Per molts, viure la vida, els és igual, si amb el que tenen en tenen prou. Són els que la historia, els traços sociològics, més la llengua que conformen un poble i una Nació, els importa un rave.
Són els que n’han tingut prou amb el mínim per poder menjar, viure aixoplugats, dormir i llevar-se per mantenir el seu reco. La vida com esclau, però per damunt de tot, viure. Són els que sempre esperen que l’amo els permeti viure una mica millor.
Al 1714, com poble lliure, els patriotes van defensar Catalunya i Barcelona com van poder. D’altres, que vivien a Catalunya però que ser-ne de catalans els importava un rave, fugien o exercien el retir dels capellans.
I tots els que van lluitar per defensar els drets catalans, amb la victòria del Felip V, dels borbons castellans i francesos, van ser anomenats delinqüents i saltejadors de muntanya. La resta, qui dia passa any empeny.
L’1 d’octubre del 2017 i per una confluència entre la majoria del poble i dels líders politics, per fi Catalunya deixava clar davant el respectable que Catalunya és un poble i que te tot el dret a decidir el seu futur.
Però com sempre Espanya i el seu Estat ho va voler impedir, hi ho va fer gracies a les traïdories equivalents als mateixos que van veure estoicament com esquarteraven al patriota General Moragues.
Espanya i el seu Estat estaven “vençuts”. Vençuts democràticament i sense cap violència per part dels catalans amb l’arma per excel·lència més pacifista i progressista del mon, les urnes.
I si, l’entrega, per la repressió, per covardia, per no voler arriscar, per haver-nos enganyat amb les eines d’estat, o perquè alguns amb la senyera per la independència, parany per aconseguir vots, desprès del 2017 amb un 155 implantat, tothom ha pogut saber quins son els patriotes i els entregats. Uns a la justícia espanyola i els altres al exili.
Son els mateixos que aquest 14 d’Abril celebraran la consecució de la II República espanyola i que avui volen la tercera. Son els que obliden que va ser la República espanyola que no tinguéssim la República catalana proclamada per Macià. Son els que continuen oblidant a tot un Govern presidit per Lluis Companys i empresonat per la justícia de la República espanyola.
Els patriotes disposats a tot. Els entregats a renunciar a tot. Aquest el dilema i és hora que els patriotes ens aixequem i diguem prou. La festa espanyola s’ha acabat.
RSS Feed
