L’Aznar ja ho va dir; “Antes se rompera Catalunya”. Catalunya de moment no, però les forces independentistes deu nido.
La destitució de la MHP Laura Borràs no és ni serà un fet menor. La seva destitució ens ha permès comprovar amb plenitud com les estratègies partidistes estan per sobre de qualsevol objectiu. Fins i tot el de la independència.
Els catalans fa temps que ho tenim clar. Espanya, el seu Estat i totes les forces castellanes, avui espanyoles, fa segles que malden per anorrear-nos culturalment i econòmicament i la seva estratègia ha estat omplir-nos de nou vinguts amb el castellà com llengua predominant. Hem anat fent i hem trampejat com hem pogut acceptant als nous vinguts i buscant mils formes per integrar-los. La immersió lingüística n’és una bona prova.
I pocs eren els que tocaven el tema de la immigració i de com ens podia afectar als catalans a mig i llarg termini. L’Heribert Barrera en va ser un.
La polèmica més que debat està servit. ER vol guanyar un grapat de vots provinents del mon islàmic i tot comença quan la destitució de la MHP Borràs. Una diputada d’origen àrab amb els cabells tapats, segon manen els seguidors d’Ala, diu que li han dit “mora de merda”. Als catalans i, tot ben documentat, els espanyols ens han dit de més grosses i durant segles. Be, no serem nosaltres els que justifiquem cap insult.
Però volen o no, ER ha encetat el que molts catalans ja fa temps tastem. Delinqüència, manca d’integració general, ocupacions de les llars privades, i sobre tot una preocupant reivindicació per uns espais que mai se’ns concediran als seus països d’origen. I no estem dient que els nous vinguts no tinguin drets. Han de tenir els mateixos que els que tenen els autòctons.
La hipocresia dels dirigents de ER és sublim. S’auto proclamen defensors dels LGTB, feministes i al mateix temps ens diuen que no cal que s’integrin els àrabs (musulmans) que ataquen als LGTB i tracten a les seves dones com objectes i sense drets.
No som els catalans els que els cridem. Venen tots solets i, no perquè discrepin dels seus governants, alguns pot ser si, sinó per tenir un millor futur econòmic. La majoria mai s’integraran i faran mans i mànigues per viure com al seu país d’origen.
Per ER, i tots els seus darrers fets ho indiquen, li és exactament igual si Catalunya és espanyola o és converteix amb una nova modalitat cultural. Controlant i endollant en tenen prou.
Als dirigents de ER, avui a prop de la indigència històrica i cultural han oblidat que entre el 1840 i 1897 el moviment feminista, les sufragistes, lluitaven pel seu alliberament i el dret al vot. Que al 1932 la II República aprovava la llei del divorci. I que a ‘any 1933 les dones catalanes votaven per primer cop. Tot un procés d’emancipació de les dones i canvi de mentalitat pels homes.
Sabeu directors i vividors de ER quins són els drets de les dones musulmanes, CAP. Lapidades, venudes, comprades, obligades i fins i tot compartint la “sharia” amb d’altres dones però amb un sol musulmà, amo i cap de la casa. Ho sabem sempre ni han de pitjors, els que practiquen l’ablació de les nenes infants per evitar que gaudeixin del sexe. I vosaltres els de ER feu campanyes feministes per gaudir del alliberament sexual. De traca,
O ER té poques dones o cap, militant al partit, o no entenem el seu silenci. Les dones com la Rosa Parc i tantes d’altres sabien que els drets és conquereixen lluitant, no practicant el traga-la.
Dones de Catalunya, si calleu feu possible el tracte que reben les musulmanes. Avui ho fan els de ER.
RSS Feed
