Les eleccions autonòmiques a Catalunya són a prop. Ho seran per decisió del MHP Quim Torra, o per decisió de la justícia espanyola acostumada a interferir en la política. Segur que ja s’haurien fet si no fos per la maleïda pandèmia del Covid_19. Va ser un compromís transmès en directe pel President, i aparcat per la pandèmia. Els motius van quedar clars. Deslleialtat de ER i manca de confiança dels Consellers de ER.
Dir que el virus ha tingut quelcom de positiu és molt agosarat, però hem de reconèixer que l’espai polític, encara per organitzar, que vol ocupar el MHP Carles Puigdemont i el seu entorn més íntim, “gracies a la pandèmia”, el dia 25 de Juliol tindrà la presentació oficial i formal. No s’espera a ningú i tothom i pot ser. Aquesta seria la màxima més transversal mai proposada per l’objectiu de la independència de Catalunya.
El dret a decidir, va ser un crit que va venir per quedar-se, desprès que un Tribunal Constitucional espanyol ens digués que els vots dels catalans no valen res. Dret a decidir si volem ser una Autonomia del regne d’Espanya o d’una futura República espanyola, una regió espanyola, o un Estat lliure i independent en forma de República.
Les properes eleccions, i tant s’ha val com és plantegin, si plebiscitàries, si referendaries, autonòmiques només tindran dos propostes; amb Espanya amb tots els matisos que és vulguin o per la independència.
Els que votin PSOE, Ciutadans, Vox, PNC, Comuns i Podemites, sense cap dubta ho faran per Espanya. Els que votin ER ho faran per la República espanyola Federal. Els que votin als de les CUP seran vots irrellevants i no serveixen ni per una cosa ni per l’altra. Els que van d’esquerres disfressen la partitocracia situant el debat entre revolució social abans que la República i posen el diàleg amb Espanya com excusa.
Per últim tenim als exiliats que amb la seva confrontació i èxits, de moment judicials, amb l’Estat espanyol, tornen a presentar i proposar la unitat com element de força. Una proposta que tots els independentistes, independentment dels condicionants ideològics haurien d’acceptar. Si és que debò volen la independència de Catalunya.
Una proposta de base, construïda des de la generositat i per Catalunya. Una proposta on de les cendres del PDeCAT, de ER, dels de les CUP de JxCat, de La Crida i la resta d’organitzacions més petites hi siguin. Els que ho rebutgin tindran sobre la seva consciencia la repressió que no te aturador, que tenim presos politics i exiliats per estona, que som territori conquerit i espoliat, i que Espanya, el seu “Gobierno”, el seu Estat i tots els partits espanyols mai acordaran que puguem fer un referèndum d’autodeterminació. La part econòmica que ja patim, és preveu que a la tardor sigui insuportable.
Una sola força cohesionada, sense quotes partidistes, per guanyar, amb una única estratègia i amb la claredat que la confrontació, que mai hem buscat els catalans, la continuarem tenint si o si. O independència o submissió, aquesta és la qüestió, i això és el que decidirem a les properes eleccions.
Podem decidir que el Parlament de Catalunya legisli sense controls forans. Podem decidir tenir un Govern que governi amb tots els instruments d’un Estat. Podem en definitiva, i amb l’1 d’octubre tenim mig camí fet, fer el darrer tram del procés. Ens cal però que aquesta nova proposta, que ni és d’esquerres ni de dretes ni de centre, ni social demòcrata, ni demòcrata cristià, és converteixi amb el pal de paller per la independència i guanyar-la és possible amb la força dels vots. Per això MHP Puigdemont, Consellers empresonats i al exili, jo, el 25 de Juliol també hi serè.
RSS Feed
