Les colònies angleses ubicades al nord de les Amèriques, és van independitzar el 4 de Juliol del 1776. Una voluntat de llibertat i de lluita contra l’esclavatge i l’explotació colonial, liderada per Abraham Lincoln i d’altres, i reflexades al que seria la Declaració constitutiva dels Estats de nord-amèrica, i amb aquest paràgraf dir-ho i voler-ho tot.
We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal, that they are endowed by their Creator with certain unalienable Rights, that among these are Life, Liberty and the pursuit of Happiness.
Sostenim com evidents aquestes veritats: que els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests estan la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat.
Malgrat la Declaració, els Estats Units, han mantingut un divorci entre les seves polítiques democràtiques internes i externes. De les internes, malgrat el racisme, la xenofòbia ultra nacional, els EEUU s’han comportat dins d’uns paràmetres democràtics força acceptables.
De les polítiques externes, internacionals, tothom pot descobrir si vol, que els EEUU, han actuat de forma imperialista, sense solidaritat internacional i menystenint i menyspreant els mínims valors democràtics.
Cap guerra mundial va afectar el territori americà. Les dues guerres van servir per formalitzar el seu poder econòmic i militar.
Situar gendarmes per garantir la sostracció de recursos (Aràbia Saudi). Abonar cops d’Estat per qüestions ideològiques (Chile). Crear un model de guerra, la freda contra el comunisme rus. Invertir a Europa a uns costos d’usura desprès de la II GM. Pactar amb dictadures feixistes (la de Franco), per uns interessos militars i ideològics. Les bombes sobre Hiroshima i Nagasaki contra la població civil, dones, homes, vells, velles, infants, desarmats, seria prou motiu perquè estiguessin classificats com a genocidis.
Va d’interessos i de mercats i per això els EEUU, treballen per trencar la UE. De moment ja han aconseguit que Anglaterra no hi sigui.
Rússia ja fa temps que no és la URRSS. Fins i tot el monstre del president Donald Trump, ho sap.
Rússia forma part d’Europa, agradi o no. Seria el més normal, donat que és comparteixen interessos estratègics variats, que la UE i Rússia, establissin el camí per crear la Unió Europea total.
Si la UE és capaç de mantenir el protocol d’adhesió de Turquia, perquè no l’hem de proposar, a Rússia. No cal esperar a que ho faci Rússia. La Unió Europea, per sentit comú, per interessos geoestratègics, per la creació del mercat més intens i gran del planeta, per la capacitat d’influència mundial. Per considerar que podem construir un espai, Europa, de solidaritat sense excloure a ningú. Rússia si ho si hi ha de ser.
Però sobre tot, amb Rússia a la UE, la resta de països sota la seva influencia, també serien futuribles membres de la UE. La nova política d’aranzels dels EEUU, fa més necessari que mai que la UE hi pensi. Amb Rússia formant part de la UE és el camí. EEUU ha de deixar de marcar el pas, si més no a Europa. Ells estan a 7567 Km i Rússia a Europa.
RSS Feed
