L’assessor directe de l’Oriol Junqueras Sergi Sol, ara de l’Aragonès, ja va tractar als independentistes variats d’un càncer. El Gabriel Rufian explicant que alguns independentistes amb estelada són uns feixistes. El Joan Tarda que ER a de ser pal de paller i hegemònic i fins que ells no manin el procés no avançarà.
És adient recordar que Roger Torrent va preferir obeir al jutge Llarena, abans que investir al MHP Carles Puigdemont. La deslleialtat al MHP Quim Torra també forma part del relat que sentencia que la unitat entre els partits pro independència, és tant precari com fals.
Ens podran explicar que el que diu L’Iceta, sobre les reunions secretes i esbombades pel PSOE, amb la Vicepresidenta Calvo i Aragonès és un intent barruer per manipular l'opinió, fins i tot que l’Aragonès tenia al “tanto” al MHP Quim Torra de les trobades secretes. El que és evident és que mentrestant el MHP demana diàleg i se li nega, Aragonès el té i “clandestinament”.
ER té la seva estratègia prou definida per la seva direcció. Per cert estratègia que en cap cas s’ajusta a les decisions preses pels seus militants. Temps, eixamplar i acumular forces fins obligar al govern espanyol a dialogar i negociar. Il·lusos.
Incapaços i volgudament a l’hora. La Unitat institucional és una quimera i la d’acció també. Incapaços de fer una miserable moció al Parlament el dia de la sentencia.
Sentenciats a 100 anys. Amenaçats com sempre i no només perquè estem en campanya electoral. Perseguits, empresonats i violentats des de el mon espanyolista i el seu Estat i l’única resposta plena de dignitat és al carrer. Tenim l’excepció institucional del MHP Quim Torra.
Per arrodonir-ho els de les CUP i després d’una resolució conjunta, gairebé impossible, imposen que la seva aprovació s’ha de fer desprès de les eleccions del dia 10. Diuen que és perquè ningú en tregui redit electoral. Miserables i ens quedem curts, sobre tot perquè ells és presenten per primera vegada. Sembla que ara volen reformar al Rei, al Congrés i fins i tot l’Estat. Vaja com ER i els del PDeCAT.
Ens podem i poden enganyar-nos reiteradament, fent-nos creure que tenim un Govern cohesionat i un Parlament disposat a exercir amb plenitud. Els fets però diuen el contrari.
El poble mobilitzat, la part institucional fen aigües i els partits obcecats per guanyar unes eleccions d’un altra país. De traca i mocador, i amb una repressió policial desbocada.
Cap proposta des de Espanya, ni política, ni competencial, ni econòmica. També però, cap proposta clara nítida i responsable dels que ocupen les cadires institucionals. Hem d’admetre que el MHP Quim Torra ho intenta, però la seva solitud, esfondra el seu relat. Cap proposta dels partits que no sigui guanyar eleccions autonòmiques o espanyoles.
Per últim tenim a la Elisenda Palutzie, que amb una ANC ven engreixada va per lliure. Amb un discurs trencador, prepositiu però sense dir-nos quins suports té per fer-ho viable.
Certament, i encara que al carrer siguem imbatibles, partits i institucions s’han begut l’enteniment i no ens cansarem de dir-ho, sense la coordinació política el procés i l’objectiu aviat seran una quimera. Igual és que uns i altres s’han venut l’enteniment i encara no ho saben. Sobre tot perquè Espanya i el seu Estat, amb eleccions o sense no perdona.
RSS Feed
