
L’escenari del dia després, el 28, només te dues interpretacions, ho han guanyat els de Si, o els del No. La victòria del Si, amb suma o sense és l’escenari que menys dificultats a priori presenta a l’hora de fer Govern. La dificultat va regir per confeccionar la candidatura de Junts Pel Si i prou. L’entesa si cal amb la CUP tampoc és gens descartable, donat que la posició de Junts Pel Si, és sumar el màxim d’opcions al procés constituent. La conclusió política i en funció d’una victòria amb majoria absoluta, és que la centralitat política és situaria en el terreny de la secessió i legitimaria l’iniciï del procés constituent d’acord el Programa electoral.
Per contra, tot i que hipotèticament, si els del No sumessin majoria parlamentaria, difícilment podrien fer el front des de el No per governar. PP, PSOE , Ciutadans i fins i tot els que queden d’Unió si traguessin representació, podrien fer front si, però en cap cas Govern, donat que segons “enquestes” és quedarien molt lluny dels 68 diputats. “Catalunya si se puede” de moment i rastrejant els seu discurs, difícilment és sumarien a aquest bloc. És per tant un escenari amb pocs visos de execució.
El 28, el problema democràtic el tindran els del PSOE, Catalunya si se puede i Unió. Acceptar la derrota i oferir-se per construir el que la majoria ha decidit, seria l’esperable en termes democràtics. Per tant els hi tocarà decidir, i segur que serà la decisió més important que prenguin. Ho és sumen al procés constituent de la majoria, ho rebutgen de ple el resultat electoral que voldrà dir que no respecten la voluntat majoritària dels catalans.
Situar-se a la contra de la hipotètica victòria del Si, no impedirà que el Parlament de Catalunya i el nou Govern estiguin legitimats democràticament per iniciar el darrer tram de la nostra transició, però si que voldrà dir que haurem de ser molt fins per comunicar al conjunt de la ciutadania que el procés i el projecte de País no exclou a ningú. Tot i que en cap cas és podrà impedir la autoexclusió dels Diputats que no recolzin el procés. No serà sobrer incidir que quanta més majoria al Parlament, millors i més suports per fer més curt el procés i per dedicar-nos a la construcció del nou País.
De fet, i tothom ho sap, la independència té sentit en tant en quant que volem fer un País més democràtic i més just, però sobre tot: PERQUÈ VOLEM DECIDIR-HO TOT i si hem de fer cessió de sobirania, que si cal la farem per la UE, serà per decisió del poble català sobirà.
Per tant els que continuïn mantenint el No després de 28, no faran res més que refermar que no volen que Catalunya sigui una Nació i que el poble català sigui un subjecte polític capaç d’autodeterminar-se quan calgui. Més clar l’aigua.