La pregunta que la direcció d’Unió Democràtica de Catalunya ha imposat en el si de la direcció amb el vist i plau d’en Duran i Lleida, el Secretari general Espadaler i membre com Conseller d’interior del Govern d’en Mas i el recolzament de la Vicepresidenta Ortega i Conseller Pelegrí, tindrà el dia 14 la virtut clarificadora don s’ubica el partit.
Independentment de que guanyin els del si a favor de la pregunta i d’en Duran, quedarà clar que dins d’Unió la convivència entre unionistes i independentistes serà impossible. Rigol, Gispert, Castellà i un miler més de militants, públicament i discrepant de la direcció faran campanya pel no a la pregunta i als qui l’han proposat.
Amb la victòria del Si, el que UDC té garantit és la seva fractura. Potser és el que volia Duran. Una UDC, dividida i fracturada farà trontollar la federació que fins a dia d’avui sumava amb CDC i la feia imbatible en termes electorals.
Duran sap que la desintegració d’UDC ara perjudica al President Mas i al procés. A ell no, tot i que ell és un cadàver polític a Catalunya. La seva proposta del nou partit (Construïm) promocionat per ell, té a veure amb l’autodestrucció d’UDC.
Si guanyes el no, cosa improbable, doncs són els aparells del partit els que controlen i guanyen i en aquest cas és Duran qui el controla, el resultat tampoc afavoreix al President. Una victòria del no, suposaria un Congrés extraordinari, però ni 30 congressos, farien canviar la posició de l’Espadaler, l’Ortega i en Pelegrí que s’han posicionat sense fissures al costat del Duran i Lleida, ambaixador plenipotenciari representant del Congrés espanyol i convençut, que no convers, de la seva espanyolitat a través de la seva tercera via.
Respectar el que faci un partit polític, és el que toca. Ara bé, quan el partit en concret, forma part de la vida institucional i política prenen decisions que afecten al curs de la vida social, entenem que tenim tot el dret a dir la nostra.
Aquesta partida ja no és interna. En Duran ja s’ha n’encarrega’t perquè no ho fos. La partida afecta al President, a CDC, a CiU i a tots els que volem que el 27 la “Llista del President” sigui la guanyadora.
Esperar el resultat de la seva votació interna, és just. Ara be independentment del resultat, el President Mas no pot mantenir ni un dia més a uns consellers que en lloc de fer-li costat a ell i al procés estan amb en Duran.
Reconvertir la jugada del Duran amb un reafermament de les posicions sobiranistes de CDC i amb el procés, contant amb els independentistes de la aviat “extinta UDC”, seria determinant per llençar el darrer missatge inequívoc de que CDC i els patriotes d’UDC van junts fins al final fent costat al procés i per l’objectiu d’una Catalunya lliure, democràtica i sobirana. Començar a fer-ho ara, sense esperar més lliçons duranistes, creiem que desmuntarà allò tant suat, del; “no ens en fiem del President i de CDC perquè van de la ma amb aquells que mai s’han definit amb prou claredat respecte del procés.
Ens ha de ser igual si la Vicepresidenta va votar Si i Si el 9 N. També ho va fer l’Ada Colau. Ens igual si té una querella per el 9 N. Ara pensem que ho va fer per mantenir-se a la seva cadira. President, vostè no pot defraudar la confiança que molts catalans li tenim. El dia 15 vostè ens ha de demostrar que no només governa les escorrialles que Madrid ens permet, sinó que és capaç de liderar el procés amb dignitat i lluny d’arribistes, quintacolumnistes i lerrouxistes.
RSS Feed
