Nosaltres sempre hem estat d’acord amb una màxima que corre arreu i que ja s’ha fet popular: “el que més s’assembla a un espanyol de dretes, n’és un d’esquerres”.
Rodolfo Martin Villa, home destacat del franquisme, de la seva dictadura, del seu genocidi i de la persecució indiscriminada dels drets humans, amb tortures i prohibicions, ens ha donat la darrera lliçó, als catalans clar. “El govern espanyol no pot cedir competències a l’executiu d’Artur Mas, per cometre una il·legalitat” i afegeix que si la Generalitat insisteix en tirar pel dret, en contra del que diu la constitució espanyola, el govern espanyol no tindrà més remei que suspendre la autonomia en base a l’article 155 de la constitució.
El que diu aquest funest personatge, s’adequa al pensament totalitari don ell ha begut durant tota la seva vida, per tant entra dins de la seva normalitat. Qui esperes que els franquistes directes, no hereus, s’acomodessin als nous temps, ara poden comprovar que anaven errats.
Tothom convindrà que aquest personatge és un franquista espanyol i de dretes. Ara el compararem amb un d’esquerres, espanyol clar, que per la seva rellevància, ens ajudarà ha explicar tanta coincidència i no ens referim al Bono que diu : “Yo, antes que socialista, soy español, España es mi patria”. Ens referim a l’Alfonso Guerra, Destacat socialista espanyol i vicepresident una estona amb el Felipe González.
No gosarem dir que ell és un franquista, però si denunciem les coincidències ideològiques amb els seus postulats i objectius. Franco i el Villa defensen una única nació Espanya, un sol poble l’espanyol, una sola llengua el castellà i una única raó de ser en el concert mundial, Espanya.
Alfonso Guerra, corresponssable d’episodis de corrupció en els seus mandats, corresponssable d’un terrorisme d’estat finançat amb els diners dels contribuents, els GAL, responsable de nepotisme i vividor professional de la política, fa més de 40 anys que mai ha treballat ni al sector públic ni al privat, ara ens amenaça, exactament igual que Villa.
Sempre hem entès que socialisme i defensa dels drets universals, internacionals, dels pobles eren el seu referent. Coartar llibertats, les que siguin, prohibir drets com el de votar, ho fan els règims totalitaris, i fins i tot alguns diuen que ho fan legalment d’acord la seva constitució. Un demòcrata i sense dubtar-ho, és posaria al costat d’un poble que vol exercir la democràcia i si algun entrebanc ho impedís, treballaria per desfer-lo. El Guerra, no només és posa contra la democràcia, sinó que és situa al costat de franquistes des de el moment que reclama el mateix, aplicar la constitució espanyola a través de l’article 155 i suprimir la autonomia si Catalunya s’atreveix a fer una consulta.
Un socialista que nega que el poble parli, perquè una llei ho prohibeix, és qualsevol cosa menys un socialista. Queda clar, els interessos d’uns quants “socialistes” en cap cas és la democràcia, són treballar per una única nació, i una sola llengua, Espanya.
El poble que n'esclavitza un altre forja les pròpies cadenes. Lenin
RSS Feed
