Voler amagar, silenciar i pervertir la historia, ho diu tot. Va ser Felip V amb l’ajut dels borbons i exercits francesos els que ens van fer la guerra. Els catalans no. Ens la van fer i van guanyar, això és històric i forma part de la dissortada historia dels catalans que va començar un 11 de Setembre del 1714, i com que van guanyar ens van imposar “los reales decretos de nueva planta”, amb l’objectiu de fer el que Franco també va intentar, anorrear el poble català, culturalment, històricament i lingüísticament. Entre mig, borbons, dictadors i poders fàctics, ens han volgut sistemàticament espanyolitzar.
Els espanyols, i ho hem de reconèixer, deu ser per la quantitat de temps lliure que sempre han tingut, ens han pogut des de el 1714. Ara, per fi tenim la primera oportunitat seriosa de desfer-nos de les imposicions i qualsevol acció o actuació que fem de caire patriòtic ens condueix a la victòria.
Veure com s’han posat els espanyols per un acte acadèmic, on la dissecció i anàlissis d’uns fets de fa tres segles, n’és l’objectiu, ens demostra que Espanya i els seus ciutadans, mai han entès el que suposa la ciència, la critica, la autocrítica i treballar els camins del progressisme i finalment de la democràcia.
EL institut d’Estudis Catalans, acull la proposta del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics: fer un simposi sobre “ESPAÑA CONTRA CATALUNYA”. Els espanyols, els que només volen una única nació, amb una sola llengua, els intolerants, els que només admeten la seva “historia com certa”, i tornen. “Nosaltres els catalans som els intolerants” i cap negociació és possible fins que no és prohibeixi fer aquest acte.
Saber i conèixer la historia objectiva no entra en el seus paràmetres. És van quedar encallats amb la historia del “Don Pelayo i la reconquista”. Quina diferencia, nosaltres estudiem als col·laboracionistes, als botiflers, als traïdors, als exitossos i en traiem conclusions, a favor i en contra, celebrem fins i tot les derrotes i no tenim por. Escrutar, estudiar els antics i fets ens ofereix la possibilitat de millorar com societat i com país. Espanya i els espanyols com sempre contraris a la llibertat d’expressió, be, per la seva cap problema. Deu ser per això que volen retornar don mai han volgut sortir.
No i ens entendrem, no hi ha res ha fer. Si practiquem el traga-la serem collonuts i fins i tot ens deixaran que siguem una mica rars, això si, el traga-la ha de tenir i observar les essències pàtries de la España profunda i immobilista.
No ens escarrassem més, treballem per l’adéu i fem un hora dels adéus democràtic, que siguin ells com sempre els que si oposen. Espanya marca devaluada i en permanent caiguda lliure, té l’observança mundial i pel que diuen els observadors entesos, sembla que mai ha deixat el franquisme ideològic.
Per tant, com dèiem en el darrer post, nosaltres a lo nostre, que ells cauran solets.
Estem farts d'haver de demanar perdó per existir. Joan Fuster
RSS Feed
