Existeix en el subconscient dels catalans i cada dia més intensament, el fet objectivable de que no ens en sentim d’espanyols. Ho manifestem de diverses formes, quan parlem la nostra llengua, quan expliquem la nostra historia i fins i tot quan fem la nostra escudella o el nostre rostit.
Que som diferents, sigui pel clima, per qüestions genètiques, antropomorfes o antropològiques, tant s’ha val, la realitat és que som diferents i qualsevol que ve de fora de Catalunya ho aprecia i ho reconeix.
És per tant hora de començar ha dir-ho clar, som catalans i no volem ser altra cosa a la península, i a Europa, europeus. Manifestar-ho, pot suposar una gosadia i una provocació cap Espanya i els que volen que nomes siguem espanyols, cert, però res més lluny. Els catalans ni volem ni hem de provocar i menys donar arguments de confrontació. Cal que expliquem obertament el que volem ser i som, i dir-los que cap imposició canviarà aquest fet. Tres segles és prou temps perquè s’ha n’adonin. Han tingut temps per exterminar qualsevol indici català i no han pogut. El voler ser és més fort que cap agressió rebuda. Ni l’imperi roma va ser capaç d’exterminar el cristianisme.
Ara, i comença ha ser inevitable i prioritari, cal fer un altre pas. Abans que una possible consulta, abans que unes eleccions plebiscitàries, i abans fins i tot que la Declaració de independència, em de dir que som catalans i prou. Fer determinació d’aquesta frase, visualitzarà davant dels espanyols i del mon que existeix un poble que no vol ser espanyol i fer-ho ara te l’objectiu de fer costat al nostre dret a decidir al marge del que vulguin els espanyols. Som “espanyols” per dret de conquesta i per imperatiu legal. El govern espanyol i el tracte que d’ells rebem, possibilita que trenquem qualsevol pertinença, i fer-ho és just i democràtic. Per poder complimentar aquest objectiu, cal que les forces que volen i pretenen ser transversals, posin fil a l’agulla.
La Declaració Universal del Drets Humans (Art. 15, apartats 1 i 2), recull, que tota persona te dret a pertànyer a una nació i ha canviar aquest estatus si així ho decideix. Dret internacional.
Està be que els catalans vulguem exercir el dret d’autodeterminació, que vulguem decidir el nostre futur, però si a més declaren que només volen ser catalans, donarem autenticitat i legitimitat al procés de transició nacional. Ser catalans i espanyols al mateix temps no és possible i l’experiència i el tracte que rebem de l’estat espanyol i el seu govern ho certifiquen
Ara és hora de fer un acte de valentia i definir-nos; “o som espanyols o som catalans”. Amagar-nos sota lemes i consignes, “Espanya no és Catalunya, Catalunya es diferent”, ara no té cap sentit, ara el compromís de país és personal, com ho és penjar l’estelada o fer la Gran via catalana per la independència, ara tot ha de ser personal i dir el que volem ser i som, catalans, també.
Postdata. Per aquí podrien anar els trets.
“Jo, Boi Fusté i Carbonell, amb DNI 38 395 190 W, nat l’any 1951, declaro i signo sota jurament i per Catalunya que no vull ser ciutadà espanyol, i commino als meus representants legals i legítims, que facin tot el calgui perquè el més aviat possible la meva nacionalitat sigui exclusivament la catalana i europea”.
La llengua i la historia són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble. Àngel Guimera
RSS Feed
