de la pàtria i, els avis, pares i nens que mai han decidit ni fer guerra ni anar a la guerra els que tasten l'horror.

La primera Guerra mundial i la segona van acabar perquè i van haver perdedors i guanyadors. De fet avui els historiadors coincideixen que les dues guerres no van ser altra cosa que una lluita aferrissada pels incipients mercats i domini del diner.

La guerra entre Rússia i Ucraïna, UE i els EEUU, aparentment sembla una ocupació per defensar fronteres i algun que altra poble. Doncs no, és una guerra de mercat, capitalista i de control mundial.

Que Anglaterra marxes de la Unió Europea, va ser celebrat pels EEUU com la seva victòria. S’afeblia la UE i el seu mercat. Que avui existeixi una organització militar OTAN, controlada pels EEUU, amb l’aquiescència dels Politics europeus, és un fet que impedeix l’aproximació o integració de Rússia a la UE.

Si tots els esforços per alimentar la confrontació bèl·lica entre Rússia i Ucrainià, és dediquessin a una mediació sincera, honesta i democràtica, faria estona que les bombes dormirien.

Mentrestant, avui els que moren i pateixen son els soldats, carn de canó, els avis, els pares i les criatures i el pitjor de tot és que tot plegat s’ho manegen “quatre” desgraciats que mai estaran en primera línea del patiment.


0 Comments

ETS EL QUE ETS I REPRESENTES EL QUE ETS

4/12/2022

0 Comments

 
Picture

ER va guanyar les darreres eleccions a Junts per un diputat, (33 a 32, amb un 21,3% contra el 20,07% de vots). Els 9 diputats de les CUP, amb 6,68% de vots, van permetre fer govern entre ER i JxCat, com sempre els “cupaires” a l’ombra.

52 % de vots, teòricament pro independència, si més no ho deien els Programes dels que amb representació o no és van presentar i una majoria absoluta al Parlament, (76 diputats de 135), d’entrada feia patxoca.

De res han servit les majories. Ni amb els vots ni amb escons. Avui, ni govern de coalició, ni perspectiva per fer tangible la República proclamada.

Investir l’Aragonès, d’inici i amb el pacte signat entre ER i Junts, semblava que ens apropava al objectiu. Existien però fets que posaven més ombres que llum.

Les negatives reiterades, sempre des de la direcció de ER a bastir la UNITAT, la pitjor i mai aconseguida, la del Congres, ja feia aquell tuf d’allò que tens a la nevera que caducat és podreix.

Junts va decidir fer coalició sota els interessos de país i de partit. Fer-ho pel partit va esdevenir l’iniciï del fracàs pel País. ER i la seva estratègia, taula de diàleg, estabilitat pels del 155 al Congres, boicot al Consell de la República i als exiliats, deixaven clar que la coalició s’extingia per molt que la gestió autonòmica i col·locació de militants, amics i saludats del partit, fos, en termes econòmics i d’influència social important.

Compliment estricte a l’acorda’t al Congres, i democràcia d’alt nivell és el que va fer JxCat per decidir trencar el govern de coalició.

Junts és oposició i d’inici el seu discurs va ser; Sr. President vostè avui ja no te els suports ni la majoria estable que va tenir per la seva investidura, per tant toca una “Moció de Confiança o convocar eleccions”.

De moment ni una cosa ni l’altra i de forma molt preocupant, malgrat que al Parlament cada dia és fa pales que ER no té els suports per governar, i de forma contumaç, ER no cedeix amb el peregrí argument que hi són per ajudar a la gen.

Els pressupostos autonòmics, que en cap cas acaba amb l’espoli que patim, poden ser la baula que acabi amb aquest govern de minoria. ER nomes els pot aprovar amb el PSOE i Comuns (74 escons, majoria absoluta), o amb JxCat (65 escons) si algun d’aquests, Comuns, Socialistes, o Vox s’abstinguessin. Els de les CUP ja han dit no.

I no companys de Junts, JxCat no ha d’entrar a negociar res. L’objectiu és que ER compleixi el que en termes democràtics s’ha de fer.

Decidir marxar i alhora permetre’ls que siguin Govern, podria significar “l’araquiri” per Junts. Junts ha de presentar esmena a la totalitat dels pressupostos de ER per molt que aquets contemplin aspectes de Junts.
​
La centralitat política no només és guanya amb el pragmatisme i  el mal menor, també amb la coherència i defensa de la dignitat i si fer-ho comporta perdre algun espai, que ningú dubti que tard o d’hora és pot recuperar.


0 Comments
Forward>>
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.