El poder judicial s’ha constituït com el poder definitiu i màxim del Estat espanyol. Ni el legislatiu ni l'executiu li fan ombra.
El 23 F a més de servir per deixar clar que ni nacionalitats ni qüestions bilaterals, "comunidades autonómicas i prou", també va tenir el seu efecte amb la distribució dels poders del Estat.
Els espanyols de dretes, d’esquerres i franquistes van descobrir que si volien un estat de dret homologable, la justícia com "eina imparcial" aparantment en termes ideòlegs, era l’eina. El problema és la procedència dels magistrats, com hi arriben i sobre tot el corporativisme històric que manté el seu poder al marge dels altres.
Tothom sap que el Congres espanyol, te advocats, juristes, secretaris i interventors com qualsevol administració publica. Aquest fet determina que qualsevol proposta per una llei ordinària o orgànica, ha de passar pels filtres tècnics per si discrepen de la Constitució. Si no hi ha discrepància la tramitació està servida.
Doncs ve, han estat els tribunals i magistrats del poder judicial els que han presentat recurs al TC, ho directament és negen a complir-la. La llei d’amnistia.
Qualsevol llei aprovada al Congres espanyol on resideix la voluntat popular, de facto ha de ser aplicada i respectada per totes les administracions.
Podríem entendre que algun estament, Tribunal, entengués que la interpretació dels juristes del Congres no s’ajustés a la Constitució.
La llei diu que totes les causes preliminars han de decaure a la aprovació de la Llei. Doncs no. Tenim jutges que ja l’apliquen, i d'altres no, malgrat que la llei esta recorreguda pel poder judicial. I el més curiós que ratlla la prevaricació és que no apliquen ni l’objectiu ni el perdó que la llei diu.
Marchena, jutge imparcial, no només no aixeca l’ordre de detenció, ordre preliminar, al President Puigdemont, Consellers Comin i Puig, sinó que demana als cossos policials ua detenció sense cap dilació.
Aquest és el poder judicial espanyol. Uns recorreran la llei, altres l’apliquen i uns quants no només no l’apliquen sinó que obvien que la llei és d’obligat compliment. Aquí hi ha la Xina Popular, i el que alguns jutges fan és un Cop d’Estat togat pensant que son els reis del mambo.
Segur que ho son, donat que el Govern del PSOE-Sumar callen i l’oposició del PP Vox Tot i que contraris a la Llei, també callen amb el que fan alguns jutges.
Esperem que algun dia els catalans entenguin perquè tota llei progressista que fem des de el nostre Parlament, sempre serà qüestionada, invalidada, pels poders de l’Estat i pel TC. I no ho farà el govern espanyol, ho farà el poder judicial. Això si, sempre dient que ho fan a major gloria d’España i de la seva unitat territorial.