
L’estratègia de ER mai va ser, ni és aconseguir la independència. L’arma de destrucció massiva, “tot el procés”, l’han volgut com eina negociadora amb els unionistes espanyols.
Aquestes eleccions municipals confirmen que l’estratègia de ER és fer forat al feu metropolita i barcelonès que avui i de forma predominant és dels pesoistes espanyols.
Com fer-ho és el més miserable que un polític pot fer. Mentint i amagant. Cap mot ni senyal per la independència. Cap mot ni senyal per defensar la identitat catalana, llengua i historia. Com els socialistes, són mes de la “feria de abril”. I aquestes eleccions municipals no van només de gestió, que pel que esta demostrant el Govern de ER, no és el seu punt fort, també van de País i de la seva construcció.
Voler guanyar electoralment és legítim i bo. Voler guanyar amagant, confonent i despistant el que s’és i el que és vol, és com a mínim miserable i com no, a l’alçada dels germans Marx; “Si aquest principi no serveix, tranquils en tinc d’altres”.
92 anys des de la seva formació i no aconseguir el seu objectiu amagat o fals, si més no deixa clar que és una organització que no serveix , que es obsoleta i sobre tot confon als catalans amb el que te a veure amb Catalunya, la seva identitat, la seva historia i al dret que tenim a ser lliures per decidir.
Eixamplar per un minso poder autonomista a canvi d’amagar el que pretesament és vol, és un frau. Aquí i a la Xina Popular.