
No cal ser gaire intel·ligent, ni ser un crac, per saber que colpistes són a tots aquells que pretenen subvertir la legalitat mitjançant mètodes violents i coercitius.
La segona República d’Espanya, el 18 de Juliol del 1936, va patir un cop d’Estat militar amb el recolzament de l’alta burgesia i l’Església. Franco, Astray, Queipo de Llano, Serrano Suñer, Emilio Mola, Goded, Yagüe, i d’altres militars de carrera, vans ser els seus executors de carrer.
Un cop militar per acabar amb la República i el seu Estat. Ningú posarà en dubta que l’alçament nacional va ser un acte antidemocràtic, violent, sense urnes i amb l’objectiu d’instaurar una dictadura que en el cas que ens ocupa va ser militar.
Rajoy i la ministra de defensa (o atac segons és miri), Cospedal han estat els primers en dir-nos als independentistes en general i al President Puigdemont colpistes. Dir-nos, feixistes, nacionaleros (catalanes de mierda), polacos, insolidarios, dictadores del catalan, avidos del dinero, corruptos, i altres qualificatius lletjos, és l’oferiment espanyol unionista per dir-nos que ens estimen.
Un cop d’Estat, el fan els que no són demòcrates. 18 de Juliol del 36, aquest guanyador i el del 23 de Febrer del 1981, perdedor, tenien el mateix objectiu: Instaurar una dictadura militar. Sense drets civils i sense urnes.
El Govern de la Generalitat i les seves institucions, ni que volguessin podrien fer un cop d’Estat. Catalunya no te exercit. De fet l’objectiu de Catalunya no és fer-nos amb l’Estat espanyol, és marxar d’aquest Estat i construir el català.
Las posicions polític militars del govern del PP, Rajoy i els seus valedors, avui estan definitivament situades amb una claredat que agraïm. Els unionistes espanyols només contemplen els cop d’Estat com eina per fer-se amb el poder. Queda confirmat que al 78 va existir un cop d’Estat d’acord els franquistes i el seu exercit. Aquesta vegada però no va caldre fer cap tret, l’enemic estava captiu i desarmat.
La pretensió del Govern espanyol és prou evident. Volen convertir el dret d’Autodeterminació en il·legal. L’argument suat, és a Catalunya i Espanya només hi viuen espanyols. La Cospedal davant la dita del President; “davant de tanta democràcia no tenen tant de poder per aturar-la”, ha respost que el tenen i disposats a utilitzar-lo. “Oido barra”. Això és una amenaça en tota regla i aquesta no és democràtica va de collons i pistoles.
Seny, nervis d’acer, tones de democràcia i no caure amb les provocacions, que vindran i de tot tipus, segur que és la clau del èxit.
Com va dir Gandhi: Primer t’ignoren, desprès se’n riuen, desprès t’ataquen i finalment guanyes. Aquest és el relat d’un personatge que va guanyar la independència i un Estat per la seva pàtria, i va fer que fos possible sense cops d’Estat ni violència.
Avui el nostre Govern són el Gandhi actualitzat. Democràcia i urnes en front dels cop d’Estat i la violència en general. Rajoy no ho sap, però ha perdut fa estona la partida. Ell va de “farol”. Els catalans tenim tots els triomfs.