
L’Euro Parlament que representa a 27 Estats i que té 705 escons, el dilluns aprovant el suplicatori contra els tres euro diputats catalans, van cometre un frau democràtic que la UE pagarà car.
El reglament intern del euro Parlament ho deixa clar; el suplicatori només s’activa si un diputat o diputada amb l’exercici de les seves competències comet un frau de representativitat o incompleix les directives i reglament del Parlament.
Qualsevol altre imputació que provingui de la justícia, tindrà el seu tractament ordinari i no caldrà deixar la seva condició de parlamentari. Vol dir que si comet qualsevol delicte penalitzat pel codi penal i és eixamplat in fraganti, el seu tractament és ordinari. Detenció i presó provisional directe.
Doncs bé, ni el MHP Carles Puigdemont, ni als Consellers Comin i Ponsatí, se’ls acusa de cap delicte penal, si ens atenem a que les justícies d’Alemanya, Bèlgica i Escòcia ho han confirmat i han rebutjat el delicte de sedició. En cap cas va existir la violència i els jutges europeus ho saben.
Ara si que Europa, vaja la Unió Europea té per fi un problema que no només és comercial, és polític i de primer ordre. La UE ha de decidir, com tots els Estats, si primer és la democràcia o els interessos inconfessables dels grups de pressió i dels oligarques que lluiten per imposar els objectius de les multinacionals.
Espanya i el seu Estat poden numèricament haver guanyat la batalla al euro parlament, però del que estem segur és qu no la guanyaran en termes judicials. Dir-ho no és perquè si, l’inútil prevaricador del “jutge” Llarena ens ho ha posat fàcil. Després dels fracassos amb les seves euro ordres, ara com si fos un escolanet vol practicar unes pre judicials, perquè li expliquin com ho da fer per triomfar judicialment a Europa. S’ha de ser inútil.
Espanya i el seu Estat s’han de conformar practicant el seu odi i el repartiment d’un càstig digne dels franquistes amb els presos politics i els que s’entreguin. Amb els que sembla que no podran, i tres anys ho demostren, és amb els exiliats. Ara només cal que els presoners s’ha n’adonin de la seva cagada entregant-se a la injustícia espanyola. I motius en tenen perquè sempre seran carn de canó i de negociació.
Avui desprès del paper del PSOE al euro Parlament, deretirar el tercer grau als presos politics, d’impedir que totes les llengües del Estat siguin oficials, de fer una llei per re centralitzar les competències de seguretat exercides pels bombers de Catalunya, queda clar amb Espanya i el seu Estat res ha fer i, qui pretengui dir el contrari és un espanyol unionista i punt.