Alguns ho sabíem i fins i tot intentàvem explicar-ho. No és pot proclamar la República, sinó tens clar que controlaràs l’espai radioelèctric, les fronteres, els port i aeroports, la banca, i les institucions (Diputacions, Consells Comarcals i ajuntaments). Això és controla amb la nostra policia, guàrdia urbana, els serveis d’emergència (Bombers, SEM), Agents Rurals i la societat civil organitzada.
L’Oriol Jonqueres transmetia seguretat i sobre tot el convenciment de que les “coses” s’estaven fent bé. Estem fent estructures d’Estat i la Hisenda catalana serà una realitat. L’intent tot i ser lloable, va quedar reduït a unes oficines que sempre van treballar d’acord la legalitat de la hisenda espanyola, sense cap petició explicita per que liquidéssim els nostres impostos a la hisenda catalana.
D’altres com el S. Vila no anaven de farol. Aquest directament boicotejava qualsevol acte i acció per fer estructures d’Estat. Altres amb bona voluntat, suposem, creien que les competències autonòmiques ja formaven part de les estructures d’Estat.
Tot plegat un farol. Ni Estructures d’Estat ni República. Avui continuem dins del Estat espanyol com una “región i comunidad autonómica”. La “región” des de el 1714 i “Comunidad Autonómica” des de la implantació del regim del 78. Aquesta és la crua realitat.
La Clara ens ha deixat estorats. Vol dir que ens mentien. Vol dir que no sabien el que és feien. Vol dir que la seva incapacitat és va convertir en covardia. El que si podem constatar, després de declaracions variades, i perquè els fets són tossuts, és que la voluntat popular anava per un costat i els que lideraven el procés per un altre.
Que se’ns proposa ara, desprès de la desfeta i perdre la partida? Doncs un reguitzell d’estratègies tant dispars com actors politics tenim, i malgrat tinguem 70 diputats per la independència, sembla, de moment, que només siguin tantejos tàctics per anar consolidant estratègies partidistes.
Se’ns proposa que la unitat no és necessària. Se’ns proposa quatre anys de legislatura, revertir el 155 i recuperar l’espai autonomista perdut. Se’ns proposa rebaixar tensions i eixamplar-nos per tal de que algun dia pactem un Referèndum i guanyar-lo. Per cert cosa que vol dir no acceptar l’1 d’Octubre. Se’ns proposa restituir i no hem restituït a ningú ni res. Se’ns proposa fer politiques socials per tothom, havíem si així demostrem que la independència és per millorar drets i futur. És que no ho varem intentar fer amb les lleis que el TC ha tombat. Se’ns proposa desobeir. Se’ns proposa no abandonar la via unilateral.
Aquest és l’escenari. ERC vol una legislatura llarga, obediència a la legalitat espanyola, eixamplar amb els del PSOE i Unidos Podemos (Comuns), apropar els presos. Alguns fins i tot demanen l’alliberament dels presos politics i tornar a recuperar les lleis que va tombar el govern espanyol i el seu TC.
El PDeCAT bàsicament vol el mateix. Només cal que la direcció actual guanyi el pols intern i liquidi Carles Puigdemont. Per fer-ho però cal dominar el grup parlamentari de Junts per Catalunya. El partit Demòcrata, aquest estiu haurà d’aclarir-se.
Junts per Catalunya, que ni és partit ni cap oferta organitzada, de moment, també té les seves contradiccions convertir-se en alternativa per la República, o ser un cop d’aire dependrà de com volen governar. Volen restituir, però res, no se’n surten.
L’enemic és a casa i amb la investidura del President Puigdemont va quedar clar. Fer autonomisme, complir la legalitat espanyola que és l’objectiu de ERC i el PDeCAT, els pot convertir en breu en no res. Una legislatura on continuarem intervinguts i espoliats, que no podrem fer lleis que superin el marc orgànic espanyol, sense recursos per fer politiques socials i el que és més greu supeditats a la graciosa voluntat d’un diàleg sense continguts, creiem que no engresca més aviat desencisa.
Els de les CUP, que ja han dit que seran oposició, com sempre, proposen el de sempre desobediència i lluita ala carrer, però si és fa que paguin d’altres. Curiosament s’afegeixen al tema de fer politiques socials, i obliden que sense ser amos dels nostres recursos ni politiques socials ni res autèntic, només pedaços.
Ara no és que anem de farol, ara anem directament al suïcidi i l’oblit. Si la partida la guanyen els de ERC, el PDeCAT, PSOE i Comuns, instal·lant quatre anys d’autonomisme, amb l’excusa d’eixamplar-nos, i sense dir-nos quin són els objectius per implementar la República, farem un pa com unes hòsties i el pitjor és que haurem desencisat a una bona part del independentisme.
RSS Feed
