13 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
Els que volen ser espanyols i constitucionalistes amb el mateix missatge central que utilitzava Franco, tenen un seriós problema. La roja i gualda bandera dels borbons i franquista, no és predominant al si de la societat ibèrica.
Totes les manifestacions i concentracions dels sindicats CC.OO i UGT arreu de l’Estat, s’omplen dels seus estendards i de banderes republicanes, cap bandera “constitucional” o monàrquica. Totes les manifestacions o concentracions convocades pel “nacionalisme perifèric”, són plenes de banderes nacionals, independentistes o històriques cap bandera borbònica o “constitucional”.
Curiosament només és veuen les banderes monàrquiques i “constitucionals” quan convoquen a manifestar-se els hereus del franquisme i la església espanyola que feia costat al dictador. Aquest fet demostra que Espanya te un plet per resoldre que ocupa un seguit de problemes. Monarquia o República. República única espanyola o Federal. República confederal. Elecció del poder judicial. Símbols. Condemna sense pal·liatius del feixisme i del franquisme. Reconeixement de la singularitat històrica de les nacions. Com s’ha d’establir la solidaritat. S’ha de subsistir el nom d’España (Confederació de Repúbliques Ibèriques) i fer de la península un nou Holding d’Estats confederats, incloent-hi Portugal, Andorra i Gibraltar. S’han de retornar Ceuta i Melilla als interessos del Marroc. La llei de punt i final és la representació i fracàs d’una transició imposada a remor dels sabres d’un exercit no democràtic.
La Espanya actual te tants fronts oberts que no és només la estultícia de les castes dominants, és que en els temps actuals no te ni sentit ni viabilitat un Estat que oprimeix, prohibeix i vol imposar, encara que sigui amb una certa legalitat, els seus designis.
Una gran majoria dels pobles que conformen la península de moment sembla que han decidit República. Només caldrà definir quin tipus. Fer-ho serà possible el dia que els “líders democràtics” de l’Estat espanyol entenguin que com va tot plegat no és el millor camí. Només des de el respecte a les persones i pobles és pot construir, per això fem política per millorar les condicions socials i les llibertats, tant individuals com col·lectives. La España decimonònica mai ha pretès res més que salvaguardar l’estatu quo d’una minoria i tots els progressistes si han d’oposar ara i sempre, i si fer-ho vol dir canviar unes “essències patriòtiques” determinades i injustes, com las que practicava Franco, fem-ho.
Els que volen ser espanyols i constitucionalistes amb el mateix missatge central que utilitzava Franco, tenen un seriós problema. La roja i gualda bandera dels borbons i franquista, no és predominant al si de la societat ibèrica.
Totes les manifestacions i concentracions dels sindicats CC.OO i UGT arreu de l’Estat, s’omplen dels seus estendards i de banderes republicanes, cap bandera “constitucional” o monàrquica. Totes les manifestacions o concentracions convocades pel “nacionalisme perifèric”, són plenes de banderes nacionals, independentistes o històriques cap bandera borbònica o “constitucional”.
Curiosament només és veuen les banderes monàrquiques i “constitucionals” quan convoquen a manifestar-se els hereus del franquisme i la església espanyola que feia costat al dictador. Aquest fet demostra que Espanya te un plet per resoldre que ocupa un seguit de problemes. Monarquia o República. República única espanyola o Federal. República confederal. Elecció del poder judicial. Símbols. Condemna sense pal·liatius del feixisme i del franquisme. Reconeixement de la singularitat històrica de les nacions. Com s’ha d’establir la solidaritat. S’ha de subsistir el nom d’España (Confederació de Repúbliques Ibèriques) i fer de la península un nou Holding d’Estats confederats, incloent-hi Portugal, Andorra i Gibraltar. S’han de retornar Ceuta i Melilla als interessos del Marroc. La llei de punt i final és la representació i fracàs d’una transició imposada a remor dels sabres d’un exercit no democràtic.
La Espanya actual te tants fronts oberts que no és només la estultícia de les castes dominants, és que en els temps actuals no te ni sentit ni viabilitat un Estat que oprimeix, prohibeix i vol imposar, encara que sigui amb una certa legalitat, els seus designis.
Una gran majoria dels pobles que conformen la península de moment sembla que han decidit República. Només caldrà definir quin tipus. Fer-ho serà possible el dia que els “líders democràtics” de l’Estat espanyol entenguin que com va tot plegat no és el millor camí. Només des de el respecte a les persones i pobles és pot construir, per això fem política per millorar les condicions socials i les llibertats, tant individuals com col·lectives. La España decimonònica mai ha pretès res més que salvaguardar l’estatu quo d’una minoria i tots els progressistes si han d’oposar ara i sempre, i si fer-ho vol dir canviar unes “essències patriòtiques” determinades i injustes, com las que practicava Franco, fem-ho.
RSS Feed
