En Josep Moragues, pagès de mena, i General del exercit austriacista, va comandar la companyia dels Miquelets per defensar Catalunya.
Va ser un dels promotors del pacte dels vigatans al 1705. Perduda la guerra del 1714 i amb la capitulació del castell de Cardona és va retirar de qualsevol acció militar.
Reclamat pel capità general de Barcelona, fou detingut, i tot i que s’escapolís i s’amagués als voltants de Montjuic, va ser delatat, detingut i jutjat amb una sentencia adequada a la venjança castellana.
El 27 de Març del 1715 fou executat de forma infamant, esquarterat i el seu cap va romandre durant més de 12 anys dins d’una gàbia al Portal del Mar.
És historia, si, però prenguem-ne bona nota. Avui els delators, traïdors i col·laboracionistes, son aquells que perdonen la repressió al català i catalans. Són els nous col·laboradors que avui ja podem anomenar-los col.laboradors2.0. I com deia Simon de Beauvoir, l’opressor no seria tant fort sinó tingues còmplices entre els opressors.
Un 11 de Setembre sense retre homenatge als veritables herois catalans, és un 11 de setembre descafeïnat. Avui en Moragues seria un líder digne dels catalans i per Catalunya. Honor i Gloria als nostres caiguts per Catalunya,