Tot fa pensar que personatges com el Duran i Lleida, el Pere Navarro, la Camacho o el Rivera, no ho han entès i fins i tot és possible que mai ho arribin ha entendre. Una munió de catalans i catalanes, grans i petits, estem comunicant als quatre vents que no volem ser espanyols. Anar a la “Via catalana per la Independència” ha tingut la singularitat de la claredat, i fer la inscripció amb nom, cognoms i DNI, (espanyol de moment) la confirmació de que volem ser catalans i prou, vaja com els francesos o els anglesos o els alemanys.
No és un problema de finançament que també, ni tampoc d’infraestructures mai executades pel govern espanyol que també, ni la pretensió sistemàtica d’anorrear tot allò que fes tuf a català i per suposat, mai ha estat pels que volem la independència, una qüestió de més competències administratives. El problema, que aviat resoldrem, és que els que mai havíem volgut ser espanyols, aquest cop comencem ha ser majoria.
Ens hem armat d’arguments, uns de tècnics i d’altres morals, però mai ens ha fet falta rearmar-nos com catalans i demòcrates. L’estultícia dels espanyols, abans franquistes feixistes, ara neofranquistes amb ínfules imperialistes, han segat qualsevol opció que resolgués l’encaix entre els quatre pobles que viuen a la península.
Els catalans mai hem volgut ser espanyols, i menys monàrquics o franquistes. Espanyolitzar-nos sempre ha esta la voluntat practica dels espanyols. Franco ho feia però no ho deia. Els d’ara ho pretenen i ho diuen. El resultat però els torna bojos, no solsamènt no han aconseguit espanyolitzar-nos, sinó que cada dia que passa som més a prop de ser exclusivament catalans i ciutadans d’Europa.
Els que voleu se espanyols, o espanyols i catalans a l’hora, tant s’ha val, respecteu per una vegada la voluntat majoritària dels catalans i actueu si podeu com demòcrates. Tant de temps vivint a Catalunya us hauria de servir per entendre que la democràcia la fan les persones i la condicionen els pobles. Mai una llei pot esdevenir contraria al dret més elemental que és el de votar.
Avui encara no sabem el contingut de la carta resposta que Rajoy enviarà al President Mas, però hem escoltat, primer la Camacho a Radio Nacional de Catalunya al mati i la Soraya al migdia, roda premsa desprès del consell de ministres, i podem assegurar que amb el que han dit, ja sabem el contingut d’una part de la carta. Rajoy li dirà que cap referendum consulta és possible i que per això cal modificar la carta magna i que ja sap el camí. Ens ensumem que les propostes que farà el Rajoy, estaran més properes al peix al cove, que ha un reconeixement nacional de Catalunya i tant s’ha val, el més important és el seu no a que el poble català voti.
La força política del no l’hem de traslladar arreu. Aquest serà el darrer error de l’estat espanyol. Els demòcrates del mon, entenen perfectament i aplaudeixen l’acord entre anglesos i escocesos, tant mateix com quan el Quebec i el Canada és van posar d’acord perquè el Quebec pugés exercir el seu dret d’autodeterminació.
Ara be després d’aquest primer NO documentat, no cal esperar més avancem les eleccions, transformem-les amb plebiscitàries i anem per feina. Votar en un referendum o en unes eleccions, aquestes legals, és el mateix i el que volem els catalans ara és votar. El mon ara comença ha saber on s’actua democràticament i on és preserven les dèries pàtries, feixistes i on s’exerceix la violència, tot i que no sempre física.
Des de aquest humil bloc hem demanat fer costat al nostre President Artur Mas. Som dels convençuts que ara és l’hora dels politics, caure ara amb una negociació al marge del dret a decidir seria un greu error. El govern de Rajoy vol utilitzar la tàctica del cansament i el de les negociacions varies i per fer-ho te al seu costat els Duran i Lleida, els Pere Navarro, les Alicies Camacho i els Albert Rivera. Ara hem de ser intel·ligents i no caure amb el parany de la negociació perquè tot continuï igual. Mai com ara per ser lliures i decidir-ho tot i si mantenim la posició democràtica del dret a decidir, aquest cop segur que guanyarem.
El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies. Francesc Macià