
Fa estona que la majoria de catalans volen més democràcia i que el dret a decidir sigui present amb capacitat total per fer de Catalunya un país socialment just i al nivell dels millors països.
També fa estona que els borbons foragitats el 14 d’abril del 1931, ara han estat foragitats de Catalunya.
Els autonomistes socialistes i podemites, igual que els del PP, Ciutadans, i ara VOX, són els màxims defensors dels borbons. És evident que pels espanyols d’ahir i d’avui la unitat territorial a la Península és un fet sagrat. Els hi és igual si la unitat depèn de foragitar la democràcia i menystenir drets individuals i col·lectius.
Espanya i al seu Estat, han normalitzat el llegat franquista. Poder judicial i policial, més l’entramat funcionarial, a la transició no van patir cap transició. Ara be, el pitjor si cap, és que els borbons imposats pels franquisme, d’alguna forma i amagats en el referèndum de la transició, van legitimar el franquisme.
De la legalitat franquista a la legalitat d’un nou regim amb la connexió del que avui sustenta el màxim poder i representació del Estat. El fet inqüestionable, és, que qui recolza i defensa als borbons és un franquista.
Com és pot construir un país democràtic quan el cap d’Estat és un franquista que jura els furs del “movimiento nacional” de la falange, i que avui se’ns mostra com un corrupte incondicional i amb una legislació que el situa com qualsevol dictador que no pot ser jutjat pels seus delictes.
Segurament molts no saben que el franquisme estructuralment era un regim assassí i corrupte. Sobre tot fora de Catalunya. Estraperlo, comissionistes, adeptes al regim, robatoris del patrimoni republicà, eren els pilars, amb la repressió clar, del sistema. Avui, tot i que ja en teníem dades, el Juanca I, i gracies a la democràcia Suiza i Anglesa, se’ns mostra obertament com és, un corrupte, un comissionista i un mal ciutadà. No sabem si el seu fill Felip serà com el seu pare, però que sabés des de fa gairebé un any que era hereu d’uns diners il·legítims situats a Suiza i no digues res, fa ferum de podrit.
Els espanyols tenen un problema i greu. Tenen un cap d’Estat fill d’un franquista convençut i corrupte i un exercit que avui encara venera a Franco. Democràcia i franquisme no són altra cosa que la contradicció permanent entre progrés, justícia social i drets. Castella, Catalunya, Galicia i Euskadi amb els borbons l’únic que tenim i tindrem és més Espanya. Deu ser per això que els catalans, i fa estona, varem decidir que els borbons pels espanyols, per nosaltres la República catalana.