Sap greu i penós per la bona gent, militant o votant de ER, l’espectable intern a can ER. I que consti que ens havíem fet el propòsit de no parlar-ne mes.
La percepció majoritària a Catalunya, és que l’1 d’octubre del 2017, el poble no només va defensar la democràcia total, urnes i vots, sinó que volia la Independència de Catalunya.
Al 2017 i els temps de preparació per implementar la capacitat de decidir, van deixar clar que era l’estratègia guanyadora. Llàstima que els il·luminats cupaires, com sempre, vigilant la paperera de la historia, no si van afegir.
I de sobta, a partir del 2018, ER inicia la seva deriva política organitzada. Eixamplar, negociar i pactar amb els botxins, converteix la direcció del Partit, Junqueras i Rovira, amb el nou credo, que és executat magistralment pel Rufian a Madrid i l’Aragonés a Catalunya.
La merda interna a can ER, és el resultat de la nova estratègia imposada pel Junqueras i que ara diu que no en sabia res de res del que feia el partit.
Guanyar, triomfar com sigui, només ho fan els ambiciosos que ho redueixen tot al àmbit personal. Un partit que és vol democràtic, ho te principis, dignitat, cuida els valors universals i lluita perquè homes i dones tinguin els mateixos drets. El que no pot fer és tot el contrari.
A can ER, creiem, la cosa no va de “junqueristes o roviristes”. Tampoc anava de Barrera, Colom, Rahola, Carod Rovira, Puigcercós o Junqueras. La cosa va de país, de Catalunya i del seu alliberament i ni ER va fer costat a Macià al 31, ni Junqueras va fer costat al MHP Puigdemont al 2017.
Certament pel que sura i és public, ER està en fallida tècnica i democràtica. El cainisme intern n’és el resultat normal quan l’estratègia és errònia i el seu màxim valedor la imposa.
Perdre vots, diputats i no reconèixer que l’estratègia no és l’adequada, pitjor, dir que la resta no ho hem entès, i no plegar, pitjor, voler fer creure que un és el millor i que ho jo ho el caos, confirma que el partit està a les seves acaballes.
L’odi demostrat cap a Junts, i especialment contra Puigdemont i Borràs, hauria de ser prou motiu que tota la direcció actual de ER estes inhabilitada per qualsevol càrrec del partit. També forma part d’una estratègia que ha dut a ER al seu infern. El màxim exponent d’aquest odi l’han executat el Rufian i Tardà obertament i d’amagat Junqueras i Rovira.
Els convergent ho van tenir clar, el 3 %, fos veritat o no, havia fet forat al si de la societat, forat que no podia tapar-se d’altra forma que reinventant-se i deixant pel camí els elements més tòxics i menys patriotes.
Si avui quadres i militants no tenen clar, quan la davallada electoral, encara no se sabia res de les accions miserable perpetrades pel parit, no mereix una reflexió profunda i assumpció de responsabilitats, que és fa dimitint, a les properes i sense que ningú hagi assumit res, ER pot ser tant irrellevant com testimonial.
Alguns comencen a creure que ERC ha consumit després de 90 anys tots els seus crèdits i toca fer pa nou. Potser és hora que entre tots els independentistes actuem com veritables patriotes i construïm el nou partit nacionalista d’alliberament nacional. Exactament com ho van fer al 1931 per crear ERC.
Junts, ER, CUP, i ANC construint el nou partit i amb l’objectiu d’aconseguir la independència. Mentrestant no és faci, dividits i amb estratègies oposades. L’únic que farem, continuant com ara, és que els unionistes espanyols tinguin el poder a les institucions catalanes. I després a plorar a la ermita que de tenir-ne en tenim unes quantes.
RSS Feed
