Mohammed VI, és el rei del Regne del Marroc. Vindria ha ser com un regim parlamentari similar al del Estat espanyol.
Actualment és la cinquena economia més gran del continent africà. També és membre de la Conferencia Islàmica i la seva religió predominant és l’Islam.
Actualment Mohammed VI també és la cinquena persona més rica d’Àfrica. Al 2019 el valor net del que tenia superava els 8.200 milions de dòlars.
Es propietari de Al Mada, antiga Societe Nationale d’Investissement, amb participació a Managem Group, el banc mes gran del Marroc, Consumar i Centrale Danone.
Te 12 palaus i 600 vehicles de luxe, Al 2019 va comprar un iot de luxe per 90 milions de dòlars. Al octubre del 2020 va comparar una palauet a Paris per 80 milions d’euros.
Les despeses de “la casa real” son pagats per l’Estat marroquí i el cost del servei dels palaus amb mes de 1000 servents costen més d’un milió d’euros al dia. (font Viquipedia).
Actualment al Marroc no tenen cap conflicte militar a banda del control que fan al poble Sahrauí.
D'acord amb el Banc de Desenvolupament Africà, el producte interior brut (PIB) del Marroc representa el 7% del PIB del continent africà.[9] El Marroc és la cinquena economia més gran de l'Àfrica; el 2006 el seu PIB era de 125.300 milions de dòlars nord-americans en paritat de poder adquisitiu.[10] L'agricultura encara és la font de treball del 40% de la població marroquina i contribueix al 14,5% del PIB.[10] La indústria contribueix amb el 37,9% del PIB; la indústria més gran és la mineria de fosfats sahrauís. La segona font d'ingressos més gran són les remeses dels marroquins a l'estranger; la tercera és el turisme. S'estima que 7,5 milions de turistes visitaren el Marroc el 2007.[11] El Marroc ha signat un tractat de lliure comerç amb la Unió Europea que entrà en vigor el 2010, i un tractat d'obertura comercial per als productes industrials amb els Estats Units d'Amèrica, que entrà en vigor el 2006.
L'internacionalisme d’esquerres històricament havia treballat solidàriament per l’alliberament i millores socials de qualsevol poble. Podem dir sense por ha equivocar-os que la Marroc els marroquins al respecte necessiten un cop de ma.
Doncs no, des de la UE és fan tractats que només beneficien a les classes dominants del Marroc. Tractats que no expliciten la modernització del Marroc i una millor distribució de la riquesa. Per contra la UE permet l’èxode massiu de marroquins amb l’excusa d’una solidaritat impostada i d’una lluita contra el racisme que la majoria d’Estat de la UE mai ha exercit.
Tothom te dret a buscar-se la vida on pugui i se li permeti. Al Marroc sembla que no i, als països musulmans del voltant sembla que tampoc.
Es inqüestionable que una de les poques coses que no podrem canviar és, que la península Iberica es el punt on africans, i àrabs, musulmans, de tota mena ho tenen més a prop per fer el sal al mont occidental.
Alguns diran que ho fan perquè no tenen futur. Alguns perseguits políticament. Però la reflexió la tenim servida. Pot la UE acollir sense límits. Creiem que no.
Per exemple i segons les dades els que venen del Marroc, bàsicament només han treballat al camp i amb unes condicions tècniques semblant a les que tenien al segle “X”. Venen a treballar i poder construir el seu futur força mes digne que al Marroc, ho d’altres indrets.
Aquesta situació obliga a que els països receptors, prenguin accions per incorporar-los a la seva nova realitat. Integració, vivenda, treball, escola, sanitat, transport, són elements que cal adequar per un allau de nous vinguts. La seva integració pot trigar dues generacions a fer-se efectiva.
Mentrestant i això és inqüestionable els països receptors han de contribuir amb una quantitat ingent de recursos per mantenir i oferir, amb qualitat, als que ja hi son, i als nou vinguts, el manteniment dels serveis que avui ja tenim col·lapsats.
Tornant a la solidaritat internacional d’esquerres i progressista, potser seria bo començar ha explicar-los que qualsevol poble organitzat, amb capacitats de protesta i mobilització, és l’únic camí per aconseguir drets i un millor repartiment de les riqueses del seu país.
Practicar el bonisme, des de posicions fàcils i sense compromís, ja paga el diner públic, portes obertes i sigueu benvinguts, no només no ajudem als autòctons de cada país, sinó que introduïm nous conflictes al País de recepció, culturals i econòmics de grans dimensions.
Sobre tot perquè la cultura islàmica és incompatible amb els valors occidentals.
RSS Feed
