El dia 1 d’Octubre passarà a la historia com la continuació del 11 de Setembre del 1714. Espanya i el seu Estat, i com sempre, ens vol, dins del seu poder decisori. El que és i representa Catalunya amb la independència pot ser la fi de la Espanya com la coneixem, i vulguem o no, les classes, o castes dominants, saben que sense Catalunya hauran de reinventar la Espanya del Felip V i el Duc d’Olivares.
No va de quants catalans i catalanes ens hem mobilitzat els darrers set anys. Tampoc va només de drets si o no. Una Llei mordassa ens ha penalitzat una bona part dels drets i per vergonya de forma legal. Va de llibertat i del dret universal a decidir el que vulguem.
Després de les grans mobilitzacions, democràtiques, legitimes i pacifiques dels catalans, el Govern espanyol, els seus còmplices, i amb el discurs del Felipe VI, ens han mostrat quina és la negociació i quin és el seu objectiu.
PP, PSOE i Ciutadans són el front de la Llei, de la Constitució i dels Tribunals de “justícia”. No volen negociar. No fan cap proposta que no sigui el que hem esmentat. La seva proposta és una rendició en tota regla.
Tenim una Llei del Referèndum legal i legitima. Tenim una llei de Transitorietat legal i legitima. Finalment el Referèndum ha esta possible a pesar d’un Estat que interpreta la democràcia reprimint indiscriminadament al poble.
Continuen pressionant al Govern, al Parlament, a Junts pel Si, a UGT, a CCOO, a la patronal, a la banca, als municipis, i a la societat civil en general per evitar la Declaració d’Independència. Sabem que fer-ho tindrà conseqüències. Sabem que Espanya i el seu Estat poden fer alguna bestiesa, normal per ells, però anormal als ulls d’Europa. Ara bé si el Govern presidit per l’Honorable Carles Puigdemont penses, proposes que hem de fer una “aturada tècnica”, sotmesos a pressions inconfessables, i sense cap proposta del Govern espanyol diferent al compliment de la seva llei, el daltabaix seria extraordinari i molt ens temem d’un abast incalculable. Als de les CUP no els pressionen perquè ho tenen clar.
Els borbons, el Govern espanyol, el seu Estat i els seus corifeus han parlat i prou clar. Res a fer, res a negociar, de moment i el que és més important els catalans també han parlat i ho han fet el dia 1 i 3 d’Octubre, sense fissures i amb determinació.
Els catalans estem disposats, només esperem que els nostres representants i líders també. Sabem que la jugada és per guanyar. Perdre serà la fi de Catalunya com la coneixem fins ara. Sense autonomia, escapçada i limitada, sense mitjans públics de comunicació, sense una escola catalana, sense una policia Mossos catalana, sense una llengua semioficial i condemnada a la seva residualització i extinció.
Espanya i el seu Estat no consenteix cap oposició als seus designis històrics. Espanya no canviarà i el front unionista amb el Felip VI al capdavant ho certifica. Com deien els vells, guanyar o morir com a poble. Ni més ni menys.
RSS Feed
