Ja ens hi podem posar com vulguem, la confrontació política i partidista està servida. Segurament no ens podran fracturar. Els nou vinguts, els que van venir ahir i els que van arribar durant el franquisme, saben perfectament el pa que s’hi dona a Catalunya. Aquí tothom ha pogut viure com ha volgut. Cap identitat, cap llengua ni cap costum s’ha imposat i els catalans ho sabem, però la resta que viu a Catalunya també.
El cap d’any, nit de bones i noves intencions per l’any que be, no ha servit per refredar discursos abrandats contra el dret a decidir. Dretes i esquerres espanyoles, fan front comú per dir-nos als catalans que no tenim dret a votar.
Ara són presidents regionals, uns del PP i d’altres del PSOE, els que carregen sota l’amenaça de presó, i de tots els mals impensables contra el nostre President Artur Mas, escollit democràticament pels catalans i Catalunya. No tenen pudor, ni vergonya, ni el mínim respecte al poble català que el 25 de Novembre del 2012 va votar democràticament a les forces que volien exercir el dret a decidir.
Escoltar el seus missatges, en cap cas ha estat un exercici de reconciliació, ni ha servit per tendir ponts. Tampoc ha servit per explicar-nos que aquest any, ells lluitaran contra la seva corrupció, o que fins i tot faran esforços per limitar els seus deutes i les politiques clientelars. Res, per l’únic que ha servit és per amenaçar al nostre President, menysprear als catalans i dir-nos que no que nosaltres els catalans tenim prohibit votar.
El PP, el PSOE, a Catalunya, junt amb els d’Iniciativa i Ciutadans, han criticat uns amb més raons que altres, que el President Mas no hagi fet esment a propòsits socials d’envergadura i que per contra s’ha centrat en el procés. Certament els del PP, PSOE i Ciutadans no modificaran els seu discurs estratègic i en cap cas deixaran de fer el que millor saben fer, criticar sense construir.
Només farem politiques socials de debò quan siguem amos dels nostres recursos i mentrestant sigui Madrid qui decideix, Catalunya, els catalans i els que vivint aquí no ho volen ser, patiran unes retallades imposades.
No ens enganyem, la confrontació la volen ells, els espanyols que no poden ser altra cosa, i la volen per tenir excuses. La seva desgracia, és la seva ineptitud i la seva ineficàcia. Ara, el mon democràtic i sense de moment manifestar-ho obertament, tenen les probes de que és Espanya i quins són els seus valors.
Nosaltres hem de continuar i fer-ho com fins ara, amb seny, amb voluntat integradora i sobre tot amb els pilars de la democràcia i de la pau. L’informe, “Les relacions de cooperació entre Catalunya i l’Estat espanyol” fet pel Consell assessor, és una bona aportació i té la potencia democràtica per demostrar que fins i tot Catalunya, podria proposar la millor entesa amb Espanya una vegada independents. És provable que aquest document, com d’altres seran silenciats a Espanya. El qui si faran són documents per demostrar que Catalunya és propietat d’Espanya i que els politics catalans s’han tornat bojos, ara li ha tocat el torn al ministre Margallo. Ens agradarà llegir com expliquen a les ambaixades del mon, que els catalans no tenim dret a votar.
A mesura que el procés avança, els espanyols del PP i PSOE mostren amb més contundència la seva unitat i això només té una explicació, ara saben que Catalunya i els catalans estem fermament convençuts que la nostra recuperació, social, política i econòmica depèn de si som independents o no i això pot suposar que ells hauran de modificar inevitablement el seu estatus quo.
Sigues exigent per als altres, però més exigent per a amb tu mateix. Cromwell
RSS Feed
