Junts Pel Si, va descol·locar un munt de gent, de partits i fins i tot al govern espanyol. Però als que més i de lluny, van ser els de Podemos i els d’Iniciativa.
Podemos i Iniciativa havien bastit la seva estratègia fins al 27, amb dos eixos. El primer aconseguir l’alcaldia de Barcelona. Objectiu complert. L’altra completar una candidatura on totes les esquerres del ventall sobiranista de Catalunya i fossin. Els dos eixos conflueixen amb un únic objectiu: abatre al President Mas.
Despistar al catalanet, fer-lo entenedor que cal negociar amb l’estat espanyol, a partir d’una nova geometria parlamentaria a Madrid, amanit amb tocs sobiranistes i de més espai autonòmic, és la seva tasca pedagògica i per la que La Sexta i d’altres mitjans de la caverna, han treballat incanssablement. Coincidència o no, però és exactament el mateix que diuen els del PSOE a Catalunya i el que queda de UDC.
Aconseguir l’Alcaldia de Barcelona i com, va ser un tast del que pretenen pel 27 de Setembre. Pablo Iglesias i Ada Colau, van abocar a la campanya, totes les misèries del que un home o dona pot fer. Xavier Trias era màfia, la dreta, un corrupte, però ni una sola denuncia als jutjats. Mai un mot contra el govern espanyol per fer i filtrar un informe insidiós contra Trias. Ni un mot contra la distribució de recursos que fa Madrid vers Barcelona.
Podemos i Iniciativa tenien coll avall que aïllant als convergents, també ho feien amb el President Mas i el que és més important deixaven als de ERC davant la decisió política de que havien de triar, o amb els d’esquerres i el front social, o amb la dreta i el Mas. Per condicionar a ERC, Podemos va executar el Pla de l’odi i de la denuncia populista i lerrouxista i per fer-ho va mandatar als nous “sicaris” de la “nova política”. Gemma Ubasart, Albano Dante Fachin i Ada Colau. Inciativa amb l'Herrera, la Camats i la Marina Pibernat.
Els d’Iniciativa, amb el paper de comunistes disciplinats, i sense fer entrisme, no a calgut, han abraçat, com bot salvavides, l’estratègia de Podemos. De politiques no en parlem, doncs acaben de demostrar amb el tema Grècia, que poden ser tant adaptatius com demagògics. Herrera i Camats són els venedors de la bona nova i fins i tot gosen dir que el seu sacrifici és renovador.
Podemos i Iniciativa, han fracassat en el seu intent d’acabar amb el President Mas. Podemos, PP, PSOE i Ciutadans sempre ho han tingut clar, hi ha procés perquè a Catalunya existeix un Govern decididament al costat dels catalans i de la democràcia. Per cert, llàstima que molts d’aquí encara a dia d’avui no ho tinguin tant clar.
Dèiem que han fracassat perquè no han pogut evitar el que més por els hi feia, que s’imposés la transversalitat dels catalans per guanyar el 27. Ara però, i és un fet Podemos i Iniciativa, i la seva proposta electoral, amb la fugida de Procés Constituent i l’opció de la CUP ha quedat buida de sobiranisme català, però no del espanyol.
Atiar l’odi contra qui sigui, demostra el nivell de misèria dels personatges que “lideren” Podemos i Iniciativa. La seva proposta política, ara, i desprès del fracàs per construir un front contra Mas, ha quedat reduïda a una candidatura que vol i pretén acabar amb el procés d’independència. La seva alternativa és més dependència des de la perspectiva d’una hipotètica reforma de la Constitució espanyola.
Creiem fermament que els de Podemos i Iniciativa, ara ja ens han de preocupar, gairebé el que els del PP i PSC. De fet ells també són sabedors que no tenen res a fer i per això proposen una “República catalana” dins d’una Espanya monàrquica i borbònica. Senzillament extraordinari, l’esquerra alternativa espanyola, defensors dels borbons culpables de ser on som.
La Llista de País, “Junts Pel Si”, és la que haguessin volgut, sense Mas clar, però la societat civil de Catalunya també compta hi ha decidit que amb el Mas. Per arrodonir-ho, Procés Constituent, os ha fet botifarra, sobre tot perquè ben mirat és el que mereixeu, si la vostra proposta és reduix a atiar l'odi contra el que és el nostre President legítim.