En política, tothom pot dir la seva. Els analistes i politòlegs variats també ho fan. La supervivència social, genera feines estranyes. Professionals de la política, enquistats en els aparells organitzatius de partit. Tertulians que combinen l’escriptura amb l’opinió directe. Finalment existeixen els autodidactes, que no cobren, però que segur que també volen tenir el seu moment de gloria, encara que sigui efímer.
Un conglomerat, que treballa per sobresortir i se’ns dubta amb la pretensió de marcar i incidir en la política. Cal fer un esment èxplicit dels que formant part d’aquest conglomerat, ho fan finançats des de institucions de l’estat espanyol, amb l’objectiu d’incidir en tots i cada un dels moments politics que pugui tenir Catalunya.
Llegir al periodista Alfons Quintà, saben la seva procedència, i el seu currículum anti pujolista, anti independentista, i servidor del diari el País des de posicions tronades i especulatives, n’és una bona mostra del que dèiem. Tothom pot dir la seva, construir fins i tot un relat, però que mai serà part de la veritat, però en aquest cas la seva ploma ratlla en l’esquizofrènia i se li veu el llautó d’una hora lluny.
La seva eina comunicativa és una mena de “diari digital” anomenat “eldebat.cat”, i el dia 30 d’Agost, ens obsequiava amb un dels seus invents. Per cert, això no vol dir que algun il·luminat de ERC no comparteixi el que un suposat entrevistat d’Esquerra manifesta hipotèticament en el seu post.
“Un alt dirigent d’ERC em diu que ara la seva prioritat no és la consulta, ni la independència, sinó enfortir el partit, cosa que ERC dona per segura en les eleccions europees i, en el seu moment en les generals i en les catalanes. ERC vol arribar a la consulta sent el primer partit”. Aquesta darrera apreciació només és pot constatar amb unes eleccions i això és el que aquest personatge insinua. No i haurà consulta, és faran unes eleccions encara en clau autonòmic i ERC serà la primera forca política,
Du nido l’andanada d’aquest element a la línea de flotació, no d’ERC, sinó al camí per la transició nacional i en el seu defecte contra la independència. L’objectiu a batre d’unionistes, federalistes i autonomistes, ha estat fins ara i creiem que continuarà, el President Mas. Entenen que cap de les andanades llençades contra ell, el govern i la seva federació CiU, no han tingut els efectes desitjats, ara pretenen tocar la faula més dèbil, ERC, i ho faran ensabonant i recordant temps passats on les confrontacions d’ERC amb CiU, eren fins i tot virulentes políticament.
ERC ha passat el seu purgatori, la causa fer un segon tripartit, amb un President socialista i espanyol de soca rel, i antiindependentista, per damunt de qualsevol altra realitat. Fort no. ERC a dia d’avui, i és cert, ha netejat part de la seva imatge, pro autonomista i esquerranosa. És pot dir que els nous líders han entès el que significa i perquè serveix, la transversalitat en política i ser fidel a un projecte de país.
ERC, per si sola, no pot liderar el procés cap a la independència, com tampoc pot fer-ho CiU. Les dues forces sumen majoria, i sembla que amb la mateixa direcció. Això és possible gracies als 1.116.259 vots per en Mas i als 498.124 vots per en Junqueras. Així de clar i unes eleccions en clau autonòmic, segur que no farien variar gaire aquets resultats. Ho saben, com saben que seria un suïcidi polític treballar per unes eleccions en clau autonòmic.
Aprofitar unes enquestes, que sempre les carrega el diable, i el desgast de governar sense capacitat de fer cap tipus de política que no sigui retallar, per dividir, és tant senzill com poc efectiu. La pretensió és obvia, és vol incidir, primer en els sectors més “primaris i esquerranosos” d’ERC i segon és pretén visualitzar una deslleialtat per trencar el pacte de legislatura.
Els agents secrets del carrer Nicaragua, a més de fer el ridícul, Metode 3, la Camarga, ja no saben que més empescar-se per intentar frenar el que en cap cas podrien fer ni ERC ni CiU. No han entès que qui lidera al carrer tot el procés és la societat civil i les forces politiques que representen el procés ho saben i per això el President Mas i en Junqueras, ara si que van de la ma.
Tot i això, ERC i CiU farien be en acordar la data del referendum i traslladar al Parlament la discussió política de la pregunta ha fer. Qualsevol debat sobre un hipotètic retrocés, aturada, deslleialtat, del procés quedaria esvaït. Fer-ho vol dir reformar l’actual govern amb l’entrada de membres d’ERC i posaria fi a especulacions i a maniobres especulatives i tendencioses i sobre tot els quintacolumnistes s’ha n’haurien d’empescar de noves.
La lloança és una arma de l'enemic per afeblir-te en la lluita. Francesc G.
RSS Feed
