Les dues guerres mundials van ser el resultat d’un esclat social i d’una crisis econòmica sense precedents. La guerra dels Balcans i l’extinció de Iugoslàvia com nació Estat va ser eminentment identitaria, malgrat interessos geoestratègics dels americans i russos.
Les dues situacions han permès la creació d’uns quants Estats al llar del segle XX. Espanya i el seu Estat, conceptes que s’han mantingut en el temps, primer mitjançant monarquies absolutistes, dictadures militars i ara amb una pseudodemocràcia, està entrant en el seu tram de vida final i sembla que els defensors de la Espanya una i un Estat corrupte, on les castes funcionarials, que dominen el “cotarro” seran els seus enterradors.
Espanya creada per una oligarquia monàrquica castellana i borbònica desprès, mai ha entès que la Península té una riquesa social que ja voldrien a molts indrets d’Europa. Aquesta gent però mai ha volgut construir sumant diferencies. Han sumat amb guerres, destrucció, imposicions i prohibicions. Són aquest tipus de gent que volen construir destruint.
Corrupció, poders intervinguts, privilegis funcionarials, castes econòmiques dominants, una religió antagònica amb la llibertat de culta, clavegueres sense control, institucions publiques manipulades i el que és pitjor, ara funcionaris rebel·lant-se contra l’executiu, ens mostra la decadència del franquisme primer i ara d’una transició impostada i fraudulenta.
Espanya i el seu Estat i gracies ha un procés que ha destapat les seves misèries s’està esmicolant com un terròs de sucre. De fet ha entrat en una deriva imparable. Ni el PP, hereus directes del franquisme, ni el PSOE valedors i legitimadors del franquisme, ni Ciutadans tenen cap projecte que pugui engrescar als demòcrates catalans, castellans, bascos i gallecs. Mai han renunciat a la Espanya franquista i borbònica de la “una grande y libre”. Pitjor s’han cregut que amb l’herència del franquisme, més uns borbons, més un oblit del passat i uns calerons vinguts de la UE en tindrien prou per vendre’ns a la ciutadania democràcia, llibertat i progrés. No contaven que la corrupció i l’autoritarisme formava part del paquet.
Ara, només cal tenir paciència, continuar situant les seves contradiccions al escenari de la vida real, i veurem, segur, com Espanya finirà i els pobles peninsulars tindran una nova entesa a partir de la Confederació de Repúbliques Ibèriques. Només desitgem que Europa faci el que ha de fer perquè aquesta transició, ara si, és faci pacíficament i democràticament. L’exèrcit aquest cop ha de dormir a les casernes i ser complidor de la voluntat popular.
RSS Feed
