Nosaltres els catalans ho volem fer be. Ens ve de mena. Sembla però que ara ho volem fer extraordinàriament be. Potser és la torna per haver contribuït a una transició espanyola que a l’únic que a satisfet si visques seria Franco.
El que està fet, fet està. El que està per venir i construir està en les nostres mans, la dels catalans primer i dels de fora de la Península després.
Comptar amb Espanya, les seves institucions i una part majoritària dels espanyols per pactar la independència, és tant com fer el sal del tigre a les catarates de l’Iguazu i pensar que un se’n sortirà.
Dir que Espanya no practica els mateixos termes democràtics que Anglaterra o Canada no és una suposició és una realitat. Anglaterra tracta Escòcia de nació i als escocesos com a tal. El mateix passa al Canada amb els quebequès.
Els defensors del concepte Espanya, són els culpables dels mals endèmics que ara patim. Com han tractat al diputat d’ERC Gabriel Rufian per dir que ell era fruit del seu fracàs, ho diu tot. Aquets defensors mai admetran altra singularitat que l’espanyola, i no fan per ideologia no, ho fan perquè saben que és la forma que garanteix els seus privilegis econòmics i politics, traduït el del poder absolut.
Podem fer-ho bé i ho hem de fer be. Hem de passar de la legalitat espanyola a una de catalana i fer-ho legalment que voldria dir d’acord amb Espanya, és inviable. Fer-ho unilateralment, no tindria sentit la unilateralitat ha de ser d’utilització excepcional i el recurs final.
Algú a aquestes alçades, encara creu possible pactar un referèndum amb Espanya i de moment no deixa de ser un somni d’estiu. No pactarem cap referèndum o consulta. No pactarem la Hisenda Catalana. No pactarem cap més traspàs de competències. No pactarem cap Concert econòmic. No pactarem res que suposi el reconeixement d’un subjecte polític, el català i de la nació catalana. Ara fins i tot ja han oblidat que la Constitució diu que som una Nacionalitat.
No pactarem res amb el PP, ni el PSOE ni Ciutadans. Inevitablement haurem de fer la nostra. Ho algú encara pensa que és quedaran quiets i ens deixaran fer. Il·lusos els que ho pensin. Doncs si Tardà, ens inhabilitaran, ens detindran i si cal ens empresonaran.
La unilateralitat, és l’únic camí possible amb els espanyols de sempre. Triar quan practicar-la és el més complicat. De vegades un fet casual desencadena accions que és converteixen en històrics. Deu ser per això que Espanya sempre parla de respostes proporcionals, insistents i contundents.
Que serà unilateral, fins i tot ho sabia el President Mas que la tenia guardada al darrer calaix. Estaria be contemplar, i quan més aviat millor, la posta a punt d’una DUI complerta. Primer aprovar la nova legalitat i a continuació fer la DUI, per allò de que no hi hagi buit legal. Espanya sempre ha anat en serio, Catalunya també.
RSS Feed
