ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

DISCURS DE CAP D'ANY SI JO FOS PRESIDENT.

31/12/2014

0 Comments

 
Imagen
 

Si jo fos el President de Catalunya, amb el recolzament de CiU i la gens menyspreable xifra de més d’un milió dues-centes mil catalans/es, amb 50 diputats al Parlament, i després de tants anys dedicat a la política, la legislatura actual la donaria per quasi acabada.

Ho faria perquè consideraria que hauria fet tot el possible per dignificar Catalunya i els catalans (Declaració de Sobirania, Consell per la Transició Nacional, Plataforma pel Dret a Decidir), amb la seva màxima expressió del “dret a Decidir”.

El 9 de Novembre, també s’ha de sumar al greix dels arguments. Ningú podrà deixar de reconèixer que va ser el compromís adquirit en les darreres eleccions que més transcendència política i institucional a tingut.  

També cal dir-ho, ben fort i clar, que he tingut el plaer de compartir Govern amb gent excepcional, i fins i tot crec que quan vaig proposar fer el “Govern dels millors”, millor encert possiblement hagués estat impossible.

Com President i pensant amb Catalunya, no en el partit, vaig fer la millor proposta de País que vaig saber fer. Per moments excepcionals, decisions excepcionals. Sembla que una part organitzada, no accepta o no veu amb bons ulls la meva proposta. No obstant crec que la nostra dissortada historia requereix per una sola vegada aflorar tot el patriotisme del que siguem capaços. Catalunya i el futur dels nostres s’ho mereixen.

La grandesa de Catalunya és basa en la capacitat que hem tingut els catalans per construir-la.  Ideologies varies i classes diverses, han permès  al llarg dels anys i segles, conformar el que avui som. Catalunya mai serà de dretes, com tampoc ho serà d’esquerres. Catalunya te sentit en la seva mateixa diversitat cultural i al mateix temps amb una historia i una llegua que ens ha fet poderosos i resistents.

He fet una dissecció personal del meu passat el més complerta que he pogut. Dir que no existeixen terceres vies amb l’Estat espanyol, quan la he defensat, no és poca broma. Haver defensat la construcció d’un Estat, l’espanyol, on els catalans ens trobéssim còmodes, evolucionant a d’altres estadis, tampoc ha estat poca broma. Dir que la independència i tenir un Estat lliure, és l’únic camí per ser lliures, ara és la meva darrera entrega, i aquest cop i sens dubta patriòtica.

Ho tinc clar, ara no és el moment de saber quanta gent recolza a CDC, a ERC, a ICV, UDC, o las CUP, a SI o Reagrupament. Ara és el moment de saber quants catalans i catalanes volen que Catalunya sigui lliure i per saber-ho ens cal a tothom fer el sacrifici més gran que avui ens demanda Catalunya, anar junts.

El mon ha de saber i Espanya en concret, que dretes, esquerres, centres, social demòcrates, demòcrates cristians, avant posen la llibertat de Catalunya i dels seus ciutadans per damunt de diferencies legitimes que s’hauran de discernir en temps venidors.

Jo serè qui convoqui les properes eleccions, reconvertides amb el referendum que Espanya no ens ha deixat fer. Altres volen les eleccions per deixar clar que “dretes i esquerres” defensen models socials diferents.

Tres opcions són les que ara tinc al davant. Encertar la millor, n’és l’objectiu. Podria acceptar la proposta que un sector del sobiranisme proposa, minoritari per cert, fer llistes amb programa i sota un paraigües de país. Des de el meu punt de vista, difícil d’explicar i de gestionar. Si s’és incapaç de fer una llista unitària, com podrem confeccionar un govern unitari. La meva proposta, te més convenients que inconvenients, però sobre tot permet comptar amb claredat qui vol la independència i qui no i res més.

També podria arribar a la conclusió de que jo soc el tap involuntari per continuar el procés i que podria perfectament, i estic en el meu dret, dir que fins aquí. La meva responsabilitat i la meva estima per Catalunya, però m’ho impedeix. D’altres diran que el meu partit te por d’anar sols, però són els mateixos que neguen la grandesa del meu partit a l’hora de decidir país o partit i ara hem decidit país.

Analitzant els pros i contres, he decidit i perquè aquesta és la meva responsabilitat com President de la Generalitat de Catalunya, convocar eleccions al Parlament de Catalunya al mes d’Abril, amb el propòsit d’encapçalar una candidatura “Llista de País”, amb un Programa polític que constarà d’un sol punt i una defensa de mínims al Parlament mentrestant duri la transició. El punt únic dirà: “si la llista de país, obté la majoria parlamentaria en el transcurs dels propers 18 mesos, el Parlament de Catalunya, a proposta del Govern, proclamarà la Independència de Catalunya”.

La defensa de mínims, serà un acord entre els independents que conformin la candidatura, la societat civil i els partits que recolzin aquesta proposta. Els mateixos seran els que confeccionin la llista. Els mínims tindran els següents objectius: Acabar en la mesura del possible la construcció de les eines d’Estat. Garantir que el sistema sanitari és millorarà o és mantindrà com a mínim amb els estàndards actuals. Garantir que el sistema escolar és millorarà. Garantir que la seguretat en tots els àmbits estarà garantida. Que és redactarà una proposta de Constitució per Catalunya per quan calgui aprovar-la. Que s’acabarà durant el primer semestre del 2015 la xarxa tributaria catalana amb l’objectiu de recaptar al 2016 el 100 X 100 del impostos, garantint les pensions i que el màxim d’aturats rebin una prestació digna.

La resta de partits estan en el seu dret d’interpretar les eleccions que jo convocaré com vulguin, però ha de quedar clar que “pactes de legislatura”, “governs de concentració” i “minories inestables”, no poden ara garantir l’acabament del procés. Només una candidatura guanyadora, sense matisos, per la independència, podrà resistir els atacs que previsiblement rebrem d’Espanya. Només la nostra unitat i força pot fer que Espanya s’avingui a negociar i que Europa finalment prengui cartes al respecte. Per tot plegat, l’aposta no pot ser altra que una candidatura unitària transversal i de país.



0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.