Des de aquest humil bloc, hem procurat que la critica i la poca autocrítica que ens hem fet, si més no responguin a la pretensió objectivada d’unes opinions que podem compartir o no.
Hem criticat, sempre, des de la creença ben intencionada, analitzant els fets i posicionaments polítics, que creiem són perfectament criticables.
Tot ha de poder ser criticable. La societat és tant permeable com sociològicament influenciable. L’estanqueïtat no existeix i els medis de comunicació i l’accés a la informació, són avui els elements que ens permeten créixer en termes democràtics. El consum, tot i que ens condiciona, no deixa de ser el resultat de viure amb pau i solidaritat fraternal.
Establir que un té la raó, la certesa o la veritat absoluta, és el principi de la subjectivitat i crear condicions per en lloc de crear vincles fraternals, destruir-los. Mai és la intel·ligència la que només genera fractures socials, és bàsicament la manca de valors socials i democràtics.
Des de aquest humil bloc, hem criticat profundament, això si, des de la pretensió d’ajudar, aportant propostes i solucions. L’insult i el rigor informatiu opinable han estat sempre contraposats. Només la pretensió innegociable, per guanyar-nos un futur millor pels nostres, ha estat l’objectiu.
Des de aquest bloc mai deixarem d’utilitzar la critica i autocrítica per l’alliberament de Catalunya. Si, alliberament per decidir-ho tot, això si, fer-ho sense anar contra ningú. Be contra els intolerants i feixistes que ningú en tingui dubtes, sempre hi estarem.
Sempre hem defensat que la República catalana, només serà possible des de la unitat més exquisida en termes polítics. Va semblar que la ribotada, retallada i atac del unionisme espanyol a un Estatut referendat pel poble català ens unia.
Varem crear organitzacions noves unes per discrepàncies amb els vells partits. D’altres per donar veu a la societat que els partits o no volien o evitaven fer-ho. Hem estat capaços d’unes gestes organitzatives i pacifiques admirades a reu del mon.
Semblava que la llavo de la UNITAT per l’alliberar-nos del jou espanyol anava be. Fins i tot per primer cop el catalanisme sociològic o no tant fèiem pinya i guanyàvem eleccions i poder institucional.
Avui d’aquella incerta UNITAT, no en queda gaire. Al Parlament fins i tot perdem votacions. Al Govern uns diuen el contrari d’altres tot i que desprès matisen. ERC, la seva direcció proclama una nova estratègia a llarg termini. El PDeCAT sense definicions, i potser estratègia, perduts i maldant per retrobar-se. Els de les CUP als llimbs ideològics. La ANC amb les seves propostes. Òmnium amb la del 80%. Aquests fets requereixen una bona critica i autocrítica.
Sembla que tothom vol tenir la seva raó, però l’evidencia és que la UNITAT reclamada insistentment pels catalans, avui és una quimera i que la raó absoluta no la té ningú.
Seran els arguments, els fets, els comportaments radicalment pacífics i democràtics els que faran possible la UNITAT d’acció estratègica i política.
Sembla que només els que no tenen res a perdre, els que volen un País millor, els que malden per decidir-ho tot, els patriotes que mai renunciaran a ser el que som, als que volem ser solidaris amb el mon, seran els que faran possible la UNITAT per guanyar.
No és el mateix guanyar a les eleccions europees, les municipals ho ha on sigui per la República catalana que fer-ho per continuar com una “región” o comunitat autònoma del “reino de España”.
Critica i autocrítica si, però per fer-nos millors, més forts i més decidits a guanyar la partida amb l’Estat espanyol. Ni més ni menys.
RSS Feed
